Mes: juny de 2025

Després d’haver experimentat amb diferents tècniques i textures ens identifiquem, com a grup, en l’activitat del negatiu/positiu dels primers mesos…

El Joan ens mostra una manera d’expressar-nos a partir dels símbols que nosaltres hem anat creant i hem anat veient, i sabem que poden ser universals, és a dir, entesos per tothom i interpretats per tothom també i, prenem consciència que hi ha tantes maneres de veure les coses com persones.

A partir d’aquest moment es comença a crear l’esborrany del qual serà la nostra presentació i comencem creant els nostres símbols en diferents formats, però sempre en blanc i negre.

Sabem i entenem que és important escollir un lloc estratègic per poder representar tot l’après en el nostre procés i amb el Joan i el Marc, el nostre mediador de l’Afluent, visitem el Museu d’història de la Immigració de Catalunya (Mhic) com a possible espai on podem presentar el final del nostre procés.

Un cop allà busquem l’espai perfecte entre tots els espais, interiors i exteriors.

Finalment, tot i saber que farà calor, decidim fer una exposició exterior gaudint del fantàstic jardí amb el que compta el Museu. 

Vam gaudir d’un espectacle fantàstic que ens va servir com a eix per poder treballar la tendresa com a motor de canvi.

Durant la 3a hora vam estar treballant la següent imatge:

Què és per tu la tendresa?

Què entens en l’escrit “Ens salvarà la tendresa”?

Què deixaràs com a ésser humà?

Representa la tendresa…

Aquestes eren preguntes que es proposen a l’alumnat per tal de reflexionar sobre la tendresa i que ens va servir per poder apropar-nos a la creació de la cia Kernel Dance Theatre, una bellíssima giornata, un vell d’anada i tornada a la relació real entre un pare i una filla que comparteixen escenari durant una vetllada única.

Aquesta activitat ens dóna l’oportunitat de poder reflexionar sobre les nostres creences i les nostres realitats i poder aprofundir i mirar dins nostre sobre temes que no pensem si no ens ho posen davant.

Part de l’alumnat, d’entrada, no veu el sentit ni de l’activitat ni de la obra  que anem a veure al teatre Sagarra de Santa Coloma, però, apoc a poc, comencen a entendre que estem fets de moments de tendresa i que els moments més feliços de les nostres vides estan envoltats de tendresa. 

En aquest moment comença el nostre punt de partida per continuar creant camí.

Seguim fent camí!

Després de la sessió oberta, vam continuar reflexionant sobre les nostres guerres i sobre la nostra realitat. L’alumnat no tenia molt clar, i continua sense ser gaire conscient, quina és la seva posició en aquesta societat, però tenen molt a dir…i diuen! I el més important, saben que saben dir i poden fer-ho, i se senten escoltats.

Després de veure a molt del professorat experimentant amb l’activitat del blanc i negre, el positiu/negatiu, l’alumnat va començar a fer seu aquest binomi….les coses que són positives poden ser negatives, no hi ha res absolut i anem provant amb diferents maneres de poder reflectir aquesta idea.

El Joan volia provar amb ells diferents tècniques per poder expressar….i trobar, cadascun d’ells, la seva pròpia.

L’alumnat té en ment el poder fer un graffiti i el Joan Negrescolor els mostra la història i d’on sorgeix el graffiti, la connexió del seu orígen amb el nostre propòsit de reivindicar i fer-nos sentir.

A partir d’aquí, provem les possibles tècniques per poder fer un graffiti. Fem diferents plantilles amb la intenció de poder anar a provar a la paret de la nostra aula laboratori.

Un cop tenen les plantilles fetes practiquem amb esprais i parets en mà…

Més que una experiència! L’alumnat s’organitza, es concentra i treballa cada cop més coordinat amb un objectiu comú, de moment, en aquell moment, pintar amb esprai en una paret de l’institut, del seu institut, aquell espai tant present en tots els moments a reivindicar.