Des de finals de febrer, portem diverses sessions de treball de producció. Ens hem dividit en dos grups, per ta de poder fer viable la feina final de les peces de cara a la mostra que farem en el CCM EL Born a finals de maig
El primer grup ha desenvolupat una recerca sobre la moda des de la dècada d’anys 70 , fins ara, per diversos períodes amb la intenció de pensar la representació i gestos / expressions corporals. Arran d’aquesta feina es farà un treball fotogràfic sobre les modes i els seus contextos.
El segon grup, per la seva part, està fent un treball de camp amb grups d’estudiats i docents sobre els gestos i les estratègies de seducció, tant actual com de memòries per poder representar-ho a partir d’un vídeo. Tenim com més de 15 entrevistes, que passarem a format performatiu amb el grup.
En aquest mes també vàrem visitar la mostra del Museu del Disseny de Barcelona. Va ser una activitat molt interessant per poder estudiar els vestiments, els seus contextos socials i polítics. Fruit d’aquesta visita el grup ha pogut dialogar i parlar sobre l’economia política de la moda i fer alguna indagació en etils de dècades diversos.
Finalment, ja estem imaginant la mostra fina, reservada pel dia 24 maig a les 17 h al CCM Rl Born, però d’això ja us parlarem d’aquí en quinze dies …
A l’entrar a classe ens vam trobar una sorpresa. Totes les taules i cadires estaven escampades pel terra i del revès. La Gerda ens va demanar que poséssim la classe al nostre ordre i que podíem fer el que volguéssim. Vam començar cada un a fer coses independentment dels altres, però com vam veure que no funcionava ens vam posar tots d’acord.
Se’ns va acudir fer una mena de casa, però no una casa normal, la casa de CR, la millor casa.
Com? Apilant.
Vam crear una casa búnquer amb escultures, les taules eren les parets i el sostre eren cadires i palès, també tenia una porta amb contrasenya. De decoració vam posar teles i lletres al sostre. Després vam fer una inauguració i vam ficar-nos dins i ens vam fer una foto. Quan la vam acabar vam haver de recollir tot. Aquest dia ens ho vam passar molt bé.
Interrompre l’ombra
El mateix dia vam anar a l’últim pis (on estan els de batxillerat que són els que els hi arriba més bé la llum del sol) i vam fer una activitat amb uns gots de vidre que posàvem al sol i feien ombres molt boniques que havíem d’interrompre amb un munt de coses, com 2 fulls de paper, trencant un paper i posant-lo davant o darrere de l’ombra, etc.
Info Gerda
Després d’això, vam agafar els chromebooks i els cascos, vam entrar a la web de la Gerda on vam mirar obres seves amb vídeos i fotos. També la Gerda ens va passar fotos que feia i editava per ensenyar-nos en què treballava i ens va explicar els seus projectes. Algunes fotos no les enteníem però d’altres eren superxules. I així va acabar aquella sessió tan plena de coses.
Ha arribat el dia de posar-nos en contacte amb els avis del Casal Navas del carrer Capella, 14 a Barcelona.
Què han après els nois i noies de 2n? Una estona molt agradable fent entrevistes als avis, es gravaven, es feien fotos i després a la terrassa del casal més fotos des d’òptiques diferents, amb molta llum, eren les dues del migdia, un sol que ha anat molt bé després de tants dies de pluja. Alumnes, avis, profes i artistes fent pinya pel projecte.
Les preguntes les havien preparat a consciència, les han anat contestant, fragments de vides adaptades a temps difícils (anys 40 , 50, etc.) amb llargues reflexions, els ulls dels alumnes estaven atents, molt oberts a les percepcions i a les paraules que els arribaven; coses que sabien o no sabien; no es movien gens , espectants, amb els àudios apuntant les històries sàvies, memòries angoixants o divertides. Explicaven les seves lluites i il.lusions: feines que havien esdevingut fracassos que els donaven peu a la força d’una nova lluita, tornar a començar de noufins que els sortia molt millor amb l’experiència que havien tingut; nois de 17 anys a la guerra civil (la malaurada “quinta del biberó”; felicitat immensa per l’arribada de la primera filla; mares que feien tota la roba, la de cada dia i la de mudar, la de les primeres comunions. Roba escassa i molt ben coservada.
