Què tenim en comú amb els éssers vegetals? És possible arribar a
empatitzar-hi? Què compartim nosaltres, els alumnes 4t d’ESO de
l’Institut Pau Claris, amb les plantes de l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella?
Aquestes són algunes de les preguntes que ens hem fet amb la Laia Noal aquest curs.
Des de l’inici del curs, la Laia Noal ens va proposar un repte preciós: aturar-nos i observar els éssers vegetals que ens envolten. D’allò que sovint ens passa desapercebut, hem fet el nostre centre d’atenció.
Els alumnes, com fan els artistes, hem mirat les plantes amb nous ulls, les hem fotografiat, descrit, estudiat… Fins i tot els hem parlat i els hem escrit cartes, com si fossin amics antics amb qui ens retrobem amb una conversa pendent.
Aquest projecte vol obrir la mirada cap al que és essencial: les plantes com a éssers vius, com a mestres de lentitud i resistència. Al mateix temps, ens han ajudat a connectar amb la nostra pròpia vulnerabilitat, reconeixent en elles la seva força poderosa i fràgil, el seu cicle vital, la seva dependència de l’entorn… i també la seva capacitat d’adaptació i resistència.
Ha estat una experiència rica, plena de descobertes, emocions i preguntes que ens han ajudat a créixer i a vincular-nos d’una altra manera amb el món natural.
Aquesta altra manera no és la de mirar la natura com un simple decorat o com un recurs útil. És una forma més profunda i sensible de relacionar-nos amb ella. Vol dir aturar-nos, observar amb atenció i escoltar sense presses. Vol dir veure les plantes no només com objectes, sinó com a éssers vius amb un paper essencial en l’equilibri del món. Vol dir reconèixer-hi formes de vida que, com nosaltres, són vulnerables i resistents alhora, que depenen del seu entorn i que ens poden ensenyar molt si sabem mirar-les amb ulls oberts.
“He aprés a mirar la natura des d’un punt de partida diferent del que acostumo a tenir. Amb això vull referir-me a que m’he fixat en parts de la ciutat que mai m’hauria parat a mirar-les, únicament pel fet de tenir plantes.” Yolanda, 4tA
També volem destacar que conjuntament hem treballat diferents conceptes com la vulnerabilitat, la nostra, i ens hem centrat també en comparar-la amb la de les plantes de l’hivernacle que individualment hem escollit. Encara que sembli una bogeria la proposta inicial i al principi era una mica estrany, quan et familiaritzes et dones compte que no existeixen tantes diferències o aspectes a destacar entre un habitant vegetal i nosaltres com habitants urbans i de ciutat. Aquest projecte, a mi i a altres companys del nostre grup, ens ha ajudat a expressar-nos a traves de redaccions i dibuixos fets amb llapis, aquarel·les, retoladors i tinta xinesa. Amb aquestes eines ens hem adonat que molts companys que no pensàvem tenir habilitat manual a l’hora de poder fer creacions artístiques ens hem lluït i hem posat de la nostra part per fer possible aquest projecte.
En definitiva, ens agradat molt participar-hi i l’acte de cloenda ha estat una celebració molt bonica i emotiva per a tothom! Gràcies a tots i totes que heu fet possible aquesta experiència tan enriquidora!
