El color és el principal tema que explorarem i treballarem amb la Martina.
El mateix dia que ens el va treure a classe,al començament, ja van sortir preguntes i temàtiques inesperades com les emocions i els sentiments; per què relacionem el blau amb la tristesa? O el verd amb els diners i la gelosia? Vam acabar tenint debats molt inspiradors amb observacions molt sensibles respecte al seu treball i forma de pensar.
Després de dedicar una bona reflexió, ens vam adonar que el color era més del que pensàvem. És un tema que va més enllà de la seva definició al diccionari, i ràpidament vam poder ser conscients de moltes coses que aleshores no teníem presents: la manera com percebem el color té una explicació científica; els colors primaris es combinen per crear-ne d’altres; els colors es poden utilitzar com una eina gràfica per complementar-los i o contrastar-los i així crear efectes estètics o altres efectes visuals agradables o intensos; etc.
Com a base per poder-nos entendre quan parlem del color, tenim la teoria del color, la qual diu que tots els colors estàn format, pels primaris, magenta, groc i blau cian. En la roda del color, hi ha colors complementaris que es troben al lloc oposat del color escollit i aquests complementan o contrastan per a crear efectes visuals, agradables o intensos, depenent dels gustos de l’observador. Dit això, no existeixen obres boniques, perquè el gust és una cosa subjectiva i n’hi pot haver tants com persones.
Un exemple d’un artista sensible amb el color va ser Joan Miró, que ha estat una figura enormement influent (també per a la Martina Manyà). Aquest artista va experimentar amb els efectes del color, fent a tothom pensar alhora d’observar les seves obres que tenen el propòsit de fer pensar i ser vistos per un ull artístic, no estètic, com va fer Miró. Aquest any tindrem la sort de poder visitar la Fundació Miró vàries vegades i apropar-nos a les obres d’aquest artista. Esperem poder descobrir molts més secrets sobre el color al costat de la Martina Manyà.