Publicat a

Teaser

Sentim la teva mirada a sobre i la desafiem. Públic, deixa que et mirem a tu. Et cuidem amb generosa crueltat i amb rabiosa complicitat. T’esperem. I sempre, sempre que tu vulguis, et deixem anar. I si et decebem? Són les teves emocions responsabilitat nostra? També podem no passar-ho bé. Ens callem. T’escoltem. Si vols escriure’ns, et llegim. Al final, tampoc és necessari sortir a el vídeo.

Publicat a

“Which” de Virginia Gimeno a l’Antic Teatre

Gràcies a “Dansa. Quinzena Metropolitana” i “EN RESiDÈNCiA. Creadors als instituts de Barcelona” hem participat a  “Converses, processos de creació i moviment”, un espai i un moment per a l’intercanvi entre els participants a EN RESiDÈNCiA (adolescents i joves, artistes, docents, mediadors), i creadors/es que presenten els seus treballs en el context del certamen.

La Virginia Gimeno i la Nia Torres han fet un assaig obert de “Which” i, després d’obrir la seva proposta, també s’han obert al diàleg. Han sorgit qüestions que tenen a veure amb la creació, la dansa i el moviment, la formació, el gènere… 

Un lavabo públic com a escenari. Els símbols de les portes esdevenen personatges animats que entren en crisi existencial qüestionant-se el què representen i ens conviden a reflexionar sobre els clixés del gènere femení i masculí.(...) El W.C, un espai que els humans utilitzem per resguardar-nos per fer quelcom indispensable per ser éssers vius. Així com el fet d'ingerir aliment és un acte públic que realitzem en societat i que sovint festegem; el fet d'excretar-lo és un acte privat i íntim que fins i tot en algunes cultures esdevé tabú i va associat d'un conjunt d'idees negatives. Aquest espai quasi sacre i censurat es transforma en un amagatall on guardem els nostres secrets i on podem gaudir el que som de veritat.

“He descobert que certes artistes es diuen “mover” i m’ha semblat interessant. Les ballarines son mover, però també l’Elena que fa circ. “

Publicat a

Sessió de contaminació amb l’equip docent de 4rt ESO

Comentaris situats:

  • Com a professora de llengua m’ha interessat el llenguatge no verbal.
  • Sóc tutora i em crida l’atenció la confiança.
  • Com a mestre d’Educació Física em sembla rica l’expressió física, la llibertat de moviments i les velocitats.
  • Per Educació Visual i Plàstica em quedo amb les línies, les tensions i el garbuix.

Força. Tensió. Dolor. Por a fer mal.

Relació, comunicació, mirada (connexió emocional).

La pràctica obre moltes opcions.

Les olors, les hormones, un flashback.

Fàcil/difícil.

Sentir-se observada, patint, por al dolor.

“Xocant”

Unir el grup

Publicat a

Sentir el moviment

Avui hem tingut un convidat: en Joan Casaoliva, que és cec.

L’Elena s’ha posat una bena als ulls i ha ballat amb ell.
Després ens han donat unes benes i hem fet tota la classe sense veure-hi.
Les sensacions eren diferents. Ha sigut emocionant!

Publicat a

Coreografia

Hem vist que una coreografia pot néixer de molts estimulis diferents.

Cadascú construïa una coreografia dibuixant el seu nom amb el cos i després l’havíem de barrejar amb dues persones més. Posteriorment ho ensenyàvem al grup. Els noms ja no s’entenien però sortien coses inesperades!