Martina Manyà EN RESiDÈNCiA l'Institut Josep Serrat i Bonastre

Hem preparat textos i hem desplegat materials realitzats a l’aula polivalent. També les teles al pati.

Comencem!

Sortim al pati i extenem unes robes blanques enormes. Les tallem i les encolem, les tenyim. Fem proves en l’espai i decidim la millor manera per fer aquesta primera intervenció.

Ens proposem intervenir un espai amb colors, amb teles de colors. Ens proposem intervenir el pati de l’Institut.

Triem colors i fem uns croquis.

Veiem obres de diferents artistes que han treballat amb els mateixos elements que nosaltres. Per grups comencem a fer propostes.

Hem preparat un mostrari que recull tots els colors i les formes que hem anat recollint fins avui. Seguim amb la recerca!

En aquest projecte hem anat en diverses ocasions a la Fundació Miró. En les dues sessions que hi hem anat ha estat en dilluns, quan el museu normalment està tancat al públic. Aleshores aprofiten per moure obres i preparar les pròximes exposicions. Això és un moment molt poc comú de veure, ja que com està tancat al públic no pots accedir fàcilment.

Vam veure diferents exposicions del moment que es diuen temporals i les permanents. Una va ser Miro i Matisse. Matisse era un pintor de l’època de Miró que també li agradava jugar amb els colors i les formes. Per això van congeniar molt fàcilment i van treballar junts. En aquesta expociso, explicava el recorregut que van fer els dos grans artistes. També vam visitar l’exposició de Joan Miró. On tot ens vam veure reflectides en un quadre que es deia passatge. El qual era un punt blau en un fons blanc.

Un dia vem anar a veure el espai 13 de la Miró. És un lloc experimental on van rotant artistes que proposen el seu projecte. El que estava en el moment era un que personalment ens va agradar molt. Era una sala molt interactiva un hi havia una mena de coixins deformes molt originals i de colors molt vius. El projecte era un videojoc que es movia per la teulada de l’edifici.

En conclusió, la Miró és un espai preciós i molt tranquil per poder explorar la nostra creativitat al màxim. És un plaer poder treballar amb aquest gran museu pel nostre projecte, tinc moltes ganes de veure com continuarà el nostre viatge per l’art.

El dimecres 30 de novembre v am fer una excursió a les tres xemeneies a Badalona. Allà, durant l’octubre i el novembre s’hi ha celebrat una bienal d’art, i allà ens vam trobar uns quants instituts que participem aquest curs en el projecte Artista en residència. Allà vam trobar-nos amb la nostra artista, la Martina, i ens va fer de guia després de l’espectacle que vam poder veure a l’inici.

     El primer que vam veure en arribar, abans d’entrar dins van ser una espècie d’escultures esfèriques gegants fetes de fusta i cobertes amb cordes. Quan vam entrar a les xemeneies, vam veure dos grups de gent ballant. Els dos balls van ser una mica estranys, perquè eren inusuals, però molt captivadors; mesclaven diferents missatges fent moviments dramàtics, fins i tot utilitzant els telèfons. 

Després de veure els balls, vam pujar a la segona planta on hi havia una gran màquina de teixir amb vàries peces de tela, ens van explicar com es feia i ens van deixar teixir a nosaltres. Era una obra feta per artistes amb alumnes d’un altre institut que havia estat posat a la disposició de tot el públic. Estava ubicat a la primera sala i podies seure i teixir el que volguessis. 

Després vam seguir el recorregut, vam arribar a una sala molt gran on hi havia peces d’almenys vint metres d’alçada penjades del sostre. En aquesta sala, havien tret els vidres de les finestres, i per tant corria l’aire. Això feia que les teles es moguessin. Semblaven les onades del mar. Al costat hi havia una espècie de sala de control antiga de la central tèrmica que no havien arribat a treure i quedava com a testimoni de la funció de l’edifici en el passat. 

Després d’això, vam tornar a baixar fins a arribar a una sala on hi havia unes teles tacades de fang, al costat hi havia una manta coberta de palla que penjava del sostre.

A la part de baix també hi havia un mini bosc amb arbres cremats units per tonells i estructures que recordava al personatge de Frankenstein. Em va agradar molt la sortida, cada obra em semblava molt bonica, i encara que no em transmeten molta cosa vaig arribar a sentir coses, com calma amb les mantes colgades del sostre.

El dia 28 d’octubre de 2024 el grup d’Expressió artística de 4t d’ESO vam anar a la Fundació Joan Miró amb el Cèsar, la Carme i la Martina. Vam visitar diverses sales, totes plenes d’obres diferents. Hi havia pintures, escultures i fins i tot teles. Algunes eren detallades, altres més simples, algunes maximalistes i altres abstractes. La fundació és un espai molt bonic, tant pels seus quadres com pels arbres i la natura que té al voltant. També és un lloc molt acollidor i idíl·lic, amb un ambient increïble i tranquil. 

