CREACIÓ EN CONFINAMENT

Al llarg d’aquest confinament hem fet tres sessions on line amb en Pau i la Núria. Ens hem pogut retrobar i reprendre la creació col·lectiva.

La Maria ens explica que hem estat treballant:

“Ens han proposat algunes activitats. La primera va ser un vídeo encadenat. Aquesta activitat tractava d’ajuntar tots els vídeos de tots nosaltres fent un petit ball. Teníem un ordre i tothom sabia quan li tocava, a part d’això, el ball de cada persona havia de començar amb l’últim moviment de la persona anterior, així successivament”.

Perifèria va fer el muntatge de totes les nostres propostes i el resultat va ser un vídeo en el qual s’enllaçaven les coreografies proposades per tot l’alumnat.

Moment en el qual vam visionar el muntatge final del vídeo encadenat

Quan vam acabar el vídeo vam fer un debat sobre si aquest vídeo el publicaríem a les nostres xarxes socials o si deixaríem que els demés el publiquessin a les seves xarxes socials. I si haguessim fet alguna cosa diferent sabent que podria ser publicat.

Alguns dels escrits de l’alumnat han estat:

” Fent aquests passos m’he sentit estrany pel fet de fer-ho davant d’una càmera i fer-ho sol, perquè normalment sempre acostumo a ballar amb gent i sense càmeres.
A mi no m’agradaria penjar-ho, però si altra gent ho pengés, ho faria d’una altra manera, com per exemple, no estaria assegut en una cadira i tampoc ho faria a la meva habitació, crec que ho faria en algun lloc més adequat com a la terrassa o algun fons blanc”.

” Fent els moviments em sentia una mica estrany perquè no estic acostumat a fer aquestes coses. Jo no ho publicaria perquè no em sentiria a gust i em faria vergonya perquè no estic acostumat a pujar aquests tipus de vídeos. I en una xarxa externa tampoc perquè em seguiria fent vergonya que la gent em veiés ballar. Si ho hagués de publicar si que ho faria diferent. Potser canviaria la càmara i el moviment” .

“No he sentit res estrany. No ho publicaria en una xarxa social perquè a mi no m’agrada gaire aquest contingut. En una xarxa externa depèn de quin sigui el context. Si és d’un amic no, però si es una que conté dansa sí. Si s’hagués de publicar no faria res diferent. A mi m’ha agradat que sigui més autèntic”.

“Jo em vaig sentir molt còmoda fent els moviments ja que estic acostumada a gravar davant d’una pantalla, però sincerament no m’agradaria pujar-lo a una xarxa social ja que em donaria una mica de vergonya. Però en canvi si és entre nosaltres sí, perquè tots ho hem fet. Si ho hagués de pujar si o si ho faria de moltes maneres diferents com ara el vestuari, maquillatge lloc on gravar-lo”.

” Jo m’he sentit molt ximple, perquè em semblava molt estrany estar davant d’una pantalla fent moviments sola a la meva habitació. No ho publicaria en una xarxa social personal perquè no m’agrada publicar imatges meves a les xarxes.
Només ho publicaria si és molt necessari, i en xarxes de l’institut, com el blog per exemple. I llavors canviaria el fons i les llums, i procuraria tenir una expressió facial diferent”.

“Jo personalment, m’he sentit bastant còmode a l’hora de realitzar la tasca, ja que com que ningú m’observava podia fer el que a mi m’agrada. Honestament, no ho penjaria en una xarxa social personal, ja que com he dit abans, quan estic sent observat, no faig el que a mi em convé, sinó que el que a la societat els hi agrada. Si sé que ho penjarem en una xarxa social no personal, jo canviaria l’espai en el que realitzo el vídeo, ja que el primer cop tenia poc espai per desplaçarme”.

” Fent els moviments davant de la pantalla m’he sentit una mica avergonyida. M’he sentit així pel fet de ballar sola mentre em gravo sabent que aquell vídeo el veurà bastant gent. A més quan ballo acostumo a fer-ho amb gent i no sola. Aquest vídeo jo no el publicaria a la meva xarxa socials, ja que normalment no penjo molta cosa. En canvi, no m’importaria que una altra persona ho pengés a la seva xarxa socials o a qualsevol altre lloc. Si aquest vídeo s’hagués de publicar canviaria el lloc on ho vaig gravar, em ficaria a un fons blanc o a algun lloc de la casa amb bona llum”.

Les conclusions són:

Molts dels alumnes han sentit vergonya fent els moviments davant de la pantalla. Un dels motius és que quan ballen ho fan acompanyats. D’altres alumnes s’han sentit còmodes ballant perquè ja acostumen a fer-ho a casa.

En general, aquest vídeo no el publicarien a les seves xarxes socials. En canvi, a la majoria no els importaria que una altra persona ho pengés a la seva xarxa social o a qualsevol altre lloc. Tot i així, hi ha alumnes a qui tampoc els agradaria que fos compartit.

Si aquest vídeo s’hagués de publicar canviarien algun element del vídeo que van gravar: el lloc ( seria en un fons blanc o a algun lloc de la casa amb bona llum), el vestuari o la il·luminació. En canvi la majoria no modificaria la seqüència de moviments.

Es va proposar fer un nou vídeo encadenat pensant que aquest cop sí que podria ser publicat. La idea és veure com són influenciats a l’hora de fer-lo pensant en què algú més ho pot veure. Encara hem de veure el resultat.

De moment estan acabant de decidir si en la propera entrada es publicarà el vídeo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *