Explorar la veu, habitar l’espai i donar cos a la memòria: crònica de les sessions 2 i 3

Després d’una primera presa de contacte plena de complicitat i relats íntims al voltant dels nostres objectes personals, la residència artística amb la Francisca Mujica i Transductores a l’Institut ha agafat embranzida. Al llarg de la segona i la tercera sessió hem fet un salt fonamental: portar la memòria escrita a la veu compartida, i d’allà, a l’acció directa dels cossos a l’escenari.

Sessió 2 (14 d’octubre): Poètica dels objectes, ritmes i la primera veu coral

Vam arrencar la segona sessió retrobant-nos en un cercle inicial per connectar amb el fil del dia anterior i compartir un gest col·lectiu. Amb l’espai a les fosques, vam reprendre l’exploració dels llibres i objectes personals que cadascú havia portat, parant atenció no només a la història que amaguen, sinó a la seva pròpia matèria, a com dialoguen amb la il·luminació i a la càrrega poètica que desprenen quan els col·loquem en escena.

A continuació, ens vam endinsar en el treball corporal guiat per la Francisca:

  • Entrenament del moviment: Mitjançant dinàmiques de follow the leader i pautes de moviment conjunt, vam començar a assajar com sostenir la presència a l’escenari i com transitar per diferents ritmes col·lectius.
  • Del relat íntim a la polifonia: Vam escriure un breu fragment en segona persona (unes 4 o 5 línies) ficcionant la relació que tenim amb el nostre objecte. La sorpresa de la jornada va arribar quan set persones voluntàries es van animar a donar veu a aquests textos formant una petita coral. Aquesta primera prova ens va fer descobrir el poder de la veu col·lectiva: escoltar com respirava el grup, com s’entrellaçaven els relats individuals i què significa compondre polifonies en un laboratori escènic.

Sessió 3: Desgranar temàtiques, compondre l’espai i crear escultures vives

A la tercera sessió vam voler anar un pas més enllà per connectar els textos amb la dramatúrgia de l’espai. Vam començar treballant en petits grups com a «investigadors», analitzant els relats de 6 a 10 línies escrits prèviament per extreure’n els grans eixos temàtics. En la posada en comú van brollar conceptes profundament humans i compartits: la infància, la nostàlgia, la família, la solitud, els amics, la tristesa, la relació entre pare i filla o la necessitat de sentir-se estimat. Temes universals que ens serveixen de mapa i brúixola per a la creació.

Tot seguit, el cos va tornar a ser el gran protagonista:

  • Caminades, velocitats i stops: Vam continuar entrenant la composició col·lectiva habitant els espais buits i jugant amb diferents ritmes i aturades (stops). Vam experimentar dues formes molt contrastades d’omplir l’escenari: d’una banda, amb tothom dispers mirant fixament cap al públic; de l’altra, unint-nos en un sol bloc compacte, com un banc de peixos que es mou a l’uníson creant un cor visual.
  • El salt a l’escultura corporal: Vam transformar els conceptes teòrics en impulsos físics. Quan es llançava una paraula a l’aire, cadascú ocupava l’espai amb el cos, fugint de la il·lustració literal o evident per connectar amb un gest honest i espontani.
  • Cinc conceptes, tres fotografies i música: Per culminar la jornada, ens vam repartir en cinc grups per donar forma escènica a cinc grans idees: infància, nostàlgia, solitud, ràbia i família. Cada equip va dissenyar tres composicions estàtiques (com tres fotografies vives) acompanyades d’un tema musical, integrant tot allò après sobre l’ús de l’espai, l’agrupament i la tensió escènica. De fet, ja hem obert una llista col·laborativa a Spotify que recull la banda sonora d’aquestes imatges!

Unes sessions intenses i vibrants on la paraula, el moviment i l’emoció s’han donat la mà, consolidant el compromís del grup per seguir construint una peça viva i comunitària. Pas a pas, el nostre laboratori va prenent cos!

He començat la residència amb la Francisca: primer dia de presentació i experimentacions

Estem molt contentes del nou pas en la residència artística que desenvolupem juntament amb l’alumnat de 2n d’ESO de l’Institut de Sants amb un grup de 19 joves, i les dues persones docents. Aquesta iniciativa compta amb la mediació de l’equip de Transductores i la direcció artística de Francisca Mujica en l’àmbit teatral.

Primeres impressions i presentació del grup

El passat 7 d’octubre vam donar el tret de sortida al primer dia de Creadors en Residència. La sessió va començar amb una presentació molt ràpida per part de la Francisca per explicar en què consisteix el projecte des de la idea d’una artista que realitza una residència en un institut.

Seguidament, va prendre la paraula cadascun dels 19 estudiants que formen el grup (4 nois i 15 noies). En aquesta roda de presentacions, l’alumnat va compartir quines coses els agrada fer, quines capacitats tècniques dominen i poden aportar a l’espai d’aprenentatge i al laboratori escènic (teatre, música, pintura, dibuix, poesia, boxa, esports, entre d’altres), així com quines expectatives i desitjos tenen, com ara treballar la improvisació vocal o millorar l’expressió corporal.

Què és un laboratori escènic-documental?

Després d’aquesta posada en comú, la Francisca va introduir el concepte de laboratori escènic-documental:

  • Laboratori: Com un espai de joc, assaig i experimentació.
  • Escènic: Per portar històries, persones, composicions, dramatúrgies i diverses tècniques i llenguatges artístics més enllà del text i la veu.
  • Documental: Des de la idea de treballar sobre les biografies de l’alumnat i de registrar tot aquest procés de tal manera que siguin ells i elles mateixes les protagonistes de l’obra.

En aquesta última jornada vam explorar col·lectivament què significa construir un laboratori escènic i documental. A través de referències visuals i conceptuals, vam abordar com les històries de vida dels mateixos joves poden portar-se a escena de manera digna, cuidada i amb valor artístic, instal·lant la idea central que les seves vivències personals són valuoses i mereixen ser explicades.

La intimitat de l’objecte: Narrar des de la penombra

Com a tasca per a aquesta primera sessió, el grup tenia l’encàrrec de portar un objecte significatiu per a ells i elles. Amb aquests objectes van començar a realitzar diversos jocs corporals, rituals i composicions espacials per crear una espècie d’altar en l’escena i començar a experimentar amb el teatre d’objectes.

El moment cim del taller va tenir lloc mitjançant una proposta de caràcter performàtiu basada en la memòria personal:

  • L’espai i la llum: Vam apagar els llums de l’espai teatral i vam distribuir de forma intuïtiva els objectes portats pels estudiants. Una única llanterna il·luminava cada objecte un a un, mantenint els rostres en penombra per oferir un clima protegit i íntim.
  • Relats compartits: Cada participant va improvisar la història del seu objecte i el significat simbòlic que guardava per a la seva vida. D’aquest exercici van brotar temes recurrents lligats a la infància, la família, les mascotes i el record entranyable dels seus avis i àvies.
  • Emoció en comunitat: L’ambient va facilitar que el grup compartís vivències profundes d’una forma sumament emotiva i respectuosa.

Pròxims passos: Creant el mapa temàtic

De cara a les pròximes sessions, aprofundirem en aquests relats a través del desenvolupament d’històries escrites. L’objectiu serà traçar un mapa temàtic per consolidar les inquietuds i idees clau que han anat emergint. Aquest arxiu de temes servirà de detonant per experimentar amb diferents mecanismes del teatre documental durant els pròxims mesos.