Per fi ha arribat el moment !! “Avui 10 març hem realitzat una mostra artística contemporània en el marc de la Jornada de Contaminació del projecte En Residència” (Julia) “Hem volgut transmetre el nostre projecte i per fer-ho vam decidir unir diferents aspectes que hem treballat durant el curs en una performance (Clara).
La performace estava planificada en tres parts amb un fil conductor transversal que les unia, el silenci. En una primera part “Començàvem algunes persones del grup anant a buscar a professors o alumnes d’altres classes ” (Clara).
“Es tractava d’entrar en silenci en una aula totes vestides de negre amb una mascareta vermella per impactar” ( Aina B). Un cop allà “Ensenyàvem dues pissarres, en una posava –silenci- i a l’altra -que s’aixequin 10 persones– i a aquells que s’aixecaven els tancavem els ulls amb antifaços” ( Lucia).
“Els guiàvem fins a la sala d’actes donant moltes voltes perquè no sabessin on anaven” (Gina). “Portaven antifaços per tot el recorregut, els agafàvem de les mans i això feia que haguessin de confiar plenament amb nosaltres” (Ane).
“Per primera vegada hem tingut el poder de guiar nosaltres als professors, s’han canviat els papers. Aquesta també era una de les intencions” (Natalie) Trencar, canvi de rol, confiança… “ Volíem fer canviar la rutina del institut” (Gina).
“Ha sigut molt interessant veure com gent amb la que no tenim gaire relació com els profes o els alumnes de batxillerat confiaven plenament amb nosaltres per moure’s per l’institut amb els ulls tapats” (Júlia). “Els marejàvem passejant-los per l’institut” ( Bruna). “Durant el camí els hi fèiem sorolls, els hi fèiem fer voltes sobre si mateixos” (Sara). “Es podia observar l’evolució de la intriga durant el recorregut”(Duna).
“Amb aquest laberíntic recorregut arribàvem al la porta de la sala d’actes, on enllaçaríem amb la segona part d’aquesta experiència. “A la sala d’actes, sonava una musica de fons tranquil·la. Euforia. que et convidava a pensar” (Clara). “A la porta ens esperaven el segon grup de companys” (Lena).
“Els hi cedíem els nostres acompanyants i eren llavors elles i ells qui els guiaven a damunt de l’escenari. Un cop estaven tot el grup de voluntaris, alumnes o professors, a l’escenari, els hi trèiem l’antifaç: Nosaltres baixaven i ens asseiem a les butaques” ( Lena)
Volíem veure que passava quan fèiem un canvi de rol, els que preparàvem la performance ens convertíem avui en espectadors “ hem volgut donar el protagonisme als altres, avui han sigut ells els que han estat a l’escenari” (Lena).
“Lobjectiu era veure com reaccionaven front una pissarra (situada en un costat de l’escenari) amb una pregunta “Qui ets?” i davant d’una estructura de taules i cadires situada a l’altre costat ( Lena). Una estructura que semblava a mig construir amb diferents objectes pel terra: teles, cadires, papares ,
“Un cop a l’esenari es miraven entre ells amb cara de desconcert..però després d’una estona anaven reaccionant , contestant a la pregunta o reformant l’estructura ..” ( Natalie)
“ El ritme amb que es feien les coses i la música que se sentia a la sala d’actes ( Euforia) transformava l’ambient i el feia intrigant” ( Lena)
“La majoria de gent no sabia que fer davant la pregunta Qui ets? i això em porta amb molts altres pensaments i reflexions”( Duna).
“moltes de les respostes en la pissarra deien que encara no sabien qui eren” ( Aina D.)
“una resposta que m’ha impressionat ha estat la de soc un esser en construcció” (Gina).
“La intenció era veure com reaccionaven davant d’aquella pregunta però també penso que havia de servir per cercar una serenor individual que els hi servís després col·lectivament per reinventar l’estructura, de manera que allò fos la representació tridimensional del que és cadascú” (Lena).
“Hi havia reflexions molt profundes sobre qui eren i grups que van saber crear una experiència pròpia molt original” (Aina D)
“Potser també hagués estat xulo veure com reaccionaven en un espai buit, sense cadires, ni pissarra, ni res” ( Bruna)
“Després de 10 minuts a l’escenari enceníem totes les llums, tancàvem la música, ens aixecàvem i marxàvem” (Julia). Deixant la gent damunt de l’escenari. I així iniciàvem la tercera part.
Era moment de recollir sensacions i reflexions. “Volíem saber els pensaments i sentiments de la gent davant d’aquella situació inesperada i impactant” (Sara).
“Quan anaven sortint els hi repartíem un paper amb algunes preguntes” (Júlia) .“volíem fer reflexionar a les persones sobre la seva pròpia reacció ( Nora).
“Que has sentit en la situació que acabes de viure?” Davant d’aquesta pregunta trobem respostes com : “desubicació”, “confusió”, “incertesa, emoció”, “estímul, curiositat”, “manca de control sobre mi mateixa”, “m’he sentit observada i això m’incomodava, no sabia que havia de fer”.. “impotència, inseguretat, vulnerabilitat”, “confiança,” “felicitat de sortir de la monotonia”, “que els docents som una colla obsessionats amb l’ordre i l’organització”….
Respecte l’altra pregunta Que sents quan connectes amb tu mateixa? Has connectat amb tu mateixa? La majoria relacionava aquesta connexió amb la sensació de “calma”, “pau”, “seguretat”, “llibertat” o el fet de “sentir la pròpia respiració”. En canvi la majoria diuen que no han pogut connectar massa, potser quan estaven” amb els ulls tancats passejant” o “escoltant la música” o “pensant davant la pissarra” però en general han estat alerta i preocupats sobre que havien de fer. En canvi sí que senten haver “connectat amb el grup”.
I pel que fa a la tercera pregunta, La reacció hagués estat diferent si enlloc de ser en grup haguessis estat tu sola? Tothom ho va considerar així , “m’hagués sentit més intimidada i més fora de lloc”, “més bloquejat” “El grup m’ha ajudat a fer coses que sola no hagués fet” “Si, formar part d’un grup condiciona la forma d’actuar”, “les accions del altres són les que provoquen les meves”…
“Quan havien respost les preguntes els hi donàvem en un petit sobre vermell una frase i un codi QR que els portava al nostre blog” (Julia), La frase deia així: “Acabes de presenciar una mostra artística contemporània. La clau és que li trobis el teu propi sentit interpretant i connectant amb tu mateixa i la resta de gent amb la que has participat”
Finalment marxem cap a el que serà el noste espai d’ara en andavant per fer algunes reflexions en grup.
“M’ha agradat perquè hem tramés el que hem fet al llarg del curs als altres” ( Aina B) “Potser ens feia falta practicar-ho més” (Clara). “ He aprés que s’ha de planificar molt bé però tot i així, en situacions com les d’avui tot pot passar, fins i tot l’impossible” ( Lena). I això forma part també de l’experiència.
“Em quedo amb les diferents reaccions de la gent i m’emporto una nova experiència artística” ( Aina B:). “Em quedo amb un munt de pensaments sobre com i perquè han reaccionat de la manera que ho han fet ..hi han moltes variants que fan que la gent actuï d’una manera o altra” (Sara). Em quedo amb les reaccions i el riure de la gent ( Samantha).
M’ha agradat moltíssim veure com cada grup reaccionava de forma diferent, alguns han reaccionat de forma més participativa, alguns més eufòrics o altres de forma més tímida (Gustav) però al final i un cop superats els moments d’incertesa i desorientació.. sempre hi ha hagut una resposta.
