13A EDICIÓ (SETEMBRE 2021- JUNY 2022)

Durant la tarda del dimecres 1 de juny, hem estat compartint el procés de creació Societat Robot al vestíbul del Rec Comtal, amb la participació de gran part de l’alumnat de primària, docents, famílies i persones vinculades als àmbits cultural, artístic i educatiu.

Després de preguntar al públic Com t’imagines el teu robot? Per grups, hem presentat les nostres comunitats de robots i territoris que habiten, explicant els seus rols a la societat, les relacions entre robots i humans, els objectius i motivacions de “vida”, i els punts forts i debilitats.

-HUÉRFANOS DON’T PLAY

-ADEEPT COMUNITY

-LOS PAKIS

-OSOYOO

Cadascuna d’aquestes comunitats de robots, posen de manifest la necessitat de repensar les relacions amb la tecnologia projectada des del poder, la violència simbòlica, el control i el consum passiu, i esdevenen diverses alternatives de futur entre l’analògic, el digital i la pràctica artística, projectant-la novament des de les humanitats, posant al centre històries de vida.

El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars del 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars del 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.
El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars del 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars del 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.
El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars es va fer l’any 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.

S’ha calculat que 600 milions de persones van veure les primeres passes d’Armstrong a la Lluna.

Els astronautes van deixar signades targetes perquè les seves famílies les venguessin en cas de no tornar, ja que ningú els va voler fer cap assegurança de vida.

L’altre dia vam anar al museu del disseny. Primer ens vam trobar amb la Berta, que ja la havíem conegut abans perquè va vindre a veure el nostre treball de contaminació. La Berta, que treballava allà, va ser la nostre guia a l’excursió. Primer ens va portar a una sala on hi havien coses molts invents famosos a partir del disseny, per exemple: una cadira, alguns mobles,televisions,etc…
El Martí ens va portar imatges de coses que ara fem servir en el nostre dia a dia però que es van dissenyar per primer cop per anar a l’espai: com el velcro, el neoprè, o les mantes tèrmiques.
Després la Berta ens va portar veure uns objectes de la col·lecció privada del museu. La va obrir una conservadora que era especialista per fer que no es trenqués. Dins la caixa hi havia: cd’s, revistes, obres d’art.
Vam aprendre la diferència entre disseny i indústria, i també el que volia dir ergonòmic (foto d’alguna llibreta on s’expliqui)

Ahir dia 31 de maig vam exposar la mostra final de el treball fet durant tot el curs a l’optativa En Residència, titulat Zones Pioneres. Al arribar al museu, vam partir-nos en dos grups, uns preparavan l’exposició i els altres l’esmorzar. Cap a las 11:30 vam començar la presentació del primer torn. El primer que vam fer va ser presentarnos i explicar el significat d’aquesta exposició, seguidament vam explicar una activitat que consitia en que pensesin una planta la qual  existiría al futur. Aquesta l’havien de dibuixar a terra i posar-li un nom en llatí. Quan es va acabar l’exposició vam anar a esmorzar al taller de la fundació.

Quan va passar una estona la gent va començar a marxa i ens vam quedar nosaltres per parlar i reflexionar de com havia anat l’exposició.

Que vol dir pioneres? Ser precursor,avançat,irrompre,etc.

Les zones pioneres son els espais que ens poden servir com a models d’organització i exemples relacionats de futur,perquè tenen una alta biodiversitat.

La capacitat de canvi i adaptació d’una planta a estat la nostra metodologia transformadora.Tot el nostre camí de reflexions i conclusions es materialitza en un conjunt de peses d’argila blanca com a metàfores d’espais verds.

Al llarg del curs em comprovat que les persones son claus per a la vegetació, que tenim una incidència molt alta en el desenvolupament verd. Per això vam decidir que volia que la gent que vingués a la nostra presentació tingui un paper actiu, per això vam fer un taller per tots els invitats

Opinió del professorat i l’alumnat que va vindre ahir

Ana (profesora de visual i plàstica): – L’esforç que vau fer va ser  increïble. El projecte em va agradar moltissim y era molt bonic com el seu significat.

Enrique (alumne de 3r): El que més em va agradar va ser poder dibuixar al terra del museu. El projecte em va agradar i semblar molt interessant la forma de representar els espais amb un material tant fràgil comes el fang.

El passat dia 20 de maig vam anar a conèixer la sala i muntar definitivament la nostra obra. Fins ara només teníem 3 tubs de plàstics de 30 m cadascun tancats per un costat, dos ventiladors, dues plaques d’arduíno i dos relés. No sabíem com era la sala ni on es col·locaria la nostra escultura. A l’arribar van veure que l’havien posat al centre de la sala i amb una bastida . Realment espectacular! Vam decidir canviar la posició dels tubs i provar els ventiladors. La respiració de la peça ens va semblar genial ! Li dona tot un altre sentit a la nostra obra. Buscàvem un nom i finalment el va decidir la Natalia, “todo el aire de nuestros pulmones”

“TODO EL AIRE DE NUESTROS PULMONES”

El treball de l’escolta, la relaxació i com entendre el pas del temps sense recórrer a aparells analògics ni digitals ens ha conduit a l’acció “Parar el Temps” a l’institut durant dues hores. Aquesta projecte final ha requerit la implicació de tot l’alumnat d’ESO i batxillerat en accedir a despendre’s dels seus aparells mòbils, també de l’equip docent i de direcció. Així com del responsable de manteniment que ens ha donat un cop de ma explicant-nos com desactivar el timbre. 

El vídeo adjunt encomana a l’espectador l’entusiasme que envolta l’acció inicial i transmet el premi de la calma final que ha gaudit l’alumnat, parant el temps.

Avui ha estat el nostre últim assaig al cole. Dilluns 30 de maig assajarem finalment al Teatre lliure!