Laia Noal EN RESiDÈNCiA a l'Institut Pau

Explorant la vida d’una planta: recerca i descobriment.

El dia 28 de gener de 2025, l’alumnat del projecte En Residència vam començar a aprofundir en la recerca sobre la planta que havíem escollit de l’hivernacle. Aquest procés ens va permetre conèixer millor les seves característiques i entendre el seu paper en l’ecosistema.

Per elaborar una biografia completa de la nostra planta, vam seguir unes pautes específiques. En primer lloc, vam investigar els seus orígens i el seu hàbitat natural, és a dir, on creix sense intervenció humana i sota quines condicions climàtiques. També vam analitzar els animals que habiten al seu entorn i si té depredadors, així com els mecanismes que utilitza per defensar-se. Aquests punts febles de les plantes ens ha fet recordar un concepte que havíem estat reflexionant diverses sessions a l’aula. Aquest concepte és la vulnerabilitat i ho hem relacionat amb la sensibilitat de les plantes escollides.

A més, vam estudiar el seu procés de creixement, des de la germinació fins a la maduresa, i vam realitzar un dibuix detallat de les seves arrels i llavors. Aquesta experiència ens va ajudar a comprendre millor la biodiversitat i la importància de les plantes en el medi ambient, així com la seva capacitat d’adaptació i reconstrucció.

L’alumnat del projecte En Residència amb l’ajut de la Laia Noal ha cercat informació sobre l’hivernacle inaugurat l’any 1888 durant l’exposició universal de Barcelona, situat al parc de la Ciutadella.

Hem anat investigant la seva història i com és la seva estructura i la distribució dels espais. També hem fet exercicis de silenci i tancar els ulls per sentir els sons i sorolls de l’ambient. A més a més, hem vist com era la circulació dels turistes i visitants.

Hem profunditzat amb nosaltres mateixos hem connectat amb les plantes, parlat amb elles en un punt de concentració que no es pot arribar sense un silenci absolut. Mai havíem tingut l’oportunitat d’estar en un ambient tan natural i bonic. Amb les seves plantes, les diferents persones que passaven i els seus sorolls únics.

Vam sortir a explorar el nostre entorn, deixant-nos portar pels camins i les formes del paisatge. Amb llapis i aquarel·les a la mà, vam començar a dibuixar tot allò que ens envoltava: arbres de branques esteses com braços, herbes que es movien suaument amb el vent, núvols llargs.

Cada racó tenia alguna cosa especial. Algú va fixar-se en un arbre amb escorça rugosa, plena de marques i esquerdes, i el va dibuixar com si volgués guardar-ne la història. Altres van dibuixar el cel canviant, amb tonalitats que anaven del blau clar al gris suau, segons l’hora i la llum. No només vam plasmar el que vèiem, sinó també el que sentíem. Hi havia el silenci tranquil d’un carrer poc transitat, la remor d’un riu que passava a prop, el cant d’un ocell amagat entre les fulles. 

Més tard, a classe, vam reunir tots els dibuixos i els vam col·locar sobre una cartolina gran, creant un mapa ple de vida. No era només un recull de llocs, sinó una barreja de memòries, colors i emocions. Un paisatge que, d’alguna manera, ara també era nostre.

Després de les diferents sortides pel nostre entorn, una de les possibilitats que ens plantejava la Laia dins del nostre projecte era pensar una intervenció vinculada a l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella, que tenim molt a prop de l’institut!

Vam conèixer algunes de les claus que han caracteritzat les Intervencions Artístiques a l’art contemporani des de la segona meitat del segle XX i vam seleccionar un dels referents artístics de la Laia com a fil conductor: en Richard Long. Vam aprendre com treballava, la seva relació amb l’espai, el paisatge i el cos, des de caminar a fer servir materials naturals de l’entorn, des dels mapes a les fotografies, posant en valor no tant l’objecte final sinó l’experiència en el temps i l’espai.

Així, per posar-ho en pràctica nosaltres mateixos/es, vam preguntar-nos: què podríem fer, com podríem intervenir a l’Hivernacle de la Ciutadella? Vam reflexionar, imaginar i amb total llibertat vam assajar a fer propostes d’intervenció artística en aquest espai tan singular! Algunes d’elles, les compartim aquí!

El museu compta amb una extensa col·lecció d’obres de Pablo Picasso. Visitar el Museu Picasso va ser molt especial per a nosaltres: vam veure moltes obres que mostraven com ha evolucionat el seu art, cadascuna amb alguna cosa única. L’ambient era molt cultural, i l’edifici, preciós, ja valia la pena per si sol. També vam gaudir dels tallers i les visites guiades, que ens van ajudar a connectar més amb les obres, ja que observar-les en directe és totalment diferent, és molt més enriquidor. Recomanem l’experiència a tothom amb curiositat per l’art o per Picasso!

