Anem a l’Espai 13 a veure “Vis” de Julia Spínola!

“Divendres 30 d’octubre vam anar a l’Espai 13 de la Fundació Miró. Estàvem molt emocionats perquè, per fi, després de dues setmanes intentant-ho ho vam aconseguir. Ens vam dividir en grups i mentre donàvem una volta per la Fundació Miró,  anàvem entrant en petit grup a l’Espai 13 on ens esperava la Júlia que ens va poder ensenyar la seva exposició” ( Mei i Ares).

L’espai era  diàfan i al voltant d’ell es distribuïen, quasi de forma imperceptible, variacions d’una mateix element escultòric, amb angles molt diferents i marcats per algun gest o petita  expressió gràfica .

 “ Vam trobar tres tubs de cartró sòlid ordenats al voltant d’un espai blanc on les obres ressaltaven i amb petits detalls, com taques de groc o verd que semblaven guiar el recorregut” ( Brittany i Nayeli)

Vam seure en rotllana en mig de la sala, semblava que aquella experiència formés part de l’exposició. Vam estar comentant  l’obra amb la Julia. Quin gust i privilegi poder gaudir d’una artista en l’entorn de la seva obra i poder-la comentar en directe.

Però també vam aprofitar per gaudir de l’obra de Miró.

“” Vaig sentir la força i la presencia que tenen el seus quadres, sobre tot quan els mires pausadament, sense intentar comprendre i captant tot el que és invisible” (Martina)

I per finalitzar vam passar també pel Museu Arqueològic. Va ser impressionat veure objectes de fa més de 5000 anys com ara una flauta o algunes escultures. Vam veure que malgrat els anys… potser no som tan diferents.

Ha estat un dia rodó, hem gaudit de l’art i de bona companyia.

Escalfant motors, per fi coneixem a la Julia Spínola!

Des de l’inici de curs -i abans de conèixer a la Julia- hem estat escalfant motors:

Ens hem aproximat a la paraula “creativitat” i plegats hem anat omplint la pissarra de les característiques que creiem té: innovació, esperit crític, sensibilitat, observació…

També hem estat treballant la “mirada” . Hem volgut dibuixar dos objectes una cadira i un paper arrugat . 

 “M’ha estat molt més difícil dibuixar un paper arrugat que una cadira, no sabia per on començar, suposo que perquè  la cadira ja la coneixia com objecte. Això m’ha fet veure que dibuixem  més allò que sabem dels objectes que no pas allò que veiem d’ells. He après que per dibuixar primer hem de saber mirar amb els nostres propis ulls”

I finalment, i amb moltes ganes, vam estar mirant una entrevista a l’artista que ens acompanyarà, la Julia Spínola. Vam intentar aproximar-nos al llenguatge de les seves obres:  L’ambigüitat, la relació entre gest i el moviment. Ens vam adonar que ens resultava difícil entendre el que planteja en el seu treball i amb la finalitat de conèixer-la millor vam decidir preparar entre tots i totes algunes preguntes per fer-li la propera sessió: Les teves obres sempre segueixen un recorregut? I sí és així tenen un final? Per què no treballes amb colors? Segueixes algun patró a l’hora de treballar?

I per fi, el dia 5 d’octubre vam conèixer la Julia i li vam poder fer totes les preguntes que havíem treballat. Ella ens va anar responent. 

“Ens va explicar la seva manera d’enfocar l’art.. i nosaltres anàvem dient també la nostra. Al final de la sessió ens va demanar que el proper dia portéssim un fragment d’una cançó que ens identifiqués. A la següent sessió les vam estar comentant i ella ho va aprofitar  per introduir temes clau  de l’art contemporani. Recordo que va dir que les ments obertes fan canviar i evolucionar l’art així com també l’art canvia les persones”.