Mes: març de 2022

El dia que vam anar al Lliure va ser molt interessant. A l’hora d’arribar ens van donar la benvinguda el David i l’Alicia, i seguit vam entrar dins i ens van guiar fins a la sala gran del Lliure, que ja vam veure en un viatge anterior que vam fer, però aquesta vegada l’escenari estava al revés. Després ens van explicar què faríem amb més detall, i tot el temps restant vam estar actuant les diferents parts de l’obra. Ha sigut una molt bona experiència ja que no tothom pot anar al Lliure, hem tingut la sort de anar-hi dues vegades fins al dia d’avui. (Martí Sepúlveda)

Ahir vam anar a fer un assaig al Lliure! Va ser molt emocionant, em vaig divertir molt, encara que no va ser la sala en la qual farem l’actuació. Em vaig sentir molt bé, ja que veure el nostre treball en un escenari va ser preciós i sorprenent! (Giada Trapasso)

Avui hem anat a fer un primer assaig al Lliure. M’he quedat bocabadada al veure que la distribució de l’escenari i les butaques del Lliure havien canviat. Era un distribució totalment diferent que feia que l’escenari fos molt més gran, cosa que m’ha agradat bastant. No m’agrada gaire la sala petita, així que he disfrutat fent l’assaig a la sala gran. Hem estat avançat i practicant molt l’obra. Ha sigut una experiència nova que m’ha agradat molt. (Júlia Güell)

Avui hem anat a fer un assaig al Teatre Lliure. Hem estat assajant l’obra i els canvis d’escena. M’ha agradat poder assajar a un escenari tan important com el del Teatre Lliure. Hem pogut avançar diferents coses de l’obra i posar ordre a l’hora dels canvis, o sigui tenir més clar quan canviem d’escena. (Mireia Moliné)

Aquell dia vam anar a un assaig al Teatre Lliure. Des de la nostra última visita, la ubicació de l’escenari i els seients s’havien canviat . Després, en David va ordenar l’ordre de cada actuació, i em va agradar molt actuar en el gran escenari! És cert que estava bastant nerviosa abans de sortir, però, quan vaig sortir a l’escenari, simplement vaig actuar sense cap pensament addicional. (Azhar Khalel)

Avui hem anat al Teatre Lliure a assajar la nostra obra de teatre. Vam anar a la sala gran, encara que actuarem a la petita; no m’agrada molt la sala petita però ha sigut molt divertit poder pujar-me a la sala gran on han actuat tantes persones. (Gisela Núñez)

El dia d’ahir va ser un dia bastant especial perquè el Teatre Lliure és un teatre d’una jerarquia molt alta, és un dels millors teatres de Catalunya, fins i tot d’Espanya. M’ho vaig passar molt bé i vam actuar de meravella, però hi havia vegades que alguns ens avorríem perquè no podíem fer res, però per la resta va estar molt bé. (Mateo Seith)

Ahir vam anar al Teatre Lliure i vam fer un assaig de l’obra, la part que estava feta. Va estar molt xulo actuar a sobre del teatre gran, i tot i que no m’agrada molt la sala petita on actuarem, ha estat molt bé almenys poder fer l’assaig a la sala gran que m’agrada. (Júlia Padonou)

Fuimos al Teatre Lliure a practicar la obra de teatro y estuvimos practicando durante dos horas. Pensamos nuevas ideas para nuestra obra, como por ejemplo, un súper poder. Me gustó mucho. (Santhiago Urbilluz)

Ja portem compartides diverses setmanes de treball conjunt i hem après moltes coses. A les entrades anteriors, han estat els alumnes els que han donat veu a les seves experiències, principalment. Ara m’agradaria aportar unes reflexions sobre el meu procés com a artista a residència.

Tot i que no és la meva primera experiència de treball amb persones d’aquestes edats, sí que em trobo en un entorn i amb uns temps molt diferents de les anteriors. Considero que aquest marc d’acció ofereix moltes oportunitats favorables, especialment poder treballar durant un llarg període de temps amb el mateix grup. A diferència d’altres tallers de curta durada, En Residencia m’ha donat l’oportunitat d’entendre millor aquestes persones amb qui estem treballant i aprenent en conjunt, veure quins són els seus interessos, tenir la capacitat d’adaptar-nos als moments de cadascuna, avançant en aquest procés mitjançant pactes i concessions.

