Recull de textos que vam llegir en directe, inspirant-nos en la lectura pròpia de la poesia, en un dels espais que conformava la nostra instal·lació ‘Tot vibra’.
« L’aigua i la calma habita en nosaltres. Hi ha alguna cosa de l’aigua que no es pot explicar del tot, però l’ànima ho reconeix. Una sensació que no arriba pel pensament, sinó per una cosa més antiga, més íntima. La memòria del cos i de l’esperit. Davant de l’aigua, el cor deixa d’esgotar-se, el so tènue d’un corrent, el vaivé pausat d’una onada. La carícia d’una brisa sobre un llac tranquil. Tot sembla dir-nos; estàs fora de perill, pots deixar anar. L’aigua ens calma perquè no exigeix. Només ens convida a sentir, i en el fet de sentir tornem a nosaltres mateixos. S’apaguen els sorolls del món i allò que semblava urgent es torna llunyà. Sorgeix una tendresa cap al que és simple, una nostàlgia sense tristesa, com si l’ànima recordés que sempre va ser part d’una cosa més basta i més quieta. La calma de l’aigua no és només una emoció, és una veritat profunda que oblidem sovint. Que pot ser suau i tot i així tenir una força immensa. »
« Cuando el agua mira tu corazón no solo susurra, siente contigo, escucha tu cansancio sin hacer preguntas y limpia lo que no se ve. No es tranquila porque sea débil, sino porque ha entendido la vida mejor que tú y que yo. Sabe que las cosas pesadas se hunden cuando resisten, y flotan cuando se rinden con suavidad. Cuando te sientas frente a ella sientes que el tiempo se detiene, y que el corazón vuelve a su primer latido. Sin miedo, sin aparentar. El agua no juzga, no compara, no exige, solo abraza. Y ahí en la profundidad de su silencio nos descubrimos de nuevo. »
bassetes
Núvols petits i regulars que formen com un empedrat al cel. “Bassetes al cel, pastetes a terra”.
castelleres
Núvols apinyats, com cotó fluix. Si creixen de pressa assenyalen tempesta. “Pel Pedraforca, encara clar, s’alcen ben aviat grosses castelleres de bromes”
llegany
Nuvolet situat davant del sol. No està rúfol ni serè del tot. Propi de la Cerdanya, Camp de Tarragona, Conca de Barberà, Barcelona, Mallorca, la Pobla de Lillet, Cardona, Solsona.
dos sols
Mig núvol. “Avui hi ha dos sols”. Efecte òptic que fan els núvols, quan se situa un
llegany davant del sol i sembla que se’n veuen dos. Indica canvi de temps.
bombolles o butllofes. Globus d’aire que es forma a la superfície dels bassals quan plou, per l’acció de les gotes de pluja; designa que plourà molt.
pluja d’estels
Fenomen observat algunes nits d’agost. Antigament deien “Senyals al cel, treballs a la terra” quan apareixia la pluja d’estels.
« Una vegada hi havia un poble que cada hivern es cobria de gel. Però aquell any la glaçada no venia del cel sinó de la terra. Els habitants havien deixat de mirar-se als ulls. L’enveja pels èxits dels altres, pels camps més fèrtils, pels fills més savis, havien congelat els ponts que els unien. Fins que un nen, sense saber-ho, va escriure amb el dit sobre una finestra entelada; “el teu somni no és el teu fracàs”. I aquell dia el sol va començar a fondre la gelor. Un front fred travessa el cel del cor, les baixes pressions fan tremolar les emocions, el vent de l’enveja bufa del nord arrossegant mirades gelades i silencis densos. Les previsions indiquen precipitacions de pensaments tòxics sobre el pas del sol de la comprensió. »
« Buenos días. Comenzamos este jueves con una jornada radiante en gran parte del territorio. Durante la madrugada ha llovido suavemente, dejando el ambiente limpio, fresco y lleno de aromas. La tierra mojada, las hojas nuevas, la vida. Las temperaturas oscilarán entre los 20-25 grados. Con una humedad agradable que da una sensación primaveral, incluso en pleno abril. En las zonas montañosas la niebla se va retirando poco a poco, dejando paso a paisajes cubiertos de rocío brillante, como si la naturaleza hubiera despertado sonriendo. En las costas el mar está tranquilo, salpicando con ritmo lento y alegre. Algunas nubes blancas decoran el cielo sin amenaza de tormenta, como si quisieran acompañar al sol sin taparlo. Una brisa suave moverá las ramas de los árboles y todo indica que será un día ideal para pasear. Dejarse acariciar por el aire húmedo y disfrutar el agua en todas sus formas. En el vaso frío del desayuno, las gotas que cuelgan de los balcones o en ese pequeño charco que refleja un pedazo de cielo. Pero sí, porque sí. Hoy el tiempo sonríe.»
« El gel que encongeix el cor en les profunditats de l’ànima. Hi ha un llac glaçat on les emocions es congelen i el dolor es fa palpable, com un bloc de gel que encongeix el cor i el fa sentir que no pot respirar. La pèrfida del gel, emmascara el terror que et fa sentir que estàs a punt de caure en un abisme sense fons, on les ones de la por et fan sentir que no tens enlloc on agafar-te. Però enmig del gel hi ha una llum que brilla, una llum que et fa recordar que encara hi ha esperança, que encara pots trobar la força per sortir del llac glaçat que et té atrapat. »
Textos elaborats pels alumnes i extrets d’internet i dels articles ‘Els noms populars de núvols, boires i vents a Viver, Serrateix i Sant Joan de Montdarn’, de Maria Estruch (2010), i ‘Les aigües subterrànies, el recurs invisible i alhora imprescindible’, de l’Agència catalana de l’aigua (2022).
