13A EDICIÓ (SETEMBRE 2021- JUNY 2022)

Aquest trimestre hem començat, hem parat i hem tornat a començar…ja se sap, el nostre company Còvid…. Per il·lustrar-ho deixem un esbós de graffiti del Lucas.

Després de reflexionar sobre el significat de les obres d’art, de crear les nostres peces i instal·lacions per expresar el que sentim, ara ens inspirem amb artistes urbans com Bansky, Blu. Hem mirat el documental que parla sobre l’obra de Bansky. Volem fer el mateix, ara ens hi posarem…

El full en blanc és difícil de pintar. En grups, hem començat a buscar pintades i frases que ens ajudin a tenir exemples. N’hem trobat moltes, de tots els temes, de moltes formes, de molts colors… Ara ens toca a nosaltres començar a pensar…en tenim unes quantes però de moment no us les ensenyem…

Per fi hem vist el museu. Hi havia moltes obres, molts missatges, moltes coses per pensar.

Ens ha agradat molt però també ens han sortit preguntes… Com pot ser que amb tot el que critica la seva obra, al final de l’exposició hi hagi una botiga…?

Hem visitat B-Murals el lloc on treballa l’Anna. Estava pler d’art urbà, hi havia tot tipus de graffitis i instal·lacions. Després hem donat una volta per les diferents naus i hem vist una obra que havia fet l’Octavi.

Al final hem utilitzant les plantilles que havíem estat treballant els dies anteriors i hem fet graffitis amb els nostres propis missatges.

El dia 2 de desembre vam anar a la Casa de les aigües, un espai situat entre la Trinitat Vella i la Trinitat Nova. L’antic rec comtal, actualment reconvertit en museu, ha estat un lloc idoni per experimentar.

Ens vam trobar amb una diversitat d’espais, des de les cambres d’aigua a túnels, instal·lacions de rec o espais del lleure cultural.

“vam començar en un espai tranquil, creatiu, amb objectes de musica i lleure, però de sobte ens van fer passar, un per un, per un passadís estret on senties la pressió d’estar tancat amb unes veus que t’envoltaven..” (Isaac).

“Havies de passar per una mena de camí mentre que les persones que ja estaven a l’altre costat feien sons per guiar-te. Els sons rebotaven i et confonien” ( Leire). “senties que era un camí que tenies que passar per superar alguna cosa” (Samantha)

Un cop reagrupats vam recórrer les instal·lacions (túnels, estretes escales…) fins arribar a un enorme espai soterrat, amb sostres molt alts i completament buit.

“Vam estar fent diverses activitats amb la finalitat de sentir com el so viatja i ressona per l’espai, les nostres veus feien eco i rebotaven contra les parets” (Aina D.).

“Per exemple, en una activitat, un per un emetíem sons tan forts com podíem i veiem com el so s’allargava i s’expandia” (Jessica) “Mai m’havia parat a escoltar fins quan durava el so de la veu en un espai buit” (Gina).

“Una de les activitats consistia en separar-nos per grups i comunicar-nos mitjançant el so. Havíem d’escoltar el so dels altres i emetre el nostre intentant sincronitzar-nos” ( Aina D)

“Com en la música la coordinació dels sons en una conversa es necessària per entendre’ns. Sense paciència i escolta no aconseguim mai sincronitzar i connectar amb el nostre entorn” (Lena).

També va ser un espai per fer-nos preguntes. “El so sempre té un ritme? (Ane) “Com la veu es transporta a l’espai? “perquè costa tant concentrar-nos i estar atents ?” (Júlia)

En acabat, com sempre ens quedem amb algunes reflexions. “Em quedo amb la idea que l’art no té perquè ser sempre visual” ( Sara). “Crec que les activitats estaven orientades a captar el so i jugar amb l’eco, però també ens va ajudar a transmetre confiança entre nosaltres” (Jessica). “He pensat que el que fem a la vida també té el seu eco…que les animes es reconeixen entre si per les seves vibracions” (Natalí). “De l’activitat em quedo amb tres paraules, eco, infinitat, sentit” (Gina). “He après a projectar la veu” (Jessica). “Em quedo amb el contrapunt artístic del so” (Ane).

Durant la contaminació davant el claustre i, prèviament, a l’assaig amb els alumnes de 3r, vam repartir uns paperets amb unes preguntes. Aquí els teniu amb les seves respostes:

Aquest dijous hem anat a la cambra anecoica de La Salle. Només n’hi ha dues a tot Catalunya! Ens han acollit molt bé i la visita ha estat d’allò més interessant i complerta. També ens han explicat què són les ones sonores, hem vist com es propaguen ones de diferents freqüències i com un recipient d’aigua pot amplificar-les fent que entrin en ressonància.

Seguidament hem visitat una cambra anecoica, alguns de nosaltres ens hem marejat una mica ja que produia una sensació força extranya. A continuació hem entrat a una sala de reberveració, aquí el so d’un picar de mans es repetia temps i temps i temps… Per últim hem entrat a un estudi de gravació. En aquest darrer es combinen materials absorvents amb superfícies reverberants de les dues sales anteriors per aconseguir la tonalitat de so desitjat.

