Desembre – gener
Fa uns dies la Maria i la Vanesa ens van tornar a deixar perplexos, portaven uns pals enormes i un munt de llana de colors. Primer ens van ensenyar fotos de dones mexicanes amb un teler que lligaven a un arbre i a la seva cintura i assegudes al terra anaven teixint una llarga tela de colors.
Ens van ensenyar qui ho feia, com ho feien, els materials i els seus noms i com eren els teixits que feien. Ens van explicar que hi havia dos orientacions del teixit: l’ordit que és l’estructura del teixit i la trama que és la que dona forma a tot el teixit.
Amb els pals enormes que es deien machete, jillote, tzotzopatle, palo de bandera, etc i els cabdells que vam fer unint tres llanes ens vam repartir càrrecs i ens vam posar a fer un teixit utilitzant el teler.
La diferència entre un telar normal i el que vam fer nosaltres es que el nostre seria gegant.
També volíem provar a deixar corre la imaginació i vam posar canyes, cartrons i etiquetes, tot això posant paraules filosòfiques prèviament pensades.
Hugo, Gisel.la, Rut, Natalia, Lizzy, Claudia D., Edna, Claudia C, Lucia L.
TELER 2.0
Per nosaltres el teler ha estat una forma per expressar el que sentim, el que no sabem i les nostres preocupacions.
També és una manera en la que parlem, socialitzem i fem pinya.
No va ser només una unió de fils, va ser una cosa que ens va unir com a grup, que ens va fer pacients, i vam aprendre a respectar els torns de cadascú i estimar-nos com a grup.
En resum, el teler no són fils, són sentiments que queden impregnats al teixit.
Dani