Mes: desembre de 2024

El dimecres 30 de novembre v am fer una excursió a les tres xemeneies a Badalona. Allà, durant l’octubre i el novembre s’hi ha celebrat una bienal d’art, i allà ens vam trobar uns quants instituts que participem aquest curs en el projecte Artista en residència. Allà vam trobar-nos amb la nostra artista, la Martina, i ens va fer de guia després de l’espectacle que vam poder veure a l’inici.

     El primer que vam veure en arribar, abans d’entrar dins van ser una espècie d’escultures esfèriques gegants fetes de fusta i cobertes amb cordes. Quan vam entrar a les xemeneies, vam veure dos grups de gent ballant. Els dos balls van ser una mica estranys, perquè eren inusuals, però molt captivadors; mesclaven diferents missatges fent moviments dramàtics, fins i tot utilitzant els telèfons. 

Després de veure els balls, vam pujar a la segona planta on hi havia una gran màquina de teixir amb vàries peces de tela, ens van explicar com es feia i ens van deixar teixir a nosaltres. Era una obra feta per artistes amb alumnes d’un altre institut que havia estat posat a la disposició de tot el públic. Estava ubicat a la primera sala i podies seure i teixir el que volguessis. 

Després vam seguir el recorregut, vam arribar a una sala molt gran on hi havia peces d’almenys vint metres d’alçada penjades del sostre. En aquesta sala, havien tret els vidres de les finestres, i per tant corria l’aire. Això feia que les teles es moguessin. Semblaven les onades del mar. Al costat hi havia una espècie de sala de control antiga de la central tèrmica que no havien arribat a treure i quedava com a testimoni de la funció de l’edifici en el passat. 

Després d’això, vam tornar a baixar fins a arribar a una sala on hi havia unes teles tacades de fang, al costat hi havia una manta coberta de palla que penjava del sostre.

A la part de baix també hi havia un mini bosc amb arbres cremats units per tonells i estructures que recordava al personatge de Frankenstein. Em va agradar molt la sortida, cada obra em semblava molt bonica, i encara que no em transmeten molta cosa vaig arribar a sentir coses, com calma amb les mantes colgades del sostre.

El dia 28 d’octubre de 2024 el grup d’Expressió artística de 4t d’ESO vam anar a la Fundació Joan Miró amb el Cèsar, la Carme i la Martina. Vam visitar diverses sales, totes plenes d’obres diferents. Hi havia pintures, escultures i fins i tot teles. Algunes eren detallades, altres més simples, algunes maximalistes i altres abstractes. La fundació és un espai molt bonic, tant pels seus quadres com pels arbres i la natura que té al voltant. També és un lloc molt acollidor i idíl·lic, amb un ambient increïble i tranquil. 

Al final de la visita vam fer una activitat que consistia a triar una de les obres, la que més ens agradés personalment, i fer un text sobre ella, explicant com era, el que ens transmetia, per què l’havíem escollit… Més tard vam posar en comú les nostres idees i el que havíem escrit, i vam veure les diferents perspectives que tenia cadascú sobre el tema. Hi havia obres que a algú no li deien res, però connectaven molt amb una altra persona. Almenys a mi em va obrir molt el cap, en adonar-me de detalls que no havia vist o en meravellar-me amb les seves reflexions. 

Per exemple, hi havia un quadre de Miró anomenat Paisatge. Un quadre molt senzill estèticament; un fons completament blanc amb un puntet blau al costat dret. A simple vista, la majoria pensaria que això no és art, ja que ho podria fer qualsevol persona, i és cert. Però vam parlar d’ell i vam comentar-lo també en grup. Segons la nostra opinió, el significat i la bellesa d’aquest quadre en concret, anaven molt més enllà de l’estètic. La nostra conclusió va ser que com més senzill és el quadre més ens esforcem a atribuir-li un significat.

A mi personalment em va agradar molt aquesta excursió. Crec que va ser una sortida molt didàctica, ja que ens va ensenyar a no només veure la bellesa estètica de la pintura, sinó també el seu significat, el que et fa pensar o el que l’artista volia transmetre. 

La llibreta d’artista és una eina nova per a nosaltres en aquest camí que estem fent en el món de l’art de la mà de la Martina. Amb la llibreta estem aprenent a treballar la nostra creativitat, la nostra sensibilitat, i a enriquir la nostra consciència artística. La llibreta d’artista la fa cadascú com vol, i no té una pauta estricta, sinó que és una eina d’expressió lliure que pot contenir allò que cadascú desitgi. Tot i així, per a nosaltres sí té alguns objectius comuns. En ella prenem apunts de les classes, resums de les sortides, aprenentatges, el que ens sembla interessant, dubtes, idees, dibuixos… A més de ser una llibreta amb l’únic objectiu de prendre apunts sobre la teoria de classe i ser avaluada, també té l’objectiu de recopilar les nostres idees i creacions. És més que una llibreta, és on apuntem cada idea creativa o les nostres reflexions sobre l’art. Amb dibuixos, creacions i textos fem créixer la nostra perspectiva sobre l’art i els temes tractats a l’aula.   

