Autor: Rocio León

Després d’haver experimentat amb diferents tècniques i textures ens identifiquem, com a grup, en l’activitat del negatiu/positiu dels primers mesos…

El Joan ens mostra una manera d’expressar-nos a partir dels símbols que nosaltres hem anat creant i hem anat veient, i sabem que poden ser universals, és a dir, entesos per tothom i interpretats per tothom també i, prenem consciència que hi ha tantes maneres de veure les coses com persones.

A partir d’aquest moment es comença a crear l’esborrany del qual serà la nostra presentació i comencem creant els nostres símbols en diferents formats, però sempre en blanc i negre.

Sabem i entenem que és important escollir un lloc estratègic per poder representar tot l’après en el nostre procés i amb el Joan i el Marc, el nostre mediador de l’Afluent, visitem el Museu d’història de la Immigració de Catalunya (Mhic) com a possible espai on podem presentar el final del nostre procés.

Un cop allà busquem l’espai perfecte entre tots els espais, interiors i exteriors.

Finalment, tot i saber que farà calor, decidim fer una exposició exterior gaudint del fantàstic jardí amb el que compta el Museu. 

Vam gaudir d’un espectacle fantàstic que ens va servir com a eix per poder treballar la tendresa com a motor de canvi.

Durant la 3a hora vam estar treballant la següent imatge:

Què és per tu la tendresa?

Què entens en l’escrit “Ens salvarà la tendresa”?

Què deixaràs com a ésser humà?

Representa la tendresa…

Aquestes eren preguntes que es proposen a l’alumnat per tal de reflexionar sobre la tendresa i que ens va servir per poder apropar-nos a la creació de la cia Kernel Dance Theatre, una bellíssima giornata, un vell d’anada i tornada a la relació real entre un pare i una filla que comparteixen escenari durant una vetllada única.

Aquesta activitat ens dóna l’oportunitat de poder reflexionar sobre les nostres creences i les nostres realitats i poder aprofundir i mirar dins nostre sobre temes que no pensem si no ens ho posen davant.

Part de l’alumnat, d’entrada, no veu el sentit ni de l’activitat ni de la obra  que anem a veure al teatre Sagarra de Santa Coloma, però, apoc a poc, comencen a entendre que estem fets de moments de tendresa i que els moments més feliços de les nostres vides estan envoltats de tendresa. 

En aquest moment comença el nostre punt de partida per continuar creant camí.

Seguim fent camí!

Després de la sessió oberta, vam continuar reflexionant sobre les nostres guerres i sobre la nostra realitat. L’alumnat no tenia molt clar, i continua sense ser gaire conscient, quina és la seva posició en aquesta societat, però tenen molt a dir…i diuen! I el més important, saben que saben dir i poden fer-ho, i se senten escoltats.

Després de veure a molt del professorat experimentant amb l’activitat del blanc i negre, el positiu/negatiu, l’alumnat va començar a fer seu aquest binomi….les coses que són positives poden ser negatives, no hi ha res absolut i anem provant amb diferents maneres de poder reflectir aquesta idea.

El Joan volia provar amb ells diferents tècniques per poder expressar….i trobar, cadascun d’ells, la seva pròpia.

L’alumnat té en ment el poder fer un graffiti i el Joan Negrescolor els mostra la història i d’on sorgeix el graffiti, la connexió del seu orígen amb el nostre propòsit de reivindicar i fer-nos sentir.

A partir d’aquí, provem les possibles tècniques per poder fer un graffiti. Fem diferents plantilles amb la intenció de poder anar a provar a la paret de la nostra aula laboratori.

Un cop tenen les plantilles fetes practiquem amb esprais i parets en mà…

Més que una experiència! L’alumnat s’organitza, es concentra i treballa cada cop més coordinat amb un objectiu comú, de moment, en aquell moment, pintar amb esprai en una paret de l’institut, del seu institut, aquell espai tant present en tots els moments a reivindicar.

Sessió oberta.

El passat 17 de febrer vam fer la la sessió oberta al nostre institut. Els i les alumnes s’han implicat en la tasca i han entès cap a on anem i cap a on volem anar. L’han gaudit, i hem gaudit amb ells i elles.

He de ser sincera que fins la darrera setmana no tenia molt clar quina anava a ser la proposta a presentar però, com sempre, aquests espais de reflexió ajuden a prendre consciència del què fem i el més important per a què ho fem. 

