Sessió 4 – 21/10/26

El dia 21 d’octubre de 2026 nosaltres, els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Narcís Monturiol, vam sortir al carrer. Aquesta vegada vam anar sense l’Àngels Margarit, però ens van acompanyar la Núria i l’Agnès, una noia nova que va estar amb nosaltres durant tota la sessió i que possiblement tornarem a veure més endavant.

Primer vam fer una rotllana a prop de l’institut per posar-nos d’acord sobre cap a on aniríem. Finalment, vam decidir anar fins a una plaça, el Pla de Montbau. En arribar-hi, vam agafar les nostres llibretes i vam tornar a seure en un lloc amb bona vista per començar a apuntar en silenci tot el que vèiem.

Vam anotar diverses coses, fixant-nos fins i tot en els petits moviments que fa la gent en passar, i en vam fer una llista. Després ho vam posar en comú fent una ronda de paraula on cadascú explicava el que havia escrit, una dinàmica anomenada «He vist».


-He vist una senyora passejant el seu gos.

-He vist una persona prenent el sol.

-He vist un grupet de persones que s’han trobat i s’han saludat.

-He vist una senyora amb un cotxet de bebè.

-He vist una persona bevent aigua.

-He vist una senyora amb bastó.

-He vist a una persona arrancant una moto.

-He vist un home penjant-se una bossa a l’espatlla.

-He vist un home que portava un carretó amb periòdics. 

-He vist dues dones passejant, una més gran que l’altra. S’han aturat, i la dona més jove li ha espolsat els cabells a la més vella, traient-li una brossa.

-He vist una persona caminant ràpidament, amb pressa.

-He vist una àvia amb caminador.

-He vist una senyora amb un carro de compra.

-He vist un avi caminant amb bastó amb la seva dona i amb la mà a darrere.

-He vist una noia caminant, escoltant música.

-He vist un repartidor amb una moto que portava el paquet a la motxilla, i s’ha baixat per picar a un pis.

-He vist una noia caminant llençant la pilota als seus gossos.

-He vist avis reunits parlant.

-He vist un senyor passejant al seu gos.

-He vist un avi segut mirant el mòbil.

-He vist coloms volant.

-He vist gent mirant i observant, nosaltres mateixos.

-He vist un gos que passeja en cercles, para, observa i segueix recte.

-He vist un senyor ha segut a un banc mirant el mòbil.

-He vist un arbre que les seves fulles es movien suaument segons la direcció del vent.

-He vist un senyor menjant-se un entrepà.

Més tard ens vam dividir en quatre grups: mentre uns dibuixaven els moviments que havien observat, els altres gravaven un pla fix per capturar aquelles petites accions del dia a dia que sovint ens passen desapercebudes al barri.

Hi va haver diverses persones que ens van cridar l’atenció i els vam demanar permís per filmar-les, com ara l’Ivan, un home molt amable que ens va deixar gravar-lo mentre treballava. Gràcies a la col·laboració de gent com ell vam aconseguir molt bon material. Això sí, tot depenia de l’hora i del lloc: alguns grups gairebé no van trobar activitat, però nosaltres vam tenir molta sort perquè hi havia moviment per tot arreu!

Fet per: Luna del Mar Rivera, Mayte Rivera, Justin Madrid, Arnau Vulpe y Juan Sandoval

Sessió 3 – 14/10/26

El 14 d’octubre va ser el primer dia que vam anar a Can Travi. La veritat és que ens feia molta il·lusió perquè teníem ganes de sortir de l’institut, explorar i viure aquesta nova experiència. A més, també va ser el primer dia que va venir l’Agnès, una noia de l’equip del projecte EN RESIDÈNCIA.

Quan vam sortir de l’institut, l’Àngels va allargar una mica el camí perquè ens volia ensenyar un pont que passa per sobre de la ronda. Ens va explicar que hi faríem algunes activitats més endavant, ja que té bones vistes i és un lloc creatiu on gairebé ningú va a ballar.

En arribar a Can Travi —on hi havia una sala molt bonica amb terra de parquet i un escenari ideal per crear junts una coreografia elegant i urbana—, ens vam asseure tots a terra i l’Àngels ens va explicar què faríem. La sessió partia d’un vídeo gravat a Barcelona, davant del MACBA, on es veien uns nois joves fent trucs i moviments amb l’skate. Ens hi havíem de fixar bé per detectar tant els moviments més grans com els més petits i subtils.