A una eina tan senzilla com una llibreta, li estem donant un nou significat especial que fins ara no li havíem donat. 

Hi ha molts colors amb molts noms diferents. Tots tenen el seu espai i la seva importància, però, si ens fixem en com els podem aconseguir, potser no tots tenen la mateixa rellevància. Els principals colors a tenir en compte a l’hora de generar-los són el groc el blau cian i vermell, pel fet que a partir d’aquests colors en surten tots els altres. També cal tenir en compte que són colors que no és possible crear a partir de la barreja d’altres colors. 

Ara bé, si, en lloc de fixar-nos en com es poden generar els colors, ens fixem en tot allò que els colors ens generen a nosaltres, aleshores descobrim que no hi ha uns colors més rellevants que uns altres. Als colors hi podem associar coses, algunes molt personals i algunes altres més generals. Segons com sigui cadascú, els colors expressen coses, sentiments o aures diferents. Cadascú els relaciona amb diferents coses. Això és el que vam descobrir amb el primer encàrrec que ens va fer la Martina: escollir tres colors que ens identifiquessin o ens agradessin per després descriure’ls i explicar-los a la resta del grup. 

Això va resultar ser un repte per a molts. Com escollir els colors no va ser massa difícil: si no teníem clars els nostres colors preferits, amb una breu estona d’observació atenta ja els vam aconseguir. En canvi, descriure’ls ens va resultar realment complicat. La majoria realment no trobava les paraules per explicar els seus colors preferits i només a uns pocs ens va ser possible escriure una bona descripció. Per què és tan difícil descriure els colors? Resulta que la gran majoria associàvem els colors amb records o amb detalls dels seus records. La subjectivitat ens va portar a un guirigall… que de totes maneres va ser molt revelador. 

Per exemple, a la meva companya i jo vam coincidir en triar el blau. Jo vaig triar-ne un de molt fosc, i després de tenir pintat un DinA4 amb ell, el vaig anomenar profunditat, ja que a mi em fa pensar en ell mar i en les seves profunditats, on probablement no hi hagi molta llum. A la vegada, també em fa pensar en el color que podria arribar a haver més enllà del cel blau clar que sempre solem observar, i em fa sentir a gust com als llocs més tranquils als quals podria anar. 

Al final, ens hem quedat amb noves preguntes al cap. Què ens diuen els colors de nosaltres? En els colors hi ha sentiments? Són dipòsit per als nostres records? Quin efecte tenen per a cadascú? I a tots ens generen les mateixes sensacions?

Al llarg del curs esperem poder resoldre aquests interrogants, però ara, de sobte, hem vist com el misteri s’ha fet més gran.

La primera activitat amb la Martina va consistir a presentar-nos a nosaltres mateixes a partir del color. La Martina ens va plantejar que escollíssim tres colors que ens representessin i que els pintéssim en un full DIN A4.

D’entrada l’activitat ens va semblar fàcil, tot i que segons la persona podia resultar-li difícl. Escollir els colors que ens defineixen implica un exercici d’autoexploració més profund del que en un principi ens pensem. Però tothom va aconseguir superar aquest primer obstacle i escollir tres colors amb els quals ens sentissim identificats.

Després, a l’hora d’aconseguir plasmar els colors en un DIN A4, vam atravessar algunes dificultats inesperades. Vam haver de mesclar els colors primaris amb el blanc i/o el negre per tal d’aconseguir els tres colors escollits. I, mare-de-Déu-senyor, ens va costar trobar la nostra mescla perfecta. Però després de diversos intents, ho vam aconseguir. Cadascú va aconseguir trobar -uns més i uns altres potser menys-, els tres colors que ens representessin. Vam poder veure que cadascú tenia definits els tres propis colors i que al final cada persona havia aconseguit la seva pròpia paleta de color.

Quan vam acabar de pintar-los, els vam haver d’ensenyar a la classe i a la Martina, i explicar per què els havíem escollit. Ens vam adonar que al final eren tots els colors molt diferents, tant com les mateixes persones que formem el nostre grup. Ens quedem al final amb una pregunta: ens defineixen els colors? Ens espera un camí d’exploració al costat de la Martina en aquesta aventura de l’artista en Residència. Som “els Goonies” de l’art?

El color és el principal tema que explorarem i treballarem amb  la Martina.