Les setmanes prèvies a la sessió oberta, mentre es pensava quina podria ser la proposta, torna a aparèixer l’aspecte de la poca cohesió del grup al tractar-se d’una optativa de 2 hores més la 3a hora amb alumnat de quatre classes diferents ,i el que ens complica la poca cohesió per poder anar avançant la creació col·lectiva.

Però l’alumnat mai deixa de sorprendre’ns. Tenien molt clar allò que havien fet i, molts d’ells començaven a saber i entendre el perquè el Joan els havia proposat aquestes activitats i tallers al llarg del trimestre. Mai havien parlat i, sentir parlar tant, de poder canviar les coses del seu entorn que no els hi agrada.

Van començar a treballar en grup i van entendre que allà eren un grup i que s’havien de mostrar com a tal.

Uns van presentar el projecte i el que feien, uns altres van explicar alguns dels seus treballs, llibrets on havien d’expressar  allò que els removia per dins, les injustícies, les desigualtats, les diferències entre uns i altres, el racisme, les inseguretats, les pors….. teixint consciència.

Per altra banda es va voler fer una pràctica per fer partícips al públic que ens acompanyava.

Vam gaudir tots plegats amb la proposta, va participar i vam entendre quin havia estat el nostre camí i, el més important, cap a on volem caminar.

Les darreres sessions en Joan, el nostre artista resident, ha volgut conèixer del nostre alumnat el que els preocupa, interessa, els remou de la societat en general i de la seva ciutat en particular. 

Un primer intent va ser amb la paraula, però, no ens enganyem, els nostre jovent no és gran orador i molt menys en temes abstractes com aquests.

Tant a l’artista com als docents que acompanyem en aquest procés, ens importa que prenguin consciència del seu entorn i ens agrada remoure’ls, per tant, vam continuar insistint en la cerca dels seus interessos socials. 

Es va decidir anar més a poc a poc i amb altres estratègies. El segon intent va ser treballant amb tinta xinesa. Ningú a l’aula, tret de l’artista, havia dibuixat abans amb aquesta tinta. I els va agradar. Els va agradar molt!. L’activitat consistia a plasmar en un DIN 3 les paraules (conceptes) una a una, que en Joan els hi anava dient. No importava tant la qualitat del dibuix sinó el que eren capaços de representar d’aquelles paraules:

EL MILLOR

LLIURE

CONTRARI

COLOR

ADDICCIÓ

FELIÇ

PODER

PAU

Estaven concentrats, motivats en plasmar de manera clara aquells conceptes.

Després el grup identificava els dibuixos amb les paraules i l’alumnat reflexionava i explicava que li havia motivat fer aquell dibuix, de quina manera entenia els conceptes i els volia representar. Vam gaudir molt. L’alumnat perquè es divertia buscant maneres de representar idees, es divertia dibuixant  i els adults perquè, per primera vegada, comencem a identificar cap a on poden anar els interessos socials d’aquest grup de joves tan divers. 

Anem encaminats….

05 desembre 24

Vam tenir la primera sessió el 2 d’octubre i ens va servir per prendre contacte amb en Joan Negrescolor i el grup de l’optativa de 3r de l’ESO on es portarà a terme el projecte aquest curs. També ens va acompanyar el Marc, el nostre mediador de l’Afluent.

És el meu segon curs participant en el projecte, en el mateix nivell però amb alumnat i artista diferent. Per tant, res és el mateix. Continuo com a “novata”

La segona sessió l’estrenem amb la visita a les tres xemeneies, gran símbol de la nostra ciutat, dins de la biennal europea del Manifesta 15 Barcelona. Aquesta visita a les instal·lacions i a les obres exposades van servir per poder conèixer-nos, alumnat, artista i docents, en un entorn d’art fora de l’institut. Però no ha estat l’única vegada que hem visitat les tres xemeneies. Vam tornar a les Ressonàncies, a veure el treball que els nostres companys van fer En Residència el curs passat. Tota una aventura que va ajudar a situar al grup.      

Les següents sessions han estat experiments. Experimentar a partir de la reflexió. La reflexió d’un grup al qui li costa reflexionar, però l’aconseguim. A poc a poc, però van sortint coses. Moltes coses que ens ajuda a entendre’ls.

Aquests experiments es concreten en la creació i expressió a partir del dibuix. Amb instruccions concretes. Això funciona! I ens ajuda i anima a seguir.

Idees oposades en blanc i negre