Han transmès també les ganes d’aprendre de tota aquesta gent de molta edat, de molta juventut acumulada, és veritat perquè les ganes d’aprendre no s’acaben amb l’edat. Professores de 82 anys! que mai es jubilen perquè la seva passió, al cap i a la fi és la VIDA.
Este día estuvimos haciendo un repaso a nuestro recorrido en el proyecto y mencionamos algunas actividades que teníamos pendientes como, por ejemplo, entrar en el Pabellón de la República, que ahora es una biblioteca de la UB. Para hacer ese resumen, Jordi ha traído unos círculos con el detalle de cada sesión. Es una forma muy interessante de ver visualmente todo lo que estamos construyendo.
Lo más importante de esta jornada es que comenzamos a preparar la sesión de contaminación que tendrá lugar próximamente. Se trata de dar a conocer lo que estamos haciendo a miembros de la comunidad educativa (profesores que tenemos en otras materias, personal del PAS y servicios, dirección…). ¡Qué nervios!
Vam anar a fer unes activitats al Laberint d’Horta relacionades amb els espais d’aigua que hi ha dintre del parc. Eren unes activitats guiades. Ens van donar una fitxa per parelles, un recipient on es podia mesurar l’aigua i ens unes tires reactives que les vam fer servir per veure les característiques de les diferents aigües. Aquest indret és un dels més bonics de Barcelona i el tenim al costat de l’institut! Això sí, normalment quan hem anat ha sigut a jugar a trobar la sortida, però mai havíem parat atenció de debò a l’entorn.
Amb tot i això, ens agrada molt el repte de seguir les passes de Teseu, així que, un cop acabada la tasca, ens van deixar temps lliure per fer el laberint.
El dia que vam anar al Lliure va ser molt interessant. A l’hora d’arribar ens van donar la benvinguda el David i l’Alicia, i seguit vam entrar dins i ens van guiar fins a la sala gran del Lliure, que ja vam veure en un viatge anterior que vam fer, però aquesta vegada l’escenariestava al revés. Després ens van explicar què faríem amb més detall, i tot el temps restant vam estar actuant les diferents parts de l’obra. Ha sigut una molt bona experiència ja que no tothom pot anar al Lliure, hem tingut la sort de anar-hi dues vegades fins al dia d’avui. (Martí Sepúlveda)
Ahir vam anar a fer un assaig al Lliure! Va ser molt emocionant, em vaig divertir molt, encara que no va ser la sala en la qual farem l’actuació. Em vaig sentir molt bé, ja que veure el nostre treball en un escenari va ser preciós i sorprenent! (Giada Trapasso)
Avui hem anat a fer un primer assaig al Lliure. M’he quedat bocabadada al veure que la distribució de l’escenari i les butaques del Lliure havien canviat. Era un distribució totalment diferent que feia que l’escenari fos molt més gran, cosa que m’ha agradat bastant. No m’agrada gaire la sala petita, així que he disfrutat fent l’assaig a la sala gran. Hem estat avançat i practicant molt l’obra. Ha sigut una experiència nova que m’ha agradat molt. (Júlia Güell)
Avui hem anat a fer un assaig al Teatre Lliure. Hem estat assajant l’obra i els canvis d’escena. M’ha agradat poder assajar a un escenari tan important com el del Teatre Lliure. Hem pogut avançar diferents coses de l’obra i posar ordre a l’hora dels canvis, o sigui tenir més clar quan canviem d’escena. (Mireia Moliné)
Aquell dia vam anar a un assaig al Teatre Lliure. Des de la nostra última visita, la ubicació de l’escenari i els seients s’havien canviat . Després, en David va ordenar l’ordre de cada actuació, i em va agradar molt actuar en el gran escenari! És cert que estava bastant nerviosa abans de sortir, però, quan vaig sortir a l’escenari, simplement vaig actuar sense cap pensament addicional. (Azhar Khalel)
Avui hem anat al Teatre Lliure a assajar la nostra obra de teatre. Vam anar a la sala gran, encara que actuarem a la petita; no m’agrada molt la sala petita però ha sigut molt divertit poder pujar-me a la sala gran on han actuat tantes persones. (Gisela Núñez)
El dia d’ahir va ser un dia bastant especial perquè el Teatre Lliure és un teatre d’una jerarquia molt alta, és un dels millors teatres de Catalunya, fins i tot d’Espanya. M’ho vaig passar molt bé i vam actuar de meravella, però hi havia vegades que alguns ens avorríem perquè no podíem fer res, però per la resta va estar molt bé. (Mateo Seith)
Ahir vam anar al Teatre Lliure i vam fer un assaig de l’obra, la part que estava feta. Va estar molt xulo actuar a sobre del teatre gran, i tot i que no m’agrada molt la sala petita on actuarem, ha estat molt bé almenys poder fer l’assaig a la sala gran que m’agrada. (Júlia Padonou)
Fuimos al Teatre Lliure a practicar la obra de teatro y estuvimos practicando durante dos horas. Pensamos nuevas ideas para nuestra obra, como por ejemplo, un súper poder. Me gustó mucho. (Santhiago Urbilluz)
Ja portem compartides diverses setmanes de treball conjunt i hem après moltes coses. A les entrades anteriors, han estat els alumnes els que han donat veu a les seves experiències, principalment. Ara m’agradaria aportar unes reflexions sobre el meu procés com a artista a residència.