El mateix dia que ens el va treure a classe,al començament, ja van sortir preguntes i temàtiques inesperades com les emocions i els sentiments; per què relacionem el blau amb la tristesa? O el verd amb els diners i la gelosia? Vam acabar tenint debats molt inspiradors amb observacions molt sensibles respecte al seu treball i forma de pensar. 

Després de dedicar una bona reflexió, ens vam adonar que el color era més del que pensàvem. És un tema que va més enllà de la seva definició al diccionari, i ràpidament vam poder ser conscients de moltes coses que aleshores no teníem presents: la manera com percebem el color té una explicació científica; els colors primaris es combinen per crear-ne d’altres; els colors es poden utilitzar com una eina gràfica per complementar-los i o contrastar-los i així crear efectes estètics o altres efectes visuals agradables o intensos; etc. 

Com a base per poder-nos entendre quan parlem del color, tenim la teoria del color, la qual diu que tots els colors estàn format, pels primaris, magenta, groc i blau cian. En la roda del color, hi ha colors complementaris que es troben al lloc oposat del color escollit i aquests complementan o contrastan per a crear efectes visuals, agradables o intensos, depenent dels gustos de l’observador. Dit això, no existeixen obres boniques, perquè el gust és una cosa subjectiva i n’hi pot haver tants com persones.

Un exemple d’un artista sensible amb el color va ser Joan Miró, que ha estat una figura enormement influent (també per a la Martina Manyà). Aquest artista va experimentar amb els efectes del color, fent a tothom pensar alhora d’observar les seves obres que tenen el propòsit de fer pensar i ser vistos per un ull artístic, no estètic, com va fer Miró. Aquest any tindrem la sort de poder visitar la Fundació Miró vàries vegades i apropar-nos a les obres d’aquest artista. Esperem poder descobrir molts més secrets sobre el color al costat de la Martina Manyà.

La Martina Manyà es una artista que ens acompanyarà durant aquest curs a classe d’expressió artística. És una artista plàstica i aquest any treballarem amb ella colze a colze, i serà també la nostra guia en el món de l’art. Alguns desitgem que ens sàpiga orientar per entendre els misteriosos enigmes de l’art dels nostres dies.

A classe, abans de rebre-la a l’institut, havíem pogut investigar la seva obra. Havíem pogut interessar-nos per una artista que treballava principalment amb la pintura però que es dedicava a fer cartells, muntatges de dansa… Algunes coses, d’entrada, ens van semblar molt abstractes, algunes altres molt misterioses i algunes altres més ens van semblar senzillament boniques. Vam decidir començar, doncs, a pensar preguntes oportunes per fer-li el dia que la tinguéssim aviat a l’institut.

I ara que la coneixem, podem dir que és una persona enèrgica i creativa. Té un pensament molt singular i demostra tenir tacte i sensibilitat, no només amb els processos artístics. Els primer dies, ens va demanar a tots que escollissim tres colors que ens agradessin individualment i que tinguessin un significat per a nosaltres. Per acompanyar-los vam haver d’escriure una descripció i la Martina ens va fer trencar-nos les banyes. No és gens fàcil parlar del color o descriure’l.

Explicar com és el color que més ens agrada ens va fer demanar auxili!

Fins ara, la Martina ens ha presentat un punt de vista diferent del nostre sobre l’art. De moment, ens ha convidat a explorar i experimentar amb el color. Ella serà també la nostra guia de cara al projecte final, que en principi imaginem que serà una obra d’art. 

La Martina és una persona amable, alegre, apassionada i també enèrgica a la seva manera (al meu parer). Per a mi és una persona que estima el que fa, li apassiona el que treballa… que és l’art.

Ens ha plantejat el tema del color com a fil conductor de tot el treball que farem amb ella. Aprofitant la seva pròpia idea, la ut ilitzaréper descriure-la: si hagués de triar un color per definir la Martina, aquest color seria el groc. Per què groc? Doncs perquè per a mi és una persona treballadora a qui li apassiona la seva feina, el que estima. El color groc per a mi és un color que destaca, i allà on vagis el pots veure des de lluny. El groc és un color tan brillant que fins i tot la paraula felicitat utilitza el color per representar-lo. 

El color groc per a mi representa bondat, felicitat, energia i molt més. El groc és el color que em dona alegria. I vaig pensar de quin color seria la Martina. Vaig pensar que “el color per a mi que representa la Martina és…” o almenys això és el que és per a mi la Martina. El color GROC.

La resta estem d’acord amb aquesta descripció. Les sessions amb ella de moment han estat mogudes, enèrgiques i vitals. A ella li agrada sobretot el blau, però sembla que tindrem una assignatura molt groga aquest curs.