Autor: .

Finalment, presentem el projecte a La Capella: les escultures i també un fanzin.

Hi ha moltes famílies, amistats, docents… ‘Ecos que s’escriuen cada dia’ és el títol del nostre projecte.

Els textos que hem escrit, els fragmentem i els apliquem sobre les pells. És una manera de fer ressonar els ecos de les nostres vivències, pensaments…

Decidim els espais dels quals volem extreure les pells. Son espais de l’institut en què hi passem temps. Ho fem amb teles i guix i en sorgeixen unes escultures:

A la classe passada del dia 7 d’abril  vam baixar a la recepció amb l’Helena i allà ens va explicar per què estàvem fent el treball d’embolicar les columnes amb paper maixé. Ens va comentar en què consistia l’activitat i quin sentit tenia dins del projecte que estàvem preparant: volíem AGAFAR LA PELL DE LES COLUMNES, EXTREURE’N UNA CAPA COM SI FOSSIN UNES CLOSQUES

Després, vam tornar a pujar a l’aula i vam estar debatent sobre què podíem crear amb els papers que havíem tret de les columnes. Com que tenim tres formes diferents del paper maixé de les columnes, vam pensar diverses maneres de traspassar-hi els poemes. Una idea era representar els poemes en forma de dibuix, una altra era escriure’ls per la part exterior del paper, i l’altra opció era escriure’ls per la part interior.

Vam compartir diferents propostes i idees per aprofitar aquest material d’una manera creativa i original. Va ser una classe interessant perquè, a més de fer una part més pràctica, també vam poder pensar i decidir en grup com volíem continuar desenvolupant el projecte.

Emilia Barraza i Yeiker Lloveras

A les sessions d’Expressió Artística del 17 i 24 de març, vam realitzar una activitat enfocada a l’experimentació amb materials i textures, investigant noves maneres de modificar superfícies quotidianes.

El dimarts 17 de març vam començar el projecte treballant a les columnes de recepció. La meta era intervenir-les amb paper i una barreja de cola per adherir-les a la superfície. Aquesta tècnica ens va permetre crear textures i relleus variats, veient com el material s’emmotllava a la forma de les columnes i produïa un efecte visual atractiu. Va ser un procés molt experimental, en què cada decisió va tenir impacte en el resultat final.

El dimarts 24 de març vam tornar a l’espai per observar l’evolució de la nostra intervenció. Amb l’objectiu d’examinar el resultat, vam treure amb cura el paper enganxat i després el vam tornar a posar amb cinta adhesiva per intentar restaurar la seva forma original. Aquesta etapa ens va permetre pensar en la resistència dels materials i la durabilitat dels nostres productes.

Al final, vam poder comprovar que el resultat era força fràgil, cosa que ens va portar a reflexionar sobre la naturalesa d’aquest tipus d’intervencions artístiques. Tot i la seva fragilitat, l’experiència va ser molt enriquidora perquè ens va oferir l’oportunitat de treballar amb textures, processos creatius i tècniques de manera pràctica i directa.

Miguel Mutis 

El dimarts 3 de març, l’Helena ens va explicar una notícia molt emocionant. Faríem l’exposició del nostre projecte a la biblioteca Jaume Fuster, a la qual hi passen centenars de persones cada dia, i per exposar-hi es veu que hi ha una cua de mesos.

És per això que ens va proposar d’anar a visitar el lloc on exposaríem al final del tercer trimestre. Aquell mateix dia, vam agafar les nostres ments i idees d’artistes i vam anar a la biblioteca Jaume Fuster. Allà, vam estar observant la sala en la qual exposarem i ens vam asseure en rotllana per poder parlar sobre com podríem omplir aquella sala, de manera que integrés tot el que hem treballat.

Finalment, vam tornar a l’institut i vam acabar d’enllestir la xerrada de la biblioteca, començar a pensar què faríem al projecte i com podríem aprofitar l’espai per a l’exposició.

Whina Gasquet

Després de molts dies de preparació i molta feina… arriba el gran dia!

Presentem el procés de recerca i creació als nostres professors.

Fem una ruta pels espais de l’institut per anar descobrint diferents materials i descobertes.

Emocionant!

El 3 de febrer, vam realitzar una sortida d’investigació pel barri de Vallcarca, l’entorn on vivim la majoria de nosaltres. L’objectiu de l’activitat era conèixer millor la història dels nostres carrers i reflexionar sobre com l’espai urbà influeix en la nostra identitat.

Vam començar el recorregut al parc que hi ha al costat de l’institut, on vam analitzar el passat del terreny i com ha canviat amb el temps. Tot seguit, ens vam dirigir cap al viaducte de Vallcarca, un punt clau per entendre l’orografia del barri. Allà vam dur a terme una dinàmica artística: la Gaia i la Noa van realitzar un gravat amb fang a l’estructura del pont de Vallcarca, mentre que la Lucía va fer la seva intervenció al pont del Montseny.

Finalment, vam anar al Bar de la Dolors, un establiment molt conegut que té la particularitat de tenir un parc a l’interior. Mentre la Whina i la Maiwen feien la seva activitat, la resta vam aprofitar per parlar dels records que teníem d’aquest lloc. Molts companys hi havien jugat de petits, cosa que va fer que la xerrada fos molt emotiva i personal, connectant la memòria col·lectiva del barri amb les nostres pròpies experiències.