Abans de posar-nos a crear, però, vam fer un petit escalfament que consistia a caminar per la sala de manera dispersa i individual per anar coneixent i observant l’espai. Després d’una estona, l’exercici va canviar: havíem de passar molt a prop els uns dels altres, creant un espai reduït, i moure’ns en diferents direccions.

Tot seguit, vam tornar a mirar el vídeo i l’Àngels ens va donar una consigna: escollir tres moviments específics que fessin els skaters (podien ser grans o petits), imitar-los i ensenyar-los-hi. Després, ens vam posar per grups i vam haver de repetir la nostra seqüència de tres moviments en bucle, però canviant de direcció i desplaçant-nos per la sala.

Aquesta activitat ens va semblar molt diferent del que solem fer, perquè no estàvem acostumats a moure’ns així. Al principi ens feia una mica de vergonya i ens va costar deixar-nos portar del tot, però al final la majoria de companys ens vam quedar amb ganes de seguir creant la coreografia, tot i que ja se’ns havia tirat el temps a sobre.

Fet per: Etna Ferran i Anabel Romeu.

Sessió 2 – 07/10/2026

El 7 d’octubre va ser el segon dia que va venir l’Àngels Margarit. Ens va dir que ens poséssim per parelles i vam moure les taules cap als costats de la classe per tenir més espai. Després, ens vam asseure amb la nostra parella i l’Àngels ens va ensenyar 5 moviments, però fent-los asseguts a la cadira. A partir d’aquí, ens vam haver d’inventar els nostres propis moviments amb l’única condició de no moure les cames.

Havent fet això, ens havíem de coordinar bé perquè els moviments es veiessin fluids. Quan ja els teníem a punt, els hi ensenyàvem a l’Àngels perquè ens donés el seu vist i plau. Un cop acabats tots els equips, vam haver de dibuixar la nostra seqüència de moviments a la llibreta amb dibuixos senzills.

Després, dins de cada parella ens vam repartir els rols: un era la A i l’altre la B. Vam provar diferents combinacions de la seqüència:

  • Fent els moviments tots dos alhora.
  • Primer en A i després en B (un darrere l’altre).
  • En A començant des del moviment 1 i en B des del 5, i després al revés.
  • En A congelant-se quan volia mentre en B feia la seqüència completa, i després a l’inrevés.

També vam copiar a la llibreta la quadrícula amb l’ordre de tots aquests moviments.

Per acabar, l’Àngels va fer aixecar a la meitat de la classe perquè veiés l’exercici de l’altra meitat, i després vam canviar els rols per veure’ns tots.

Finalment, vam posar en comú alguns lloc que vam anotar a la nostra llibreta la sessió anterior. Son llocs que potser anem a veure per a captar moviments quotidians.

Fet per: Owen Cruz, Enzo Reyes i Danna Prado

SESSIÓ 1 – 30/09/26

Després de la nostra presentació, l’Àngels se’ns va presentar amb un llibre que parlava sobre la seva vida i un vídeo de quan era jove, on se la veia ballant en una carretera en una obra anomenada El mar. En aquell moment ja es va veure com ocupa l’espai i es mou amb total llibertat, transmetent tota la seva energia. També ens va comentar que avui dia els joves tenim tendència a utilitzar molt les mans quan ballem, sense moure gaire els peus, perquè les pantalles ens limiten l’espai quan ens gravem.

Fet per: Carla Gallego, Africa Izquierdo i Ainhoa Martínez

Presentació

Hola! Som l’alumnat de 3r d’ESO de l’institut Narcís Monturiol que fem l’optativa d’Art, i aquest curs participem en el projecte «EN RESIDÈNCIA» amb l’artista Àngels Margarit, una ballarina i coreògrafa molt reconeguda i influent a Catalunya.

A les sessions prèvies a la seva arribada, vam treballar diferents conceptes: des de les expectatives que tenim sobre el projecte fins a reflexionar sobre què significa l’art per a nosaltres. Tot això, i moltes altres idees i preguntes, ho hem anat recollint en uns fanzins que hem fet per grups.

Amb aquest projecte esperem descobrir la relació que hi ha entre els moviments que fem en el nostre dia a dia i la creació de coreografies. Però, sobretot, volem passar-ho bé com a grup i tenir un espai segur on poder expressar tot el que sentim.

Per a nosaltres l’art és moltes coses: és tot allò que et remou per dins, el reflex de les teves idees, una manera de treure els dimonis que portes a dintre i una forma de mostrar la teva veritat. Ens agrada molt la manera com l’Àngels Margarit veu el món i tenim moltes ganes d’aprendre d’ella!

Fet per: Ingrid Sanz, Lucía Ruiz i Samantha Araque.