Bé, la gran nit en la que farem a l’institut quelcom que no acostumem a fer…
Hem fet un taller on la Tanit ens ha explicat com treballa, hem sopat, hem jugat al pati de nit i hem vist una pel·lícula abans d’anar a dormir. Calia llevar-se d’hora per fer una sessió fotogràfica aprofitant la llum de l’albada.
En breu us mostrarem el resultat i les nostres impressions sobre aquesta experiència…
El passat divendres 4 de març vam anar a la sala CORDOBA per veure l’exposició Eyes jr. de les artistes Ellie Hunter i Anni Puolakka. La Natalia la va escollir perquè tenia molt a veure amb el nostre globus. Una estructura feta amb tela i plena d’aire com la nostra. Es podia entrar. L’espai interior era molt acollidor, a causa de la llum natural i els colors de la tela, també es movia com el nostre. A dins hi havia un monitor i un vídeo que feia referència a la figura de la mare.
En general ens va agradar el lloc i l’ exposició. Vam veure que a vegades diferents persones o artistes que treballen a diferents llocs del món arriben a crear coses molt similars.
“I remember you saying once that you wanted to live inside as many bodies as possible, Mother, not just the five bodies that came from your belly. Art is a non-linear form of reproduction, moving forwards and backwards in time. I want to be part of something like that. I want to be pregnant with your legacy, Mother. To decompose and birth you with the others. Maybe then we wouldn’t all be so lonely.” Eyes Jr. is an exhibition featuring individual and collaborative works from artists Ellie Hunter and Anni Puolakka. —
Avui ha estat un dia especial. Hem treballat amb un material nou.
EL COLOR
La sessió ha començat, debatint sobre què eren els colors i el seu simbolisme…
els /les participants han començat escrivint què significava per a ells els colors: blanc, vermell i negre…
A partir d’aquí…ha començat el treball de recerca d’una identitat, és a dir, la Emilia ha tret els maquillatges i els ha explicat com fer-los servir… esponges, aigua…
Distribuïts per la sala, els participants han començat a maquillar-se, sense mirall, utilitzant la intuïció… creant un alter ego…
No es veien, ho feien per intuició, tampoc no veien els companys /yes…
I de repent…
Et voilà…
Alguna cosa estava naixent… ells i elles ja no eren ells i elles.. .s’estaven transformant…
naixien uns éssers diferents, nous, irreconeixibles… els faltava quelcom… la màscara, la personalitat definitiva….
Síii, els NAS!
ara ja eren ells i elles… el desmemoriat, l’eloqüent, la despistada, la que parlava “raro”….
Un conjunt d’ésser meravellosos i fantàstics que aterraven al Barri Besòs…
Avui ens reunim en Claustre a l’Institut Barri Besòs.
Un dels punts del dia és la reunió informativa que fem els participants al projecte Creadors en Residència…
No vull utilitzar la paraula maleïda… CONTAM… de fet, algun dels profes presents, va caure en mans del CoVid …
Així dons direm SESSIÓ INFORMATIVA, apel·lació que vinc reivindicant des de fa anys!
La Central del Circ està ben representada, la Marissa Paituvi i el Gregorio, estan aquí per a informar sobre el projecte i per participar de manera activa.
La Emilia Gutiérrez, LUCHA EMILIA, la nostra Creadora i jo mateix, presentem el treball que estem desenvolupant amb les noies i nois de 4art d’ESO aquest any.
Volem que el Claustre del Barri Besòs, conegui de primera mà la nostra feina i decidim que siguin els participants els que portin la batuta. Tant la Emilia, com jo sabem que els veritables protagonistes són ells…
I… comença l’espectacle!
Avui hi haurà un canvi de rol important… Els/les nostres estudiants han dissenyat la sessió i han decidit que es convertiran en profes i les/els profes faran d’alumnes, tot seguint les seves indicacions…
tot plegat resulta curiós…
L’Arooba, la Natalia, el Víctor, la Anisa, la Danae es converteixen en l’alma mater de la presentació…
fan i desfan…com volen, relaxen als profes, els exciten, els fan participar, els fan escriure, els converteixen en espectadors…
tot plegat fa que el Claustre sigui diferent, lúdic, participatiu i… que voleu que us digui… fantàstic!
Gràcies a tots els participants en aquest meravellós projecte.
Escribimos una felicitación de Navidad para Iván y también le llevamos la cesta que habíamos preparado. Con todo listo, fuimos donde estaba, sin embargo, no lo encontramos. Pero había una mujer que lo conocía que debería ser algún familiar, así que le dimos a ella la caja. Aprovechando que estábamos cerca de la Clota, pensamos que sería una buena idea seguir explorando la zona, pero nos llamó la atención un palacio que se llama JUSSANA y una persona muy amable de allí nos explicó que las entidades podían usar el espacio para reunirse y preparar actividades. También nos ofrecieron el espacio para una posible excursión de biología, ya que tenían un estanque que se limpiaba de forma natural y en el que se criaban sapos (tótils en catalán). Después volvimos a ver si había llegado Iván, pero no estaba y ya nos fuimos al instituto.
Volvimos al descampado para ver si vivía alguien en la cabaña de ropa que habíamos encontrado en otra deriva de la sesión 2. Para nuestra sorpresa, todo había cambiado, las obras acabaron con todo lo que había ahí. En contrapartida, conocimos a Iván, un joven que vive en un refugio a medio camino de la riera de Marcel·lí y decidimos que le llevaríamos una cesta con comida y varios detalles por Navidad.
Entre els mesos de gener i febrer hem estat explorant una nova proposta : jocs de taula artesans amb tecnologia.
Per grups hem construït artefactes a mig camí entre allò analògic i allò digital que, per una banda, activen una pràctica lúdica col·lectiva i per l’altra, incorporen un discurs crític generant una reflexió al voltant de la tecnologia.
“La idea és pensar al voltant de la idea de no deshumanitzar la tecnologia … Projectar la tecnologia des de les humanitats i l’art, ja que en aquests moments està projectada des de la violència simbòlica, el capitalisme i el control … Començar a establir una relació crítica amb la tecnologia que fem servir i introduir noves perspectives en els nostres discursos que ens ajudin a projectar noves possibilitats”.
Cada grup hem imaginat com hauria de ser el joc, pensant les instruccions i normes, dissenyant l’escenari, i programant el funcionament amb scratch i electrònica desenvolupant els propis comandaments.
En esta sesión fuimos al Turó de la Peira. Por el camino tuvimos que pasar por el barrio de la Clota. Nos sorprendió mucho a algunos compañeros porque tiene callejones, huertos, casas antiguas y nos recordó a un pueblo. Había cosas interesantes en ese lugar y quizás volvamos para seguir explorando.
También cruzamos las calles del barrio de Horta. En la Plaza de las Masias de Horta había una torre muy curiosa que nos llamó la atención. Creíamos que se llamaba la Torre del Moro, pero después averiguamos que ese edificio estaba ubicado en otro sitio.
Cuando llegamos al parque, tuvimos que ascender por sus caminos para llegar a la cima. En lo alto hay una cruz llena de mensajes urbanos. Aprovechamos para hacer una reflexión sobre civismo.
Vam pujar als carrers de a dalt del nostre institut, i ens vam fixar en els noms que tenien. Vam fer una selecció per fer un treball que consistirà a fer una acció o una performance. Per inspirar-nos vam buscar informació relativa als noms dels carrers i vam pensar algunes idees.