En general, hem après molt sobre el comportament de les ones sonores així com a dedicar més atenció a l’escolta. Quines ganes de seguir experimentant amb els sons!

Aquestes dues setmanes hem treballat paraula i gest.

Per començar, els estudiants havien de cercar discursos i declaracions de principis I escollir-ne un que els cridés la seva atenció i argumentar el per què.

Un cop fet, el treballaven amb el propòsit d’escollir el que els resultava el més significatiu i intentaven aprendre de memòria el fragment.

Un cop fet, havien de declamar-lo davant de la resta de companys, tot avançant cap a ells.

A una indicació de la Emilia, dos companyes entraven en acció, impedint l’avenç de “l’activista” i intentant fer-lo retrocedir mentre ell continuava el seu discurs…  

Un exercici de residència, de coordinació, de força, de creença, de principis, de llibertat…

la força per la força o la força de la paraula i la resistència …

DISCURS i RESISTÈNCIA… un veritable exercici de llibertat d’expressió i de democràcia…

Vegem les seves reaccions…

Mi discurso es uno de la actriz Emma Watson que trata sobre la igualdad de género. Mientras me tocaba decir un fragmento del discurso, a ratos dos compañeras mías me sujetaban e intentaban llevarme hacia atrás, me sentí algo agobiado ya que yo quería decir mis palabras tranquilamente y no quería que me callasen. No me sentía libre.

Víctor Rodríguez.

Mi discurso lo saqué de una canción de Tupac llamada “Keep ya head up” e iba sobre el feminismo. Cuando salí a decir la parte que tenía que aprenderme, me sentí bien porque el discurso me gustaba, pero cuando las personas de mi lado me empezaron a estirar hacia atrás, sentí como si me intentaran callar, como si no les gustara lo que estaba diciendo.  Me sentí perseguida.

Juana María Prada.

Mi discurso iba sobre un chico llamado Daniel Habif, que en unos Grammy dio un hermoso discurso de superación a todos los artistas presentes.

El mensaje trataba de no rendirse y seguir adelante, y si la envidia de los demás te perseguía tú la esquivas y sigues con tu vida porque nadie puede cortar tus alas.

Al leerlo me sentí identificada porque muchas personas van de amigos y realmente lo que quieren es hacerte caer y verte peor que ellos.

Yo no llegué a decir una y otra vez mi discurso, ya que me tocó impedir que otros lo hicieran, es decir estiraba de una persona y le quitaba el derecho a expresarse o seguir adelante.

Neidi Peña.

Mi discurso iba sobre el medio ambiente, y cuando le enseñé mi discurso al público los seguratas me agarraron y me sentí confundida, sin fuerzas y arrastrada. Y cuando fui segurata me sentía “poderosa”, con mucha fuerza todo lo contrario al que presenta el discurso.

Mariama Drame.

El discurso que yo elegí para la actividad, era uno de Emma Watson que hablaba del feminismo, y la igualdad de género. Lo que más me gustó del discurso, es la frase “Cada vez que un hombre o una mujer lucha por un ideal o hace algo para mejorar la vida de los demás, o se manifiesta contra la injusticia, manda un pequeño atisbo de esperanza. Y cuando millones de estos atisbos se cruzan, construyen un movimiento que puede derrumbar las barreras más opresoras y resistentes.” Porque creo que esto podría llegar a la realidad.

Lo que sentí cuando leí el discurso, fue que se reflejaba bastante la realidad, y me di cuenta que las personas que son activistas, o luchan por algo, o contra algo, sufren mucho, ya que pueden recibir muchas críticas o simplemente comentarios negativos que pueden llegar a causarles daño, y ahora creo que mucha gente no se atreve a hacer lo que hacen los activistas, o no se atreven a expresar sus opiniones, ya que temen que acaben sufriendo lo mismo que sufren los activistas o las personas que se atreven a expresarse.

Sobre la actividad creo que estuvo muy bien ya que representaba muy bien lo que tenían que pasar los activistas.

Arooba Mehbood

We have come to our nation’s capital to cash a check. They were singing a benefit to every American person. This note was a promise that every man, yes, black men as well as white men, would get the rights of life, liberty and the search for happiness.

We talked about a dream, and everyone talked about it. Then two people were standing behind and one were speaking his speech. Those who were standing behind were pulling the one in front towards the back. But the one who was pulling was trying to move forward. Everyone did one after the other. We felt great.

Anisa Munir

Fue como sentir empatía por la gente que lucha por ser escuchada,

que hay altas y bajas y momentos en los que te van a escuchar y otros en los que van a estar de tu lado la mayoría y, al fin y al cabo, conseguir que te escuchen.

Se sienten los nervios para memorizar las palabras correctas y no quedarte con nada dentro porque quieres expresar todo lo que sientes y piensas.

Mikaela Lira

Abans d’acabar la sessió, els i les alumnes van escriure les seves reflexions en un mural…

un color, una sensació…

i per complicar-los més la vida, no es podien escriure frases…

APA noies i nois, capacitat de síntesi… només 1 paraula…

Jordi Sánchez i Pedro Lara.

Professors. INS. BARRI BESÒS.

Barcelona