Tot i que no és la meva primera experiència de treball amb persones d’aquestes edats, sí que em trobo en un entorn i amb uns temps molt diferents de les anteriors. Considero que aquest marc d’acció ofereix moltes oportunitats favorables, especialment poder treballar durant un llarg període de temps amb el mateix grup. A diferència d’altres tallers de curta durada, En Residencia m’ha donat l’oportunitat d’entendre millor aquestes persones amb qui estem treballant i aprenent en conjunt, veure quins són els seus interessos, tenir la capacitat d’adaptar-nos als moments de cadascuna, avançant en aquest procés mitjançant pactes i concessions.
Un altre factor que em resulta extremadament interessant és desplaçar-me al seu espai. Poder treballar amb aquestes persones al seu lloc habitual de desenvolupament educatiu m’ha permès observar les seves dinàmiques de relació, comunicació i aprenentatge, amb la finalitat de poder entendre els seus codis alhora que potser qüestionar-los. Parlant per mi, ja que ells són qui han de tenir la seva pròpia veu, no tinc cap dubte que l’aprenentatge ha estat altament positiu i perdurarà en el temps.
També ells van tenir l’oportunitat de desplaçar-se del seu espai i entrar al meu, gràcies a l’exposició Homo Ludens de Caixaforum on una de les meves peces està exposada. Recordant la meva època escolar, em vénen aquestes memòries dels professors i professores com aquests subjectes que són a l’escola, amb els quals ens relacionem cada dia, però que no som capaços de projectar-los un altre rol privat, íntim o personal. No dic això com res dolent, només apunto que com a alumna de col·legi, recordo que no t’imaginaves posar la figura del professor en un altre rol. Recordo fins i tot sorprendre’m en veure alguna professora amb els seus fills fora de l’escola i adonar-me que les persones són persones i tenen diverses identitats.
I això crec que va ser el millor que va passar a la sessió de contaminació. Com podeu veure a una altra entrada d’aquest bloc, els estudiants van fer els seus propis jocs de taula augmentats amb tecnologia. Es va convidar tot el claustre de jugar amb ells, van ser unes 20 persones en total i 4 estacions de jocs. Atenent els comentaris dels alumnes, el que més em va emocionar va ser aquest canvi de rol dels professors i professores en aquest lloc comú on les estructures semblen preestablertes i inamovibles. Ells, per un dia, van donar les instruccions als seus professors i professores sobre les regles del joc, hackejant el sistema.
Ara, en uns petits llimbs derivats de les protestes del sector educatiu, trobo a faltar compartir aquests moments amb els alumnes d’1 ESO A de l’escola Rec Comtal. Quan tornem a trobar-nos, entrarem a la fase final en què ells van escollir crear la seva pròpia comunitat robot. Amb moltes ganes de començar aquest procés de creació conjunta, m’acomiado i els saludo a aquesta distància temporal, fins a la propera sessió.
Fuimos de nuevo al mirador de l’Arrabassada ya que no logramos llegar la última vez, pero en esta ocasión fuimos más preparados, con agua y comida de sobra, lo que hizo el viaje más liviano. Cuando llegamos arriba, comimos coca que trajo Jordi y una compañera nos leyó un cuento de Borges titulado A bao a Qu.