Un altre factor que em resulta extremadament interessant és desplaçar-me al seu espai. Poder treballar amb aquestes persones al seu lloc habitual de desenvolupament educatiu m’ha permès observar les seves dinàmiques de relació, comunicació i aprenentatge, amb la finalitat de poder entendre els seus codis alhora que potser qüestionar-los. Parlant per mi, ja que ells són qui han de tenir la seva pròpia veu, no tinc cap dubte que l’aprenentatge ha estat altament positiu i perdurarà en el temps.

També ells van tenir l’oportunitat de desplaçar-se del seu espai i entrar al meu, gràcies a l’exposició Homo Ludens de Caixaforum on una de les meves peces està exposada. Recordant la meva època escolar, em vénen aquestes memòries dels professors i professores com aquests subjectes que són a l’escola, amb els quals ens relacionem cada dia, però que no som capaços de projectar-los un altre rol privat, íntim o personal. No dic això com res dolent, només apunto que com a alumna de col·legi, recordo que no t’imaginaves posar la figura del professor en un altre rol. Recordo fins i tot sorprendre’m en veure alguna professora amb els seus fills fora de l’escola i adonar-me que les persones són persones i tenen diverses identitats.

I això crec que va ser el millor que va passar a la sessió de contaminació. Com podeu veure a una altra entrada d’aquest bloc, els estudiants van fer els seus propis jocs de taula augmentats amb tecnologia. Es va convidar tot el claustre de jugar amb ells, van ser unes 20 persones en total i 4 estacions de jocs. Atenent els comentaris dels alumnes, el que més em va emocionar va ser aquest canvi de rol dels professors i professores en aquest lloc comú on les estructures semblen preestablertes i inamovibles. Ells, per un dia, van donar les instruccions als seus professors i professores sobre les regles del joc, hackejant el sistema.

Ara, en uns petits llimbs derivats de les protestes del sector educatiu, trobo a faltar compartir aquests moments amb els alumnes d’1 ESO A de l’escola Rec Comtal. Quan tornem a trobar-nos, entrarem a la fase final en què ells van escollir crear la seva pròpia comunitat robot. Amb moltes ganes de començar aquest procés de creació conjunta, m’acomiado i els saludo a aquesta distància temporal, fins a la propera sessió.

Fuimos de nuevo al mirador de l’Arrabassada ya que no logramos llegar la última vez, pero en esta ocasión fuimos más preparados, con agua y comida de sobra, lo que hizo el viaje más liviano. Cuando llegamos arriba, comimos coca que trajo Jordi y una compañera nos leyó un cuento de Borges titulado A bao a Qu.

En la escalera de la Torre de la Victoria, en Chitor, habita desde el principio del tiempo el A Bao A Qu, sensible a los valores de las almas humanas. Vive en estado letárgico, en el primer escalón, y sólo goza de vida consciente cuando alguien sube la escalera. La vibración de la persona que se acerca le infunde vida, y una luz interior se insinúa en él. Al mismo tiempo, su cuerpo y su piel casi translúcida empiezan a noverse. Cuando alguien ascienda la escalera, el A Bao A Qu se coloca casi en los talones del visitante y sube prendiéndose del borde de los escalones curvos y gastados por los pies de generaciones de peregrinos. En cada escalón se intensifica su color, su forma se perfecciona y la luz que irradia es cada vez más brillante. Testomonio de su sensibilidad es el hecho de que sólo logra su forma perfecta en el último escalón, cuando el que sube es un ser evolucionado espiritualmente. De no ser así, el A Bao A Qu queda como paralizado antes de llegar, su cuerpo incompleto, su color indefinido y la luz vacilante. El A Bao A Qu sufre cuando no puede formarse totalmente y se queja en un rumor apenas perceptible, semejante al roce de la seda. Pero cuando el hombre o la mujer que lo reviven están llenos de pureza, el A Bao A Qu puede llegar al último escalón, ya completamente formado e irradiando una viva luz azul. Su vuelta a la vida es muy breve, pues al bajar el peregrino, el A Bao A Qu rueda y cae hasta el escalón inicial, donde ya apagado y semejante a una lám,ina de contornos vagos esperal al próximo visitante. Sólo es posible verlo bien cuando llega a la mitad de la escalera, donde las prolongaciones de su cuerpo, que a manera de bracitos lo ayudan a subir, se definen con claridad. Hay quien dice que mira con todo el cuerpo y que al tacto recuerda la piel del durazno. En el curso de los siglos, el A Bao A Qu ha llegado una sola vez a la perfección.

