Estem molt contentes del nou pas en la residència artística que desenvolupem juntament amb l’alumnat de 2n d’ESO de l’Institut de Sants amb un grup de 19 joves, i les dues persones docents. Aquesta iniciativa compta amb la mediació de l’equip de Transductores i la direcció artística de Francisca Mujica en l’àmbit teatral.

Primeres impressions i presentació del grup

El passat 7 d’octubre vam donar el tret de sortida al primer dia de Creadors en Residència. La sessió va començar amb una presentació molt ràpida per part de la Francisca per explicar en què consisteix el projecte des de la idea d’una artista que realitza una residència en un institut.

Seguidament, va prendre la paraula cadascun dels 19 estudiants que formen el grup (4 nois i 15 noies). En aquesta roda de presentacions, l’alumnat va compartir quines coses els agrada fer, quines capacitats tècniques dominen i poden aportar a l’espai d’aprenentatge i al laboratori escènic (teatre, música, pintura, dibuix, poesia, boxa, esports, entre d’altres), així com quines expectatives i desitjos tenen, com ara treballar la improvisació vocal o millorar l’expressió corporal.

Què és un laboratori escènic-documental?

Després d’aquesta posada en comú, la Francisca va introduir el concepte de laboratori escènic-documental:

• Laboratori: Com un espai de joc, assaig i experimentació.
  
• Escènic: Per portar històries, persones, composicions, dramatúrgies i diverses tècniques i llenguatges artístics més enllà del text i la veu.
  
• Documental: Des de la idea de treballar sobre les biografies de l’alumnat i de registrar tot aquest procés de tal manera que siguin ells i elles mateixes les protagonistes de l’obra.
  

En aquesta última jornada vam explorar col·lectivament què significa construir un laboratori escènic i documental. A través de referències visuals i conceptuals, vam abordar com les històries de vida dels mateixos joves poden portar-se a escena de manera digna, cuidada i amb valor artístic, instal·lant la idea central que les seves vivències personals són valuoses i mereixen ser explicades.

La intimitat de l’objecte: Narrar des de la penombra

Com a tasca per a aquesta primera sessió, el grup tenia l’encàrrec de portar un objecte significatiu per a ells i elles. Amb aquests objectes van començar a realitzar diversos jocs corporals, rituals i composicions espacials per crear una espècie d’altar en l’escena i començar a experimentar amb el teatre d’objectes.

El moment cim del taller va tenir lloc mitjançant una proposta de caràcter performàtiu basada en la memòria personal:

• L’espai i la llum: Vam apagar els llums de l’espai teatral i vam distribuir de forma intuïtiva els objectes portats pels estudiants. Una única llanterna il·luminava cada objecte un a un, mantenint els rostres en penombra per oferir un clima protegit i íntim.
  
• Relats compartits: Cada participant va improvisar la història del seu objecte i el significat simbòlic que guardava per a la seva vida. D’aquest exercici van brotar temes recurrents lligats a la infància, la família, les mascotes i el record entranyable dels seus avis i àvies.
  
• Emoció en comunitat: L’ambient va facilitar que el grup compartís vivències profundes d’una forma sumament emotiva i respectuosa.
  

Pròxims passos: Creant el mapa temàtic

De cara a les pròximes sessions, aprofundirem en aquests relats a través del desenvolupament d’històries escrites. L’objectiu serà traçar un mapa temàtic per consolidar les inquietuds i idees clau que han anat emergint. Aquest arxiu de temes servirà de detonant per experimentar amb diferents mecanismes del teatre documental durant els pròxims mesos.