Mes: febrer de 2025

Explorant la vida d’una planta: recerca i descobriment.

El dia 28 de gener de 2025, l’alumnat del projecte En Residència vam començar a aprofundir en la recerca sobre la planta que havíem escollit de l’hivernacle. Aquest procés ens va permetre conèixer millor les seves característiques i entendre el seu paper en l’ecosistema.

Per elaborar una biografia completa de la nostra planta, vam seguir unes pautes específiques. En primer lloc, vam investigar els seus orígens i el seu hàbitat natural, és a dir, on creix sense intervenció humana i sota quines condicions climàtiques. També vam analitzar els animals que habiten al seu entorn i si té depredadors, així com els mecanismes que utilitza per defensar-se. Aquests punts febles de les plantes ens ha fet recordar un concepte que havíem estat reflexionant diverses sessions a l’aula. Aquest concepte és la vulnerabilitat i ho hem relacionat amb la sensibilitat de les plantes escollides.

A més, vam estudiar el seu procés de creixement, des de la germinació fins a la maduresa, i vam realitzar un dibuix detallat de les seves arrels i llavors. Aquesta experiència ens va ajudar a comprendre millor la biodiversitat i la importància de les plantes en el medi ambient, així com la seva capacitat d’adaptació i reconstrucció.

L’alumnat del projecte En Residència amb l’ajut de la Laia Noal ha cercat informació sobre l’hivernacle inaugurat l’any 1888 durant l’exposició universal de Barcelona, situat al parc de la Ciutadella.

Hem anat investigant la seva història i com és la seva estructura i la distribució dels espais. També hem fet exercicis de silenci i tancar els ulls per sentir els sons i sorolls de l’ambient. A més a més, hem vist com era la circulació dels turistes i visitants.

Hem profunditzat amb nosaltres mateixos hem connectat amb les plantes, parlat amb elles en un punt de concentració que no es pot arribar sense un silenci absolut. Mai havíem tingut l’oportunitat d’estar en un ambient tan natural i bonic. Amb les seves plantes, les diferents persones que passaven i els seus sorolls únics.

Vam sortir a explorar el nostre entorn, deixant-nos portar pels camins i les formes del paisatge. Amb llapis i aquarel·les a la mà, vam començar a dibuixar tot allò que ens envoltava: arbres de branques esteses com braços, herbes que es movien suaument amb el vent, núvols llargs.

Cada racó tenia alguna cosa especial. Algú va fixar-se en un arbre amb escorça rugosa, plena de marques i esquerdes, i el va dibuixar com si volgués guardar-ne la història. Altres van dibuixar el cel canviant, amb tonalitats que anaven del blau clar al gris suau, segons l’hora i la llum. No només vam plasmar el que vèiem, sinó també el que sentíem. Hi havia el silenci tranquil d’un carrer poc transitat, la remor d’un riu que passava a prop, el cant d’un ocell amagat entre les fulles. 

Més tard, a classe, vam reunir tots els dibuixos i els vam col·locar sobre una cartolina gran, creant un mapa ple de vida. No era només un recull de llocs, sinó una barreja de memòries, colors i emocions. Un paisatge que, d’alguna manera, ara també era nostre.