Composicions sonores de la instal·lació ‘Tot vibra’ amb enregistraments de textos a partir dels fenomens atmosfèrics llegits en directe en la instal·lació i postals sonores elaborades pels alumnes a partir dels entregistraments de camp fets als seus barris i al Parc de la Ciutadella.
Fins el 14 d’agost podeu gaudir del recorregut sonor per l’exterior del Convent de Sant Agustí amb aquestes composicions! El podeu transitar tant caminant pels entorns del claustre del Convent com a distància a través d’aquest enllaç: https://sonicmaps.xyz/player/?p=1529
Recull de textos que vam llegir en directe, inspirant-nos en la lectura pròpia de la poesia, en un dels espais que conformava la nostra instal·lació ‘Tot vibra’.
« L’aigua i la calma habita en nosaltres. Hi ha alguna cosa de l’aigua que no es pot explicar del tot, però l’ànima ho reconeix. Una sensació que no arriba pel pensament, sinó per una cosa més antiga, més íntima. La memòria del cos i de l’esperit. Davant de l’aigua, el cor deixa d’esgotar-se, el so tènue d’un corrent, el vaivé pausat d’una onada. La carícia d’una brisa sobre un llac tranquil. Tot sembla dir-nos; estàs fora de perill, pots deixar anar. L’aigua ens calma perquè no exigeix. Només ens convida a sentir, i en el fet de sentir tornem a nosaltres mateixos. S’apaguen els sorolls del món i allò que semblava urgent es torna llunyà. Sorgeix una tendresa cap al que és simple, una nostàlgia sense tristesa, com si l’ànima recordés que sempre va ser part d’una cosa més basta i més quieta. La calma de l’aigua no és només una emoció, és una veritat profunda que oblidem sovint. Que pot ser suau i tot i així tenir una força immensa. »
« Cuando el agua mira tu corazón no solo susurra, siente contigo, escucha tu cansancio sin hacer preguntas y limpia lo que no se ve. No es tranquila porque sea débil, sino porque ha entendido la vida mejor que tú y que yo. Sabe que las cosas pesadas se hunden cuando resisten, y flotan cuando se rinden con suavidad. Cuando te sientas frente a ella sientes que el tiempo se detiene, y que el corazón vuelve a su primer latido. Sin miedo, sin aparentar. El agua no juzga, no compara, no exige, solo abraza. Y ahí en la profundidad de su silencio nos descubrimos de nuevo. »
bassetes
Núvols petits i regulars que formen com un empedrat al cel. “Bassetes al cel, pastetes a terra”.
castelleres
Núvols apinyats, com cotó fluix. Si creixen de pressa assenyalen tempesta. “Pel Pedraforca, encara clar, s’alcen ben aviat grosses castelleres de bromes”
llegany
Nuvolet situat davant del sol. No està rúfol ni serè del tot. Propi de la Cerdanya, Camp de Tarragona, Conca de Barberà, Barcelona, Mallorca, la Pobla de Lillet, Cardona, Solsona.
dos sols
Mig núvol. “Avui hi ha dos sols”. Efecte òptic que fan els núvols, quan se situa un
llegany davant del sol i sembla que se’n veuen dos. Indica canvi de temps.
bombolles o butllofes. Globus d’aire que es forma a la superfície dels bassals quan plou, per l’acció de les gotes de pluja; designa que plourà molt.
pluja d’estels
Fenomen observat algunes nits d’agost. Antigament deien “Senyals al cel, treballs a la terra” quan apareixia la pluja d’estels.
« Una vegada hi havia un poble que cada hivern es cobria de gel. Però aquell any la glaçada no venia del cel sinó de la terra. Els habitants havien deixat de mirar-se als ulls. L’enveja pels èxits dels altres, pels camps més fèrtils, pels fills més savis, havien congelat els ponts que els unien. Fins que un nen, sense saber-ho, va escriure amb el dit sobre una finestra entelada; “el teu somni no és el teu fracàs”. I aquell dia el sol va començar a fondre la gelor. Un front fred travessa el cel del cor, les baixes pressions fan tremolar les emocions, el vent de l’enveja bufa del nord arrossegant mirades gelades i silencis densos. Les previsions indiquen precipitacions de pensaments tòxics sobre el pas del sol de la comprensió. »
« Buenos días. Comenzamos este jueves con una jornada radiante en gran parte del territorio. Durante la madrugada ha llovido suavemente, dejando el ambiente limpio, fresco y lleno de aromas. La tierra mojada, las hojas nuevas, la vida. Las temperaturas oscilarán entre los 20-25 grados. Con una humedad agradable que da una sensación primaveral, incluso en pleno abril. En las zonas montañosas la niebla se va retirando poco a poco, dejando paso a paisajes cubiertos de rocío brillante, como si la naturaleza hubiera despertado sonriendo. En las costas el mar está tranquilo, salpicando con ritmo lento y alegre. Algunas nubes blancas decoran el cielo sin amenaza de tormenta, como si quisieran acompañar al sol sin taparlo. Una brisa suave moverá las ramas de los árboles y todo indica que será un día ideal para pasear. Dejarse acariciar por el aire húmedo y disfrutar el agua en todas sus formas. En el vaso frío del desayuno, las gotas que cuelgan de los balcones o en ese pequeño charco que refleja un pedazo de cielo. Pero sí, porque sí. Hoy el tiempo sonríe.»
