El dia 29 d’octubre vam anar al pont penjat d’Amposta. Quan vam sortir del centre a les 13:00h, hi havia núvols, no volíem que plogués. Vam arribar fins al Pont. Allí vam llegir la història del pont que està escrita a un plafó que hi ha abans de creuar el pont. Després vam passar el pont i vam baixar a la zona de pícnic que hi ha sota el pont. Allí ja va començar a espurnejar.
L’Alba ens va explicar la història del pont durant la guerra civil. Ens va contar que hi havia una dona que portava llet des de l’Aldea fins a Amposta, i, justament quan creuava el pont, un avió va tirar una bomba que va fer esclatar el pont amb la lletera creuant-lo. La lletera portava un fanalet que va delatar als enemics on estava el pont.
Després, ens vam dividir en tres grups i ens van repartir els micròfons ensenyant-nos com funcionaven. Havíem de grabar diferents sons, un del grup anava amb els ulls tapats i els altres dos el guiaven. Vam gravar sons com a ara les fulles seques, el so de les pedres, del vent, de l’aigua i tot allò que ens semblava un bon so. Durant el trajecte anant a l’institut vam veure una placa amb el símbol de la conxa del camí de Sant Jaume, que indica que per allí passa el camí que va cap a Santiago de Compostela.
Vam continuar caminant fins arribar a l’institut i a la classe vam continuargravant diferents objectes amb textures especials, utilitzant el zoom i l’enfocament.
L’Alba ens ha proposat algunes peces audiovisuals que a ella li agraden. Nosaltres també n’hem triat algunes. Les comentem a continuació:
Ainhoa: Aquesta peça audiovisual representa sentiments i creativitat. El que m’agrada és que em tranquilitzen les seves formes, figures abstractes i el seu color rosa pastel: Hot Pink Lights
Ariadna: La meva peça audiovisual que més m’agrada és la del concert de Morad que de fons es sentia la cançó `Detrás de tu alma´. Em transmet una bona sensació aquesta cançó amb molts de records, a més els colors que combina per a donar la sensació que estàs dintre de la cançó és molt adequada i amb el ritme de la música quan canta, els focos es mouen al ritme de la música i al final quan tiren el confetti amb el fum és molt bonic.
Edu i Adam: Nosaltres hem triat, la següent peça audiovisual: Ocells
En aquesta peça podem apreciar com uns ocells lluiten pel seu lloc, fins que s’adonen d’un ocell, diferent dels altres. Això provoca una repulsió cap a l’ocell diferent, quan aconsegueixen tirar fora del cable de llum l’ocell gran per ser tan gran y diferent s’adonen que gràcies a aquell ocell no feien efecte tiraxines i quan el llencen se’n van volant, deixant les plumes a l’aire i despullant els ocells.
Això a part de donar un missatge sobre l’anomenat “karma” també té un efecte de comèdia que fa que sigui més atractiu per a el que mira la peça. El so en aquesta peça en específic també influeix amb l’atenció de l’espectador.
Edu aquesta peça m’agrada molt perquè es divertida i a mi m’agraden les coses divertides, ja siguin videos de comedia o pel·lícules. Adám: Aquesta peça em fa sentir feliç, ja que transmeten les vibres de comèdia molt atractives per espectadors, amb un humor com el meu. 😉
Iker i Hodaifa: Múltiples pantalles amb visuals d’aigua, dinàmiques naturals, textures i colors líquids. És una instal·lació audiovisual on el so i la imatge generen una experiència immersiva que evoca paisatges en transformació. Atmosfera fosca, línies lluminoses que formen formes abstractes al voltant de l’espai. Aquest estil juga molt amb l’abstracció, el contrast entre llum i foscor, moviment i so minimalista. Aquest tipus de treball juga amb la relació entre públic, espai i tecnologia audiovisual.
He triat com a peça de referència’’Homo Sapiens’’de pipilotti Rist’’ perquè combina molts dels elements que vam parlar: so, imatge, emoció, escenari immersiu: Homo Sapiens Sapiens
Meerab Nadeem: In a heartbeat. És un vídeo curt i bonic. Parla d’un nen que s’enamora d’un altre nen. El seu cor surt del cos per dir el que ell no s’atreveix a dir. No hi ha paraules, només música i imatges. Les emocions es veuen molt bé: amor, por i valentia. Encara que ningú parli, el vídeo et fa sentir molt. És emocionant i especial.
Ricardo Alexander Pacheco Pesantes: Jo he triat aquesta peça audiovisual perquè la imatge que te és molt bonic i la sensació al moment de jugar se sent molt impressionant quan el personatge va corrents per eliminar als rivals. Lo més espectacular és quan cambia de arma o quan recarga les bales o quan tira una bomba per a enfonsar el volum del joc o també per a explotar.
