El passat dimarts, els alumnes de 4t d’ESO de l’optativa d’Expressió Artística, vam poder gaudir d’una sessió de dues hores amb l’Helena Civit. Vam iniciar seient tots junts al voltant d’una gran taula, i després, cadascun, de manera individual, va presentar la seva llibreta d’artista a la resta del grup. La majoria de gent no les havia acabat encara, però tot i estar en mig del procés creatiu, tenien una aparença molt original, creativa i única.
Un cop vam haver-les vist totes, l’Helena ens va proposar jugar a dos jocs: El primer era una variant del conegut joc del telèfon. Consistia a què tots havíem d’escriure una frase aleatòria en uns “mini quadernets” que havia preparat l’Helena per a nosaltres. Llavors, aprofitant que estàvem en rotllana, cada un de nosaltres havia de passar-li aquest quadernet amb la frase, a la persona del costat; i aquesta persona disposava de dos minuts exactes, per dibuixar el que la frase escrita indicava. I així successivament fins que tothom hagués tingut les llibretes de tothom.
Finalment, vam comparar el com havia anat evolucionant la primera frase fins a l’últim dibuix, i vam veure que en alguns casos, eren coses completament diferents. Amb aquest joc vam riure moltíssim, i sembla que a tots ens va agradar bastant. Una proposta molt dinàmica i entretinguda!
El segon i últim joc, era més tranquil: Havíem de seure tots individualment a les taules; excepte una persona voluntària, que hauria d’aixecar-se i anar amb l’Helena. Tot seguit ella li donaria un paper amb un dibuix, però la resta de la classe no el podíem veure. El que aquest/a voluntari/ària havia de fer, era descriure, pas a pas, com dibuixar el que veia al paper, però d’una manera que resultés senzilla d’interpretar per a nosaltres, i només emprant la comunicació verbal. Llavors els altres, seguint les indicacions, havíem d’utilitzar l’escolta i la imaginació per realitzar el dibuix corresponent. Per finalitzar, comparàvem els nostres dibuixos amb el dibuix original, i miràvem quin s’hi assemblava més. Aquest joc també ens va semblar molt lúdic, i ens va fer gaudir d’una molt bona estona. Gràcies, Helena!
Noa Martorell