Hi ha molts colors amb molts noms diferents. Tots tenen el seu espai i la seva importància, però, si ens fixem en com els podem aconseguir, potser no tots tenen la mateixa rellevància. Els principals colors a tenir en compte a l’hora de generar-los són el groc el blau cian i vermell, pel fet que a partir d’aquests colors en surten tots els altres. També cal tenir en compte que són colors que no és possible crear a partir de la barreja d’altres colors.
Ara bé, si, en lloc de fixar-nos en com es poden generar els colors, ens fixem en tot allò que els colors ens generen a nosaltres, aleshores descobrim que no hi ha uns colors més rellevants que uns altres. Als colors hi podem associar coses, algunes molt personals i algunes altres més generals. Segons com sigui cadascú, els colors expressen coses, sentiments o aures diferents. Cadascú els relaciona amb diferents coses. Això és el que vam descobrir amb el primer encàrrec que ens va fer la Martina: escollir tres colors que ens identifiquessin o ens agradessin per després descriure’ls i explicar-los a la resta del grup.
Això va resultar ser un repte per a molts. Com escollir els colors no va ser massa difícil: si no teníem clars els nostres colors preferits, amb una breu estona d’observació atenta ja els vam aconseguir. En canvi, descriure’ls ens va resultar realment complicat. La majoria realment no trobava les paraules per explicar els seus colors preferits i només a uns pocs ens va ser possible escriure una bona descripció. Per què és tan difícil descriure els colors? Resulta que la gran majoria associàvem els colors amb records o amb detalls dels seus records. La subjectivitat ens va portar a un guirigall… que de totes maneres va ser molt revelador.
Per exemple, a la meva companya i jo vam coincidir en triar el blau. Jo vaig triar-ne un de molt fosc, i després de tenir pintat un DinA4 amb ell, el vaig anomenar profunditat, ja que a mi em fa pensar en ell mar i en les seves profunditats, on probablement no hi hagi molta llum. A la vegada, també em fa pensar en el color que podria arribar a haver més enllà del cel blau clar que sempre solem observar, i em fa sentir a gust com als llocs més tranquils als quals podria anar.
Al final, ens hem quedat amb noves preguntes al cap. Què ens diuen els colors de nosaltres? En els colors hi ha sentiments? Són dipòsit per als nostres records? Quin efecte tenen per a cadascú? I a tots ens generen les mateixes sensacions?
Al llarg del curs esperem poder resoldre aquests interrogants, però ara, de sobte, hem vist com el misteri s’ha fet més gran.