Va ser una sortida molt interessant i especial, ja que ens va permetre veure el barri amb uns altres ulls, barrejant l’aprenentatge històric amb les nostres vivències personals.

Lucía Fernández

Dimarts 2 de desembre, a classe d’expressió artística, hem anat al taller d’una artista al barri del Poblenou. A més de descobrir l’espai de l’Helena, també hem vist altres tallers del mateix edifici, però al pis de dalt, hi hem pogut veure diferents maneres d’entendre i crear art. Entre altres coses, hem après una mica sobre els telers i hem pogut parlar amb un artista, en Pedro Murúa, que treballa amb la disciplina de la tela i que, curiosament, deixa les seves obres sense acabar per poder veure el procés que ha fet.

L’Helena ens ha explicat que el seu art no necessita tenir un significat concret ni ser fàcil d’entendre. Segons ella, de vegades cal perdre’s, deixar de buscar explicacions i explorar formes i materials nous. Ara mateix està treballant amb carei, un material extret antigament de les closques de tortuga, i també amb ossos d’animals, que transforma en peces molt peculiars.

Després de recórrer el taller i conèixer altres artistes, hem acabat la visita veient una tècnica que personalment m’ha semblat superinteressant: la risografia. Aquesta tècnica d’impressió utilitza tintes especials i funciona per capes, fet que recorda molt la serigrafia, però amb un aspecte més vibrant i artesanal. És una manera de fer cartells o publicacions amb un acabat únic i una estètica molt característica.

En general, tota la classe ens ho hem passat molt bé i hem sortit amb una mirada més àmplia sobre l’art local, el funcionament de La Escocesa que gestiona els espais i la importància de donar suport a la creació artística del nostre entorn.

Una foto sobre la risografia a baix.

Autor: Miguel Mutis

Algunes fotografies més de la visita i els espais.

El dimarts 28 d’octubre, els alumnes de 4t d’ESO, juntament amb el professorat, la nostra artista, l’Helena Civit, i una treballadora del Museu Picasso, la Maria Alcover, varem estar fent una petita visita guiada pel museu. Durant el recorregut, ens vam anar parant davant dels diferents quadres, i els vam comentar conjuntament. La Maria, la qual ens va fer la visita guiada, ens va ensenyar uns quadres molt curiosos: Cavall banyegat. 

Vam estar comentant-lo conjuntament. Entre tots, vam treure algunes característiques sobre aquest quadre. Vam comentar que era un cavall que patia, tret de la seva postura i expressió. Seguidament, vam comentar que semblava que s’hagués fet mal, a causa  d’una pinzellada que simulava una punxa, travessant la pell de cavall, juntament amb una mena de taca que podria representar-se com a la sang a causa de la punxa. Tot i que ens va generar certa incertesa, ja que perfectament podria ser l’ombra d’aquest, però vam veure que no coincidia amb la forma del cavall. Per últim, vam observar que el cavall estava molt prim, ja que se li marcaven els ossos. 

Les Menines. Aquest, també el vam comentar conjuntament. La Laia ens va explicar que Picasso era un imitador, de manera que sempre refeia els quadres d’altres artistes. En aquest cas, va refer al quadre de les Menines de Diego Velázquez. Ens  vam fixar en la noia al centre del quadre, amb un vestit groc, la qual representaria la Infanta, acompanyada per les meninas. Després, vam intentar reconèixer als diferents personatges del quadre original, representats al quadre de Picasso. Seguidament, la Laia ens va explicar que els seus quadres tenien certes característiques:

• Sempre es representava a ell mateix als seus quadres a l’extrem lateral esquerra o dreta amb una mena d’ombra negra. 
• Els colors dels seus quadres eren bàsics i tenien un contrast molt fort. 
• Sempre representava als quadres un visitant el quadre, representat amb una figura negre. 

Circulació lliure

• La diversitat dels suports

Després de fer una petita introducció al museu, Picasso i a les seves obres, ens van deixar circular per tot el museu lliurement amb una missió: L’Helena ens va demanar que ens fixéssim en la varietat de suports dels quadres. Vam poder veure molta varietat de quadres, escultures de ceràmica i fotografies. També vam poder presenciar diversos estils de dibuix i materials, com per exemple el gravat, carbonet, pastel, olis, aquarel·les i més. Gràcies a la missió que ens va encomiar l’artista, ens vam poder fixar en els diferents tipus de suports.  N’hi havia de fusta, ceràmica, tela i més.

El Búnquer: Exclusiu per alumnes artistes com nosaltres

L’entrada al búnquer va ser tota una sorpresa. Tenia una entrada exclusiva, i ens van donar el plaer de poder visitar-ho. El búnquer, és el magatzem de les obres que en aquell moment no s’estan exposant. Ens van explicar que necessitaven reposar segons els diferents materials. La llum o els materials s’esvaeixen. També era el lloc on portaven les obres noves o exportades. Les noies que ens van ensenyar les obres al búnquer, ens van explicar que es feien càrrec de la documentació de les obres i el seu transport.  

Fotografies

Durant la nostra visita al museu, vam poder capturar moments i experiències de la sortida.

Maiwen i Whina