Ronald Juvenal Bajaña Carpio: La peça audiovisual que m’agrada és Ratatouille. M’ha agradat perquè a mi m’agrada cuinar i també perquè és molt divertit. El so esta bé, també té una mica de comèdia i el millor de tot és que és molt entretingut. El meu pensament és que està ben fet. També el so. I tot això es reflecteix que tots tenen problemes però sempre hi ha algú que et dóna la mà.
Samir El Khalifi: He triat IM.PRINT perquè reuneix molt bé els tres elements que vam parlar: so, imatge i emoció.
Imatge: la forma que apareix en pantalla no és només una projecció estàtica; es genera en temps real a partir de l’acció del participant (el patró de la petjada). Això dona dinamisme i una connexió directa entre l’usuari i l’obra visual.
So: el so no és un simple rerefons, sinó que l’ambient sonor canvia segons la interacció. Això fa que imatge i so estiguin vinculats d’una manera sensible.
Emoció / experiència: el fet que el visitant pugui “veure” una representació visual de la seva empremta, una cosa íntima i personal, crea una connexió immediata. És una experiència immersiva i personal.
A més, interactuar (amb un gest senzill com donar un toc) implica que qui participa queda compromès emocionalment amb l’obra, no és només observador passiu.
Després del primer dia… hem investigat una mica qui és l’Alba G. Corral i hem descobert moltes coses!!!
L’Alba té una formació en enginyeria informàtica, combina l’art i la tecnologia per crear obres audiovisuals que ella dibuixa en directe. Ha estat creant art utilitzant el software a través de la improvisació, els mitjans digitals i l’instal·lació.
L’Alba va estudiar enginyeria informàtica i es dedica a la creació d’art generatiu mitjançant programari. A través de l’art explora narratives abstractes i a través del color en diversos formats, com performance, video, mitjans digitals, instal·lacions artístiques i composició de música electrònica.
L’Alba col·labora amb diversos músics, creant dibuixos a través de codi en temps real en espectacles en directe, ha col·laborat amb intèrprets de l’escena experimental. Les composicions de Alba G. Corral han sigut en alguns festivals com Sónar, Primavera Sound, Red Bull Music Academy, LEV MUTEK, Eufonic o Mira entre altres. Ha col·laborat amb artistes com Jon Hopkins, Rza, Fibla, Juan de la Rubia i amb Marco Mezquida.
Ha estat treballant a diferents llocs del mon com ara; Japó, Colòmbia, Mèxic, Bèlgica, Nova York, etc. i diferents llocs de Catalunya i Espanya.
En el marc de la docència ensenya programació visual enfocada a dissenyadors i artistes a diferents espais tant en xerrades, tallers i workshops. Dedicats al codi creatiu amb eines de programari Obert (processing).
La seva peça “Bach & Forward”, és un exemple de la seva carrera poètica i tecnològica. El 2014 va rebre el Premi al millor espectacle Audiovisual de l’any.
La seva obra, plena de llum i moviment, fa que la perspectiva de l’art sigui sensible i viva.
Som els alumnes de 3r E de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, som 9 xics i 3 xiques.
La nostra artista és Alba G. Corral, una artista que fa obres audiovisuals. Ella és de Madrid però viu a La Ràpita. Té 47 anys, fa art digitalment a molts lloc del món. És molt bona persona i és molt amable.
Escrivim les primeres impressions després d’haver-nos conegut:
‘La seva obra és molt bonica i diferent . El que m’ha sorprès ha sigut com fa art amb tecnologia.’ Meerab
‘El que més m’ha sorprès ha sigut lo famosa que era i lo molt que s’esforça per fer les seves obres.’ Ainhoa
‘Em pensava que seria molt avorrit, però amb la seva explicació del que fa em va llevar tota aquesta impressió. Ara penso que pot ser divertit.’ Ariadna
‘Quan vaig conèixer l’Alba, em pensava que era més seria. He vist que és una bona persona.’ Iker
‘El que més m’ha sorprès és com crea les seves obres. I pensava que seria una mica avorrit.Em feia por que li caiguessim malament, perquè ens portem mal, però intentarem portar-nos millor. El meu desig és que puguessem crear una obra, com ella.’ Edu
‘El que més m’ha sorprès és que és molt divertida i molt sociable. Em fa por fer-ho tot mal i quedar malament. El meu desig és viatjar com ho fa ella.’ Ronald
‘El que m’ha sorprés ha sigut les fotos i coses conceptuals que fa.’ Samir
Alba G. Corral ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut Ramon Berenguer IV (Amposta). En aquest blog podreu seguir els moments clau d’un procés obert, amb un final no predefinit. Fins molt aviat!!
