Autor: Vanessa Sanz

La Laura ens explica com les imatges són poderoses per expressar coses i copsar instants o realitats sense paraules. I com a cada espectadora al mateix temps, una imatge li pot dir o explicar coses diferents.

Per això després d’anar a veure l’expossició de Helen Levitt a la Fundació Mapfre de Barcelona, vam escollir quines imatges ens van agradar o inspirar més i perquè. Eren estil street-art i ambientades a Harlem, Nova York, i retrataven com les persones hi vivien.

Vam sonoritzar i editar algunes de les imatges, amb diàlegs, sons, músiques…també amb dibuixos i tires de fotos fetes per nosaltres….de forma que vam fer una creació multidisciplinar. I tot amb un sentit que li voliem donar és clar, no perquè sí…

En les següents sessions a l’institut, vam estimular la nostra imaginació, barrejant elements de la realitat amb els desitjos i un imaginari.

La Laura va imprimir les fotografies que vam fer en la darrera sortida, en blanc i negre, i ens va convidar a col.lorejar-les, incloent elements de fantasia i utopia. I per reforçar aquesta idea va afegir-hi uns fulls Dina3 als marges perquè imaginéssim una extensió d’aquest món i objectes reals.

I també vam imaginar històries a partir d’unes fotografies amb uns bonys extranys,

Vam conèixer un treball de la Laura, anomenat «Utopies», i les alumnes no en sabiem el significat. Vam estar parlant sobre aquest concepte, i vam pensar i compartir les nostres utopies. Llegir els pensaments, que ploguin diners del cel, que parin les guerres…

També la de la Laura, un món sense cotxes. Nosaltres no enteniem res, que no volgués els cotxes, en vam estar parlant i sobretot ens va ensenyar un curtmetratge molt divertit. Les següents sessions, vam reflexionar i parlar sobre els llocs on ens agrada reunir-nos als joves al poble, sobre l’espai públic, quines coses hi fem…i vam seguir parlant d’utopies, i de què hi voldriem a l’espai públic…i també vam deixar volar la imaginació. En la següent entrada us concretarem més com ho vam fer.

Vam anar al «Pla», al «minipla», al davant del Liedl…a menjar pipes, fer tertúlia, jugar a cartes…(que és el que acostumem a fer-hi), i hi vam portar una cadira «gandula» de colors. Vam recrear aquestes situacions i vam fer equips de rodatge, amb el setting, càmares, actrius i figurants…

En la següent entrada us expliquem més !!!

Encetem el blog i per tant, fem un viatge des dels inicis de la nostra En Residència. No us extranyi si barregem passat, present i futur.

La setmana anterior a conèixer a la Laura, vam veure alguns dels seus videos i obres.

Avui, dimecres 1 d’octubre, ja la tenim aquí!!!

Fem una rotllana on ens presentem i expliquem perquè vam escollir aquest projecte. La Laura es presenta també i parlem una mica, fem preguntes… Ens explica el video de les finestres que ella ho veia com si fos un piano per això li va posar els colors blancs i negres, les tecles negres i blanques del piano, també explicava en aquest video una historia d’amor. 

Després a la segona hora, fem una mena de joc, en què hem de calcar un dibuix en poc temps, i cada persona posteriorment calca sobre el calc de la companya fins que…el resultat fa volar la imaginació i és ben curiós.
Quan vam fer l’activitat de calcar, al principi ens resultava una mica avorrit, però després vam veure que cadascú feia alguna cosa diferent i rara. No vam tenir fe perquè dèiem que sortirà molt lletg, però quan la Laura ho va gravar va sortir molt bonic i satisfactori. Voldríem tornar a fer més activitats d’aquestes perquè la veritat ens va agradar molt.