Mes: febrer de 2025

Recerquem juntes les possibilitats dels materials que estem fent créixer.

Primer creem motlles… i després… comencem a fer sabates amb les peces que ens donen la forma de la sabata.

Estem a tope amb la preparació de la sessió oberta i tenim molt de treball per fer! Entre guions, preparatius i tot el que hem de muntar, estem més nerviosos que mai, però també molt il·lusionats. Volem que tot surti perfecte, que el nostre treball es vegi bé i que al final el nostre esforç sigui valorat com es mereix.

Són molts detalls a tenir en compte, però estem treballant plegats per aconseguir-ho. I sí, la veritat és que tenim una mica d’estrès perquè volem que els professors ho passin bé, vegin el nostre treball i, sobretot, que tot sigui espectacular! Però també és emocionant veure com tot va agafant forma i, tot i que els nervis estan a flor de pell, sabem que tot serà genial perquè estem fent-ho amb ganes i amb molta passió.

Així que creuem els dits i esperem que tot surti com ho hem imaginat! Ja queda poc per a la gran cita i, tot i que estem amb els ulls en el rellotge, volem que sigui un moment inoblidable. El nostre treball, el nostre esforç i les nostres idees, tot ha de brillar!

Amb ganes de mostrar-vos el que hem creat! 😅💪

Ens vam reunir tots junts per parlar de la importància del nostre projecte i de donar-li la visibilitat que realment es mereix. La veritat, després de la conversa, vam adonar-nos que estem treballant en alguna cosa molt gran. De vegades, ens preguntem si estem a l’altura del que suposa aquest projecte, però tot i així, tenim clar que posarem tot el que tenim per fer-ho possible.

Prepararem la sessió oberta a tope, amb tot el que puguem aportar, perquè volem que sigui un moment inoblidable i que es vegi el nostre esforç. Estem a punt de acabar el curs, i volem fer-ho amb força, amb la gran final amb Sara, Emma i Mercè, perquè el que hem creat ho volem tancar d’una manera espectacular.

És un projecte gran, sí, però també és una oportunitat increïble i estem convençuts que, tot i els nervis, podrem demostrar tot el que sabem i el que som capaços de fer. Així que, a per totes! No ens deixarem res per fer.

Com deia Albert Einstein: “La vida és com muntar en bicicleta. Per mantenir l’equilibri, has de seguir endavant.” 

Avui hem arrencat un projecte molt guai amb la Sara de Ubieta: aprendre a fer cistelles i altres objectes amb les nostres mans! Hem començat per les bases, aprenent com treballar els materials i com entrellaçar-los per donar forma a les nostres idees. També hem vist moltes fotografies de referència que ens ajuden a imaginar possibilitats!

Tot i que encara estem al nivell inicial, ja hem començat a entendre com funciona aquesta tècnica i a imaginar tot el que podrem fer en els pròxims dies. Hem fet les primeres proves amb coses senzilles, i entre riures i algun “error de principiant” (que també compta com aprendre!), hem passat una estona molt divertida.

Encara queda feina per fer, però estem súper emocionats per veure fins on arribem. Cistelles, decoracions, o qui sap què més? De moment, hem començat amb bon peu i amb moltes ganes. 🧺✨

Tot i els nostres esforços, ens hem de lamentar que els nostres petits SCOBYs no han aconseguit sobreviure. Malgrat que vam seguir tot el procés amb molta atenció i dedicació, finalment no van resistir. Va ser una gran decepció, però al mateix temps, una experiència d’aprenentatge molt valuosa.

Tot no ha estat perdut, perquè hem aconseguit mantenir vius els micelis, que continuen creixent i ens donen l’esperança de poder continuar experimentant i millorant en el futur. Tenim moltes ganes de començar a planificar què farem a partir d’ara i com podem continuar amb el projecte de la millor manera possible.

Així que, tot i els obstacles, estem molt contents amb el que hem après i estem segurs que, amb més temps i pràctica, podrem tenir més èxit en el nostre projecte. Seguirem intentant-ho, i per descomptat, us mantindrem informats sobre qualsevol novetat o descobriment que fem!