Mes: juny de 2026

El que un gat blau ens pot dir de la ciutat que volem

El dia de l’activació va ser molt especial per a totes nosaltres. Vam passar el dia al Centre d’Art La capella, junt amb l’institut Manuel Carrasco i Formiguera, per preparar els nostres respectius projectes.

Els muntadors ja havien preparat tot tal i com haviem pensat i decidit amb la Laura, a la nostra expossició que té per títol l’encapçalament d’aquesta entrada del nostre blog. A l’Espai Oficina, amb l’ alegria que la mostra estaria present al llarg de tres setmanes.

Ens van acompanyar familiars, amics, professors, gent que passava per allà, i també l’alcalde de Montcada, la regidora d’educació de Montcada, personalitats del Consorci…el Marc Balfagón….Vam presentar l’expossició i la vam dinamitzar.

Realment, estem felices i feliços d’haver tingut l’oportunitat d’apropar-nos a la creació artística de la mà d’aquest meravellós projecte en què ens han acompanyat la Laura Ginès, el Marc Balfagón, la Vanessa Sanz, la Núria Julià i la Marina Sáez.

Dins el Festival En-Dansa se’ns va convidar a veure un espectacle de dansa contemporània, i la Laura va escollir que fos una dansa inspirada en el còmic «Ikea Dream Makers»…una mica per les ressonàncies amb el nostre projecte.

Va ser a l’Antic Teatre, i va estar una experiència molt interessant.

Un altre dia vam anar a preparar ja la Sessió Final de Mostra Pública del Projecte, que fariem al Centre d’Art La Capella, i vam aprofitar per visitar l’Expossició d’Isabel Herguera a la Filmoteca de Catalunya, i vam fer temps a La Rambla del Raval, on vam intimar amb el Gat del Botero. Els gats, sempre presents a la nostra història…

El personatge, gràcies als seus super-poders, ens comparteix la màgia de la telecinesi i la levitació i teletransportació

Tenim seqüències animades, però el curs vinent dedicarem més temps del projecte per saber com penjar videos o convertir-los en gifts per penjar-los al blog

Ara que ja teníem el personatge, la Laura ens proposa fer estudis de moviment basats en el mateix. Per animar-lo, i fer seqüències, o fer-lo interactuar amb nosaltres i l’entorn

També dissenyem la seva casa:

En les següents sessions, la Laura Ginès ens va proposar inventar un personatge de ciencia ficció de creació pròpia. O transformar aquells personatges que ens han acompanyat en el nostre ideari infantil-juvenil.

Vam crear així , individualment o per grups a Margarita Esponja, a Mr. Scrumble, a un alter ego de Doraemon…però de seguida vam anar més enllà i entre totes vam inventar un personatge. Haviem de pensar-ne els trets físics però també la personalitat. Havíem de pensar també en uns super-poders que ens interessaven especialment per transformar la realitat com volíem.

Vam decidir que tindria forma antropomorfa però amb cua d’animal, que seria de color blau i tindria els cabells llargs, del quals podrien nèixer flors, no binari, i que portaria sabates de tacó. No li posariem nom.

Haviem de decidir on vivia, i vam pensar que la seva casa tingués forma de sabata de tacó i estigués edificada a Santa Maria de Montcada, barri on les cases tenen força espai, i hi ha moltes zones verdes.

Quant als seus poders, serien la telecinesi, la teletransportació, i podria canviar la seva alçada a voluntat. Vam estar imaginant per a què serien útils aquests poders.

Quant a la representació gràfica del personatge, la Laura va pensar en fer l’encàrrec a la il.lustradora Marina Sáez

A la següent sessió la Laura ens va portar el dibuix del personatge que haviem encarregat, asseguda i dempeus. Aquí el/la veieu asseguda

En la següent sessió, vam infiltrar els nostres personatges, al nostre entorn més immediat, animant escenes amb l’aplicació Stop Motion i col.locant les il.lustracions en un suport d’acetat.

Davant l’institut hi ha la placeta, on hi fem vida a estones tant l’alumnat com veïnat, i on ens vam situar per fer l’activitat.

En les setmanes següents a la Sessió Oberta, vam encetar una nova temàtica, pensant en aquells personatges de ficció preferits per totes nosaltres i els seus super-poders.

Vam parlar del Doraemon, el Gumball, el Henry Danger, És una casa de bojos…i que potser a un personatge amb poders li podriem fer demandes…com si es tractès de l’alcalde però amb més garanties d’èxit. Vam fer un joc i vam pensar coses que voldriem gratis

Intentarem resumir en unes poques entrades més, tantes coses que hem fet, que han passat…en aquest meravellós projecte i viatge.

En les sessions posteriors al que ja us hem anat explicant, vam seguir reflexionant sobre utopies, espai públic, oci, i com podem emprar la creació artística per a una barreja de quelcom estètic, conceptes com joc i imaginació, però també reflexió sobre la realitat existent, i la que ens agradaria. En definitiva per a dir coses…Per a dir coses amb suports diferents com la fotografia, el dibuix, la paraula, la filmació…

Part d’aquests processos van ser els que vam mostrar al professorat del nostre centre en la Sessió Oberta del dimecres 9 de febrer. Hi va participar tot el claustre, i vam fer 3 grups que van anar passant per 3 espais diferents.

Un funcionava més com un taller en què elles havien de crear també, pintar unes fotos que després anivàmem.

Part d’aquests processos van ser els que vam mostrar al professorat del nostre centre en la Sessió Oberta del dimecres 9 de febrer. Hi va participar tot el claustre, i vam fer 3 grups que van anar passant per 3 espais diferents. En un altre, «Quan el negre i blanc somriuen», els mostràvem un parell de videos que vam fer en el projecte, alhora que els convidàvem a fer-se una foto instantània,

i al 3r anomenat «Mirall d’utopies» mostràvem fotografies colorejades i tunejades…que volien dir coses. Eren sobre el nostre ús de l’espai públic, i també hi havia la nostra cadira «gandul.la» de colors que hem portat amb nosaltres a les sortides. Alhora teniem una muntanya de cadires d’aula apilonades, junt amb taules, al costat d’un rètol que deia » Atenció, món en contrucció».

Els profes van quedar entusiasmats i nosaltres molt contentes també!!!