Dijous 20 de novembre vàrem viure una experiència molt especial dins del projecte En Residència, gràcies a la proposta de la Marta Bisbal, que ens va convidar a intervindre un espai del centre d’una manera creativa i diferent. La seva idea era transformar un espai comú a través de cabdells de llana, creant una xarxa que marcava un recorregut i que, a la vegada, esdevindria una metàfora del pas, de la connexió, de l’intercanvi entre els diferents grups de l’institut.
Els alumnes van donar forma a aquesta proposta, tot jugant amb el material, teixint un fil de complicitat que connectava no només els cabdells de llana, sinó també les persones que passaven per l’espai. En el moment en què el recorregut començava a crear-se, l’espai es convertia en un lloc de trobada i de comunicació no verbal. Altres grups van entrar a l’espai, veient el que es feia, i la màgia es va produir: els cabdells no només havien marcat el recorregut, sinó que també havien generat diàlegs, reflexions i, fins i tot, somriures entre qui transitaven per aquell passatge improvisat.
No era només una xarxa física, era una xarxa de significats, una xarxa que, en el moment que es travessava, era també un recordatori que l’art pot ser un mitjà poderós per connectar-nos. Els alumnes van estar partícips d’un procés viu, on la creació es fonia amb la interacció real entre ells i amb la comunitat educativa. La resposta dels altres grups va ser increïble, ja que no només van passar pel mig d’aquesta obra efímera, sinó que també van aportar la seva energia i van enriquir la proposta.
Va ser un procés molt enriquidor, tant per la seva dimensió creativa com pel seu impacte social. No es tractava només de l’art que es fa, sinó de l’art que es viu, que es comparteix i que, com una teranyina de llana, s’estén entre tots, obrint converses i noves possibilitats. El projecte En Residència continua transformant el centre en un espai de reflexió, expressió i, sobretot, connexió.
Avançant amb cada cabdell, un pas més en el nostre viatge creatiu.