El passat dia 18 de març vam anar a visitar l’arxiu fotogràfic de Barcelona. Allà es conserva gran part de la història de  la nostra ciutat. Ens van mostrar com era la Barcelona de principis del segle XIX, i com era tota la zona on s’ubica el nostre institut. El barri de la Ribera, el parc de  la Ciutadella, la zona del port. … Vam veure les imatges del nostre institut quan era una caserna de bombers i realment l’edifici ha canviat molt poc.

Va ser molt interessant veure les fotos dels pavellons construïts per a l’exposició de 1888, inclús de l’hotel fet per Lluís Domènec i Montaner en cinquanta-tres dies i enderrocat posteriorment quan es va acabar l’exposició perquè no tenia uns bons fonaments.

Tot això ens va fer pensar en com ha canviat tota la zona, en totes les persones i històries que han passat pel nostre institut.

El día 16 de marzo, miércoles, fuimos al taller de joves con Matilde para que nos mostrara los vídeos. Nos sentamos en unos sofas y comimos palomitas mientras veíamos como habiamos quedado. Quedé muy sorprendido con el resultado, ya que no me esperaba que la edición fuese de un nivel tan elevado como el que acabó siendo.

Óscar García.

De los vídeos que vimos, el que me gustó más fue uno que se llamaba Alien Omegle. En el vídeo aparecía un grupo de adolescentes usando una página web que se llama omegle en lo cual se toparon con un alien y les avisó sobre el fin del mundo.

Jonathan Toro.

En el taller del miércoles, nos enseñaron los trabajos que fuimos creando a lo largo de este trimestre. Estuvieron bien, me gustaron todos los vídeos y lo que más me gústo fue como quedaron todos por la edición.

keyri nuñez

El resultado de los vídeos me sorprendió mucho ya que no me lo esperaba por todas las dificultades que tuvimos al principio, pero he visto que a pesar de los problemas hemos sacado adelante el proyecto y el resultado fue sorprendente y emocionante.

Yadira Aguilar

Me gustaron todos los proyectos porque cada uno dejaba un mensaje al final y cada uno tenía un tema diferente. También me sorprendió el resultado final de nuestro preoyecto ya que tuvimos muchas dificultades.

Yaneth Santos.

Me gustó mucho el resultado final de los proyectos, cada una tenía sus características y me sorprendió que acabaran así. Nuestro proyecto me sorprendió porque no me esperaba que acabara así ,me lo esperaba mucho peor, pero al final salió todo muy bien y divertido.

Yahya mrini.

El proyecto me gustó mucho, algunas partes más que otras, la que más me ha gustado ha sido la grabación porque me pareció un momento muy divertido y bien preparado, y lo que menos me ha gustado ha sido la parte de preparar la escaleta, pero el resultado me ha gustado y ha sido un proyecto único.

Loic Jones.

Vam sortir de classe i vam anar des de Trinitat Vella a la parada de Glòries amb la línia vermella. Després vam agafar el tramvia fins a la parada del Fòrum, i des d’allà vam caminar travessant el Parc del Fòrum fins a la Central del Circ.

A la Central del Circ ens vam trobar amb l’Alba, artista de circ que ja havia vingut a l’institut a donar-.nos una sessió) i la Marissa que és la nostra mediadora.

A la Central del Circ, la sala que estava disponible per a nosaltres es deia  “Posada en escena”, una sala molt gran amb un sostre molt alt, unes grades semicirculars, dos trapezis, una tela i un trampolí.