« El gel que encongeix el cor en les profunditats de l’ànima. Hi ha un llac glaçat on les emocions es congelen i el dolor es fa palpable, com un bloc de gel que encongeix el cor i el fa sentir que no pot respirar. La pèrfida del gel, emmascara el terror que et fa sentir que estàs a punt de caure en un abisme sense fons, on les ones de la por et fan sentir que no tens enlloc on agafar-te. Però enmig del gel hi ha una llum que brilla, una llum que et fa recordar que encara hi ha esperança, que encara pots trobar la força per sortir del llac glaçat que et té atrapat. »
Textos elaborats pels alumnes i extrets d’internet i dels articles ‘Els noms populars de núvols, boires i vents a Viver, Serrateix i Sant Joan de Montdarn’, de Maria Estruch (2010), i ‘Les aigües subterrànies, el recurs invisible i alhora imprescindible’, de l’Agència catalana de l’aigua (2022).
Compartim un recull de la instal·lació sonora i performativa que vam crear amb l’Ivonne Villamil, anomenada ‘Tot vibra’ a l’Espai Capelles del Convent de Sant Agustí!!
Fins el 14 d’agost podeu gaudir del recorregut sonor per l’exterior del Convent de Sant Agustí! El podeu transitar tant caminant pels entorns del claustre com a distància a través d’aquest enllaç: https://sonicmaps.xyz/player/?p=1529
El dimecres 7 de maig vam presentar per segona vegada la nostra obra “Tot Vibra” juntament amb l’Ivonne Villamil. En aquesta segona presentació van assistir-hi diferents membres del projecte ‘Artistes En Residència’. En primer lloc, vam introduir el projecte a tothom que hi havia present, perquè sabessin una mica més sobre quina és la nostra proposta abans d’endinsar-se en l’espai. Després el públic va passar per cada sala per gaudir l’experiència que cadascuna proporcionava. Començant per una “performance” en directe, projectant imatges meteorològiques simultàniament amb dibuixos que haviem creat amb collage seguint les representacions d’elements com els vents i les corrents de l’aigua. La segona performance va ser llegir textos sobre les emocions vinculats a l’aigua i els fenòmens atmosfèrics. Eren textos en diferents llengües tant de creació pròpia com extrets de prediccions meteorològiques, o contes.
Per acabar, vam convidar el públic a fer un recorregut sonor que havíem preparat per l’exterior del Convent anomenat ‘sonic maps’, que consisteix en uns àudios geolocalitzats en diferents idiomes que recullen diferents postals sonores que hem preparat al llarg del procés.
El 5 de maig del 2025 vam inaugurar el nostre projecte Tot vibra, després de molts mesos de feina, proves, dubtes i descobriments.
Durant tot el curs hem estat explorant el so d’una manera diferent. Hem après que escoltar no és només sentir sons, sinó parar atenció, estar presents, i fins i tot deixar-nos emocionar per allò que vibra al nostre voltant.
Amb ‘Tot vibra’ hem volgut compartir això: que el so connecta amb les emocions, que l’aigua pot parlar-nos segons com sona, i que les vibracions formen part de la vida.
La inauguració va ser molt especial. Teníem nervis, però també il·lusió. Veure com la gent recorria l’espai i escoltava amb atenció el que havíem creat durant tant temps va ser molt emocionant. Alguns somreien, altres es quedaven en silenci, i en aquell moment vam entendre que el nostre treball els havia arribat.
Va ser bonic sentir-nos artistes per un dia. Sentir que el que hem fet tenia sentit. Que allò que vam començar sense saber gairebé cap on aniria, havia acabat sent una experiència inoblidable.
Tot vibra no només ha estat un projecte, sinó una manera de mirar, escoltar i sentir d’una manera més profunda!!!
“Quan plou intensament, el clima es refresca, l’aigua corre pels carrers i el soroll de les gotes crea una vibració constant que omple l’ambient.”
“Les vibracions del vent es barregen amb el soroll de les onades quan el clima marítim s’agita i l’aigua del mar colpeja amb força.”
“Amb el canvi de temps, augmenten les tempestes i, amb elles, el soroll dels llamps i les vibracions que travessen l’aire i l’aigua.”
“Durant una tempesta, el temps es transforma, el cel rugeix amb soroll i vibració, mentre l’aigua inunda els camps i carrers.”