Al final de la visita vam fer una activitat que consistia a triar una de les obres, la que més ens agradés personalment, i fer un text sobre ella, explicant com era, el que ens transmetia, per què l’havíem escollit… Més tard vam posar en comú les nostres idees i el que havíem escrit, i vam veure les diferents perspectives que tenia cadascú sobre el tema. Hi havia obres que a algú no li deien res, però connectaven molt amb una altra persona. Almenys a mi em va obrir molt el cap, en adonar-me de detalls que no havia vist o en meravellar-me amb les seves reflexions. 

Per exemple, hi havia un quadre de Miró anomenat Paisatge. Un quadre molt senzill estèticament; un fons completament blanc amb un puntet blau al costat dret. A simple vista, la majoria pensaria que això no és art, ja que ho podria fer qualsevol persona, i és cert. Però vam parlar d’ell i vam comentar-lo també en grup. Segons la nostra opinió, el significat i la bellesa d’aquest quadre en concret, anaven molt més enllà de l’estètic. La nostra conclusió va ser que com més senzill és el quadre més ens esforcem a atribuir-li un significat.

A mi personalment em va agradar molt aquesta excursió. Crec que va ser una sortida molt didàctica, ja que ens va ensenyar a no només veure la bellesa estètica de la pintura, sinó també el seu significat, el que et fa pensar o el que l’artista volia transmetre. 

La llibreta d’artista és una eina nova per a nosaltres en aquest camí que estem fent en el món de l’art de la mà de la Martina. Amb la llibreta estem aprenent a treballar la nostra creativitat, la nostra sensibilitat, i a enriquir la nostra consciència artística. La llibreta d’artista la fa cadascú com vol, i no té una pauta estricta, sinó que és una eina d’expressió lliure que pot contenir allò que cadascú desitgi. Tot i així, per a nosaltres sí té alguns objectius comuns. En ella prenem apunts de les classes, resums de les sortides, aprenentatges, el que ens sembla interessant, dubtes, idees, dibuixos… A més de ser una llibreta amb l’únic objectiu de prendre apunts sobre la teoria de classe i ser avaluada, també té l’objectiu de recopilar les nostres idees i creacions. És més que una llibreta, és on apuntem cada idea creativa o les nostres reflexions sobre l’art. Amb dibuixos, creacions i textos fem créixer la nostra perspectiva sobre l’art i els temes tractats a l’aula.   

A una eina tan senzilla com una llibreta, li estem donant un nou significat especial que fins ara no li havíem donat. 

Hi ha molts colors amb molts noms diferents. Tots tenen el seu espai i la seva importància, però, si ens fixem en com els podem aconseguir, potser no tots tenen la mateixa rellevància. Els principals colors a tenir en compte a l’hora de generar-los són el groc el blau cian i vermell, pel fet que a partir d’aquests colors en surten tots els altres. També cal tenir en compte que són colors que no és possible crear a partir de la barreja d’altres colors. 

Ara bé, si, en lloc de fixar-nos en com es poden generar els colors, ens fixem en tot allò que els colors ens generen a nosaltres, aleshores descobrim que no hi ha uns colors més rellevants que uns altres. Als colors hi podem associar coses, algunes molt personals i algunes altres més generals. Segons com sigui cadascú, els colors expressen coses, sentiments o aures diferents. Cadascú els relaciona amb diferents coses. Això és el que vam descobrir amb el primer encàrrec que ens va fer la Martina: escollir tres colors que ens identifiquessin o ens agradessin per després descriure’ls i explicar-los a la resta del grup. 

Això va resultar ser un repte per a molts. Com escollir els colors no va ser massa difícil: si no teníem clars els nostres colors preferits, amb una breu estona d’observació atenta ja els vam aconseguir. En canvi, descriure’ls ens va resultar realment complicat. La majoria realment no trobava les paraules per explicar els seus colors preferits i només a uns pocs ens va ser possible escriure una bona descripció. Per què és tan difícil descriure els colors? Resulta que la gran majoria associàvem els colors amb records o amb detalls dels seus records. La subjectivitat ens va portar a un guirigall… que de totes maneres va ser molt revelador. 

Per exemple, a la meva companya i jo vam coincidir en triar el blau. Jo vaig triar-ne un de molt fosc, i després de tenir pintat un DinA4 amb ell, el vaig anomenar profunditat, ja que a mi em fa pensar en ell mar i en les seves profunditats, on probablement no hi hagi molta llum. A la vegada, també em fa pensar en el color que podria arribar a haver més enllà del cel blau clar que sempre solem observar, i em fa sentir a gust com als llocs més tranquils als quals podria anar. 

Al final, ens hem quedat amb noves preguntes al cap. Què ens diuen els colors de nosaltres? En els colors hi ha sentiments? Són dipòsit per als nostres records? Quin efecte tenen per a cadascú? I a tots ens generen les mateixes sensacions?

Al llarg del curs esperem poder resoldre aquests interrogants, però ara, de sobte, hem vist com el misteri s’ha fet més gran.