El 24 d’octubre vam fer la nostra primera sortida pel barri, una oportunitat per observar i connectar amb l’entorn proper. De camí al Parc del Pou de la Figuera, ens vam fixar en els detalls del barri. Un cop al parc, cada alumne va explorar-lo i va plasmar en un dibuix la part que més li va agradar.

Dues setmanes després, el 7 de novembre, vam col·laborar amb l’artista Laia Noal per visitar el Parc de l’estació del Nord. Allà vam aprofundir en l’observació artística de l’espai.

Per tancar el recorregut, vam visitar el parc de la Ciutadella, un lloc emblemàtic on Picasso havia dibuixat en vida. Aquesta última sortida ens va connectar amb el passat artístic de la ciutat i amb la mirada del mateix Picasso. A més a més, vam conèixer l’espai de l’hivernacle (patrimoni de la ciutat de Barcelona des de fa més de 135 anys) que ha estat rehabilitat recentment.

L’activitat va sorgir com una resposta a la situació que va viure l’artista que ens acompanya, la Laia. A causa d’una caiguda per les escales del metro, no va poder assistir a classe i va haver de romandre en repòs. Durant aquest temps, ens va enviar una carta reflexionant sobre la seva convalescència. En el seu missatge, ens va mostrar com la contemplació d’un arbre des de la finestra la va inspirar a pintar amb aquarel·les, a crear il·lustracions amb tinta xinesa i a escriure un haiku.

Especialment ens va agradar la part dels haikus, que ens van semblar interessants perquè són poemes curts japonesos de tres versos (5, 7 i 5 síl·labes) que capturen la bellesa i la contemplació de la natura. El haiku de la Laia deia: 

“Convalescència
període de repòs
l’art de la cura”

Ens va convidar, doncs, a compartir les nostres idees, reflexions i dibuixos inspirats tant en la seva carta com en les nostres pròpies experiències durant una sortida recent en la qual vam treballar amb aquarel·les, explorant el barri. Vam fer cartes, dibuixos i haikus que representen el que ens va transmetre el missatge de la Laia. Cadascú va tenir la llibertat d’escollir la seva forma d’expressió: alguns van escriure textos reflexius, altres van fer dibuixos relacionats amb la natura, i altres van afegir haikus inspirats en les emocions i els pensaments que van sorgir de l’activitat. 

A continuació, s’hi inclouen exemples dels treballs realitzats per representar la nostra connexió amb les idees que la Laia va compartir i mostrar el nostre agraïment per la seva carta.

Els blocs i les aquarel·les són una porta d’entrada a l’art per a tothom, des de principiants fins a professionals. Aquest duet essencial no només inspira creativitat, sinó que també ofereix un espai íntim per explorar colors, textures i formes sense pressió.

Un bloc de paper adequat és el llenç perfecte per a aquarel·les. Busca’n un amb paper d’alta qualitat, idealment de 300 g/m² o més, per evitar que es deformi amb l’aigua. D’altra banda, un set d’aquarel·les, encara que bàsic, pot portar-te a descobrir un espectre infinit de tons només barrejant i experimentant.

El truc? No necessites gaire per començar, només ganes de jugar amb pinzellades i deixar que l’aigua i el pigment facin la seva màgia. Des de paisatges fins a abstraccions, el procés és tan valuós com el resultat final.

A punt per submergir-te? Pren el teu bloc, un set d’aquarel·les i gaudeix de la llibertat de crear. El teu proper gran projecte pot començar amb la primera pinzellada!

Aquests habitants vegetals són les plantes de creixement espontani que trobem a la natura i a les ciutats. El nostre projecte; En Residència està focalitzat en aquesta temàtica perquè la Laia es una artista que treballa amb les males herbes, per exemple, des d’un punt de vista inusual. 

Hem fet algunes sortides intentant fixar-nos en plantes que no han sigut ni plantades, planificades o pensades per l’ajuntament, han crescut espontàniament gràcies a les condicions climàtiques d’aquests espais propicis per la vida vegetal en mig d’una ciutat urbanitzada, amb circulació i que en principi és un lloc hostil per la natura. Això ens mostra la força i la persistencia de la natura en qualsevol entorn.

A més més, no hem d’oblidar els habitants vegetals planificats, dels parcs o de les voreres dels carrers, que ens ajuden a millorar la nostra qualitat de vida, la sostenibilitat de l’aire i un ambient amb oxigen més a lliurat de gasos contaminants i pel fonament principal de reduir l’acceleració de l’escalfament global sobre el nostre planeta. 

Hola! Som alumnes de 4t ESO del Pau Claris, ubicat a Barcelona i estem fent l’optativa d’Expressió Artística. Ens agrada explorar  una gran varietat de temes i tècniques, des de l’art visual que veiem pels carrers, fins a l’art més històric com el de Picasso.

Estem fent el projecte En Residència amb la LAIA NOAL i estem aprenent a veure l’art en altres àmbits que no semblen totalment artístics, almenys des del punt de vista tradicional.