El 12 de febrer del 2025 vam fer la sessió oberta del nostre projecte En Residència. Al començament de la presentació del projecte estavem nerviosos per si tot anava a sortir com estava pensat, i en començar ens vam relaxar una mica més. Vam fer una introducció al projecte, i ens vam distribuir en dos grups per fer les dues experiències que haviem preparat; d’una banda l’experiència meditativa amb els casos antisoroll i de l’altra l’exposició de les postals sonores.
Per l’experiència amb els cascos antisoroll, vam fer seure tothom en una aula a les fosques amb els cascos antisoroll posats, i els vam guiar a través d’una meditació de veu, donant indicacions sobre com es sentien, si es notaven més el cos amb els cascos posats…els professors ens van dir que els havia agradat molt aquest moment de deixar-se portar pel silenci i només estar, i també la sensació corporal que permetia el fet de portar posats els cascos.
Recentment, vam tenir l’oportunitat de visitar La Capella, on ens va rebre l’Alba Sauleda, la comissària de la exposició ‘Òrbites sobre negre: tres assajos sobre el moviment’, de la qual la instal·lació de la Ivonne formava part. Ens va introduir en què consistia la seva feina i les preguntes que es planteja a l’hora de comissariar una exposició. Ens va explicar quin era el seu treball, què feia i com ho feia. Per veure-ho de manera més dinàmica vam fer un petit taller: vam buscar frases que hi havia per la sala i per grups vam ajuntar-les buscant un sentit.
Després de La Capella, vam continuar el nostre recorregut i vam anar a la Virreina. Allà vam tenir l’oportunitat de veure la exposició ‘Poesia, tipografia i comunicació de masses’ de Josep Iglésias del Marquet, una mostra de postals visuals de diferents artistes, utilitzant les postals com a mitjà per expressar-se. Les obres mostraven no només paisatges, sinó també missatges sobre la societat, la història i les identitats culturals.
En conclusió, aquesta sortida ens ha permès conèixer dues realitats diferents. D’una banda, vam aprendre sobre el treball de comissariat. I d’altra banda, a la Virreina vam veure com les postals poden ser utilitzades per transmetre missatges importants. Aquestes activitats ens han donat una millor comprensió del nostre entorn.
El 22 de gener va venir un artista molt amic de la Ivonne, el Valo Sonoro, que ens va ensenyar a utilitzar un programa d’edició i masterització de so i ens va fer una demostració ajuntant totes les nostres postals sonores en un audio de 15 minuts. Va ser molt bonic descobrir com sonaven totes les nostres postals juntes, i també descobrir la presència que poden tenir afegint alguns filtres o efectes com les ressonàncies i reverneracions. També vam dibuixar postals segons el que anàvem sentint, deixant-nos guiar únicament pel so i les sensacions que ens despertaven, seguint les indicacions del Valo. Finalment vam dibuixar totes les sensacions en una cartolina gran en grups de 4 o 5 persones.
Masterització de les postals sonores dels alumnes elaborat per Valo Sonoro:
La paraula escoltar prové del vocable llatí auscultare, que significa “inclinar-se per a aplicar la oreja”, com els metges feien per a escoltar el cor abans que s’inventés l’estetoscopi.
Un paisatge és una col·lecció de sons que ens evoca a imaginar espais i paisatges. Es poden fer amb objectes quotidians com per exemple: una ampolla d’aigua, una cadira o un boli utilitzat de la forma adequada poden ser sorolls que fan una melodia. Per fer els nostres paisatges sonors, vam veure alguns vídeos sobre com es creen els efectes sonors a les pel·lícules. Això ens va permetre descobrir tècniques interessants i sorprenents que fan servir els professionals per generar sons realistes i impactants.
El passat 30 d’Octubre vam anar a Les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs a veure MANIFESTA 15, que és una biennal d’art i arquitectura que cada vegada es fa una ciutat diferent, i aquesta edició és a Barcelona. Vam veure les l’espai que és una central tèrmica que va tancar ja fa uns anys, i també vam veure obres d’art contemporani que feien reflexionar amb temàtiques mediambientals, socials i humanístiques. Ens va agradar especialment l’obra de la Claire Fontaine, When Women strike the world Steps, situat a la part superior de l’edifici, és un missatge molt bonic, que representa el valor propi de la dona. Són lletres de neó Il·luminades que fa referència a com les dones fan vaga no només per reclamar els seus drets, sinó per millorar les condicions de vida de tothom, ja que en el seu dia van morir treballadors a les 3 xemeneies.
Després vam veure RESSONÀNCIES, on alumnat del curs passat que van fer el programa EN RESIDÈNCIA van actuar per nosaltres. Van ballar expressant sentiments i explicant situacions, ens va impactar amb la seriositat que ho van fer i ens va agradar molt.
