Autor: Palmira Sabaté

Amb el pas dels dies, sorgeix la proposta d’intervenir les teles amb altres tècniques -esprai, pintura, estampació- per generar textures més diverses i personals.

També es decideix incorporar la paraula com a element visual i simbòlic. La poesia, present des de l’inici de la residència, pren forma sobre la tela: s’hi escriuen cites de Joan Miró, reflexions sorgides durant el procés i noms inventats per als colors, com “blau cel” o “profunditat”.

Aquest treball amb el llenguatge no es només decoratiu. L’escriptura emergeix com una eina fonamental per articular el pensament i aprofundir en l’experiència artística. L’alumnat expressa sensacions, records i idees a través de textos poètics, associacions lliures i fragments personals. Aquests escrits no només acompanyen les peces, sinó que s’integren a la instal·lació i esdevenen el nucli del fanzine 100 Metres, una publicació que recull el recorregut del projecte i el transforma en un objecte compartible, íntim i col·lectiu.

Paral·lelament a la planificació del muntatge, el grup treballa en l’elaboració de la peça. El tèxtil esdevé un material central en aquesta fase, tant per la seva versatilitat com per la familiaritat que hi té la Martina Manyà, que se sent còmoda treballant amb tela i proposa aquest material com un suport idoni per experimentar amb el color, la textura i el gest.

La primera intenció és tenyir les peces amb pigments naturals. Per fer­ ho, transformem l’aula de l’institut en un autèntic laboratori. L’alumnat prepara tints a partir de pell de ceba, infusió d’hibiscs, remolatxa i espinacs, tenint en compte les propietats naturals i oxidatives de cada element. Un cop elaborats els banys de color, es tenyeix roba blanca de cotó i s’estén al pati per assecar-la i observar-ne els resultats.

Després de la sessió oberta comença una nova etapa vinculada a la recerca iniciada des del primer dia. La reflexió compartida després de la presentació al claustre dóna lloc a una línia de treball centrada en la idea d’habitar l’espai a través del color. L’objectiu és intervenir un dels espais de la Fundació Joan Miró mitjançant l’ús de teles, des d’una mirada poètica i, alhora, connectada amb el concepte de cura: una acció que no busca només transformar visualment l’entorn, sinó tenir-ne cura, escoltar-lo i vincular-se a ell des del respecte i la sensibilitat. A partir d’aquestes reflexions, identifiquem quins dels espais podem intervenir de la Fundació, imaginem quina forma pot tenir aquesta acció artística i explorem diferents tècniques que poden constituir l’artefacte: costura, collage, tenyit…