L’Alba ens ha proposat algunes peces audiovisuals que a ella li agraden. Nosaltres també n’hem triat algunes. Les comentem a continuació:
Ainhoa: Aquesta peça audiovisual representa sentiments i creativitat. El que m’agrada és que em tranquilitzen les seves formes, figures abstractes i el seu color rosa pastel: Hot Pink Lights
Ariadna: La meva peça audiovisual que més m’agrada és la del concert de Morad que de fons es sentia la cançó `Detrás de tu alma´. Em transmet una bona sensació aquesta cançó amb molts de records, a més els colors que combina per a donar la sensació que estàs dintre de la cançó és molt adequada i amb el ritme de la música quan canta, els focos es mouen al ritme de la música i al final quan tiren el confetti amb el fum és molt bonic.
Edu i Adam: Nosaltres hem triat, la següent peça audiovisual: Ocells
En aquesta peça podem apreciar com uns ocells lluiten pel seu lloc, fins que s’adonen d’un ocell, diferent dels altres. Això provoca una repulsió cap a l’ocell diferent, quan aconsegueixen tirar fora del cable de llum l’ocell gran per ser tan gran y diferent s’adonen que gràcies a aquell ocell no feien efecte tiraxines i quan el llencen se’n van volant, deixant les plumes a l’aire i despullant els ocells.
Això a part de donar un missatge sobre l’anomenat “karma” també té un efecte de comèdia que fa que sigui més atractiu per a el que mira la peça. El so en aquesta peça en específic també influeix amb l’atenció de l’espectador.
Edu aquesta peça m’agrada molt perquè es divertida i a mi m’agraden les coses divertides, ja siguin videos de comedia o pel·lícules. Adám: Aquesta peça em fa sentir feliç, ja que transmeten les vibres de comèdia molt atractives per espectadors, amb un humor com el meu. 😉
Iker i Hodaifa: Múltiples pantalles amb visuals d’aigua, dinàmiques naturals, textures i colors líquids. És una instal·lació audiovisual on el so i la imatge generen una experiència immersiva que evoca paisatges en transformació. Atmosfera fosca, línies lluminoses que formen formes abstractes al voltant de l’espai. Aquest estil juga molt amb l’abstracció, el contrast entre llum i foscor, moviment i so minimalista. Aquest tipus de treball juga amb la relació entre públic, espai i tecnologia audiovisual.
He triat com a peça de referència’’Homo Sapiens’’de pipilotti Rist’’ perquè combina molts dels elements que vam parlar: so, imatge, emoció, escenari immersiu: Homo Sapiens Sapiens
Meerab Nadeem: In a heartbeat. És un vídeo curt i bonic. Parla d’un nen que s’enamora d’un altre nen. El seu cor surt del cos per dir el que ell no s’atreveix a dir. No hi ha paraules, només música i imatges. Les emocions es veuen molt bé: amor, por i valentia. Encara que ningú parli, el vídeo et fa sentir molt. És emocionant i especial.
Ricardo Alexander Pacheco Pesantes: Jo he triat aquesta peça audiovisual perquè la imatge que te és molt bonic i la sensació al moment de jugar se sent molt impressionant quan el personatge va corrents per eliminar als rivals. Lo més espectacular és quan cambia de arma o quan recarga les bales o quan tira una bomba per a enfonsar el volum del joc o també per a explotar.
Ronald Juvenal Bajaña Carpio: La peça audiovisual que m’agrada és Ratatouille. M’ha agradat perquè a mi m’agrada cuinar i també perquè és molt divertit. El so esta bé, també té una mica de comèdia i el millor de tot és que és molt entretingut. El meu pensament és que està ben fet. També el so. I tot això es reflecteix que tots tenen problemes però sempre hi ha algú que et dóna la mà.
Samir El Khalifi: He triat IM.PRINT perquè reuneix molt bé els tres elements que vam parlar: so, imatge i emoció.
Imatge: la forma que apareix en pantalla no és només una projecció estàtica; es genera en temps real a partir de l’acció del participant (el patró de la petjada). Això dona dinamisme i una connexió directa entre l’usuari i l’obra visual.
So: el so no és un simple rerefons, sinó que l’ambient sonor canvia segons la interacció. Això fa que imatge i so estiguin vinculats d’una manera sensible.
Emoció / experiència: el fet que el visitant pugui “veure” una representació visual de la seva empremta, una cosa íntima i personal, crea una connexió immediata. És una experiència immersiva i personal.
A més, interactuar (amb un gest senzill com donar un toc) implica que qui participa queda compromès emocionalment amb l’obra, no és només observador passiu.
