Amb el pas dels dies, sorgeix la proposta d’intervenir les teles amb altres tècniques -esprai, pintura, estampació- per generar textures més diverses i personals.
També es decideix incorporar la paraula com a element visual i simbòlic. La poesia, present des de l’inici de la residència, pren forma sobre la tela: s’hi escriuen cites de Joan Miró, reflexions sorgides durant el procés i noms inventats per als colors, com “blau cel” o “profunditat”.
Aquest treball amb el llenguatge no es només decoratiu. L’escriptura emergeix com una eina fonamental per articular el pensament i aprofundir en l’experiència artística. L’alumnat expressa sensacions, records i idees a través de textos poètics, associacions lliures i fragments personals. Aquests escrits no només acompanyen les peces, sinó que s’integren a la instal·lació i esdevenen el nucli del fanzine 100 Metres, una publicació que recull el recorregut del projecte i el transforma en un objecte compartible, íntim i col·lectiu.