Abans de començar les activitats de la sessió vam escalfar. Per estirar-nos vam fer uns exercicis de moure tot el cos, ( les mans, els braços, les cames…). Després vam fer uns exercicis de confiança on ens havíem de posar estar en parelles i caminar per tota l’habitació amb els ulls tancats, confiant en què ens deia la nostra parella. A continuació, vam fer un exercici que consisteix en córrer amb els ulls tancats a tota velocitat en direcció a una paret, davant la paret tot el grup ha d’evitar que xoquis contra la paret o segueixis de llarg. Una cop vam acabar les dues activitats de confiança, en vam fer una altra una mica més arriscada, consistia en llançar-se d’esquenes als braços dels companys que havien format dues files unint els braços en el centre que servirien d’amortidor. L’exercici es complicava quan un voluntari es posava a dalt de un plinto i havia de deixar-se caure d’esquenes sobre els braços dels seus companys que havien tornat a formar les dues files amb els braços com amortidors de la caiguda

Acabats els exercicis de confiança, l’Alba ens va explicar com utilitzar les teles i els trapezi i vam començar a disfrutar-les. Ens va ensenyar com fer “l’àngel” (una figura amb el trapezi). Alguns alumnes van aprofitar per practicar la voltereta sobre els matalassos i el salt amb voltereta.

Va ser una sessió molt ben aprofitada.

El passat dimecres 9 de març va tenir lloc la sessió de contaminació al nostre Institut i ens vam reunir tots els que formem part del programa En residència: el Carles Giner, el Víctor Muñoz, la Marilia Samper i jo mateixa amb alguns dels alumnes que hi participen.

L’objectiu de la trobada era donar a conèixer el que estem fent als professors dels divuit alumnes que participen en el programa. Per aquest motiu, em primer lloc, El Marc, la Gisela i la Martina van explicar la seva experiència personal amb el programa i , tot seguit , amb altres companys, van interpretar l’escena titulada “acoso” , que havien assajat amb la Marilia prèviament. Aquesta escena estava basada en un text escrit per la Martina i ella va explicar que això li havia aportat una gran satisfacció.

El resultat va ser tot un èxit, ja que tots ho van fer molt bé !!! A més, molts professors van verbalitzar que els havia encantat tant el programa com la posada en escena dels alumnes.

Properament, adjuntarem algunes fotos!

Hem anat a visitar i conéixer noves plantes al jardí botanic de Barcelona. La visita va ser comentada per una dona que ens va anar guiant per tot el espai.

En aquest jardí hi han plantes alóctones (plantes originaries de diferents paisos) i autoctones (plantes que han crescut al mateix lloc d’on son originaries).

Es un espai sostenible, ja que no s’utilitzen apenes recursos que calen l’ús d’electricitat, perque les plantes que hi han son de clima Mediterrani.

La comunitat Mediterránea es la que més biodiversitat de comunitats té.

També cal tenir en compte el que hi habia en aquest espai abans de ser construit, algunes zones no s’han plantat directament sino que ja hi habien varies plantes naturals, altres han sigut traslladades o plantades i per últim n’hi ha d’algunes que han crescut soles després de que ja hagi sigut construit tot.

Grácies a aquesta zona, alguns inséctes poden viure en un millor lloc per ells.

En la sessió Post Contaminació es va obrir un espai per debatir, el primer que vam fer va ser una autocrítica i van comentar que ens hauria agradat tenir més temps per fer la preparació. També vam parlar sobre la falta d’assistència de les persones adultes del centre i els representants del ICUB i del Consorci d’Educació. Vam anotar la falta d’interés dels alumnes que van participar a la visita guiada.

Quan va passar mitja classe la Inula ens va parlar del projecte que fariem a partir d’ara fins al fi de curs que fariem a la Fundació Miró.

Vam veure un vídeo sobre la técnica de la serigrafía.

I finalment ens va parlar de les espècies hortofruitals que treballarem d’aquí en endavant.

A la setmana següent vam fer una pràctica de serigrafia i també el fang.