En la escalera de la Torre de la Victoria, en Chitor, habita desde el principio del tiempo el A Bao A Qu, sensible a los valores de las almas humanas. Vive en estado letárgico, en el primer escalón, y sólo goza de vida consciente cuando alguien sube la escalera. La vibración de la persona que se acerca le infunde vida, y una luz interior se insinúa en él. Al mismo tiempo, su cuerpo y su piel casi translúcida empiezan a noverse. Cuando alguien ascienda la escalera, el A Bao A Qu se coloca casi en los talones del visitante y sube prendiéndose del borde de los escalones curvos y gastados por los pies de generaciones de peregrinos. En cada escalón se intensifica su color, su forma se perfecciona y la luz que irradia es cada vez más brillante. Testomonio de su sensibilidad es el hecho de que sólo logra su forma perfecta en el último escalón, cuando el que sube es un ser evolucionado espiritualmente. De no ser así, el A Bao A Qu queda como paralizado antes de llegar, su cuerpo incompleto, su color indefinido y la luz vacilante. El A Bao A Qu sufre cuando no puede formarse totalmente y se queja en un rumor apenas perceptible, semejante al roce de la seda. Pero cuando el hombre o la mujer que lo reviven están llenos de pureza, el A Bao A Qu puede llegar al último escalón, ya completamente formado e irradiando una viva luz azul. Su vuelta a la vida es muy breve, pues al bajar el peregrino, el A Bao A Qu rueda y cae hasta el escalón inicial, donde ya apagado y semejante a una lám,ina de contornos vagos esperal al próximo visitante. Sólo es posible verlo bien cuando llega a la mitad de la escalera, donde las prolongaciones de su cuerpo, que a manera de bracitos lo ayudan a subir, se definen con claridad. Hay quien dice que mira con todo el cuerpo y que al tacto recuerda la piel del durazno. En el curso de los siglos, el A Bao A Qu ha llegado una sola vez a la perfección.
El passat dia 18 de març vam anar a visitar l’arxiu fotogràfic de Barcelona. Allà es conserva gran part de la història de la nostra ciutat. Ens van mostrar com era la Barcelona de principis del segle XIX, i com era tota la zona on s’ubica el nostre institut. El barri de la Ribera, el parc de la Ciutadella, la zona del port. … Vam veure les imatges del nostre institut quan era una caserna de bombers i realment l’edifici ha canviat molt poc.
Va ser molt interessant veure les fotos dels pavellons construïts per a l’exposició de 1888, inclús de l’hotel fet per Lluís Domènec i Montaner en cinquanta-tres dies i enderrocat posteriorment quan es va acabar l’exposició perquè no tenia uns bons fonaments.
Tot això ens va fer pensar en com ha canviat tota la zona, en totes les persones i històries que han passat pel nostre institut.
El día 16 de marzo, miércoles, fuimos al taller de joves con Matilde para que nos mostrara los vídeos. Nos sentamos en unos sofas y comimos palomitas mientras veíamos como habiamos quedado. Quedé muy sorprendido con el resultado, ya que no me esperaba que la edición fuese de un nivel tan elevado como el que acabó siendo.
Óscar García.
De los vídeos que vimos, el que me gustó más fue uno que se llamaba Alien Omegle. En el vídeo aparecía un grupo de adolescentes usando una página web que se llama omegle en lo cual se toparon con un alien y les avisó sobre el fin del mundo.
Jonathan Toro.
En el taller del miércoles, nos enseñaron los trabajos que fuimos creando a lo largo de este trimestre. Estuvieron bien, me gustaron todos los vídeos y lo que más me gústo fue como quedaron todos por la edición.
keyri nuñez
El resultado de los vídeos me sorprendió mucho ya que no me lo esperaba por todas las dificultades que tuvimos al principio, pero he visto que a pesar de los problemas hemos sacado adelante el proyecto y el resultado fue sorprendente y emocionante.
Yadira Aguilar
Me gustaron todos los proyectos porque cada uno dejaba un mensaje al final y cada uno tenía un tema diferente. También me sorprendió el resultado final de nuestro preoyecto ya que tuvimos muchas dificultades.
Yaneth Santos.
Me gustó mucho el resultado final de los proyectos, cada una tenía sus características y me sorprendió que acabaran así. Nuestro proyecto me sorprendió porque no me esperaba que acabara así ,me lo esperaba mucho peor, pero al final salió todo muy bien y divertido.
Yahya mrini.
El proyecto me gustó mucho, algunas partes más que otras, la que más me ha gustado ha sido la grabación porque me pareció un momento muy divertido y bien preparado, y lo que menos me ha gustado ha sido la parte de preparar la escaleta, pero el resultado me ha gustado y ha sido un proyecto único.
