BEA FERNANDEZ: ¿Dónde está el contacto entre nosotros?. Como no podemos tocarnos, nos tocamos a través de la cámara ó de cómo nos miramos.
Un dels encerts de la proposta de la Béa, és que ella ha posat la plataforma En Residència al servei dels alumnes sense que això restés compromís i marca pròpia a la seva manera de fer.
La Béa ha demanat des-del primer día als alumnes sobre els seus interessos i motivacions; músiques pròpies, artistes preferits, hàbits d´oci.. etc..la pregunta era qué us agradaría fer, i a partír d´aquí cada alumne anava exposant els seus interessos. Els alumne s´han anat engrescant, i és per això que podem parlar de produccions/aportacions pròpies.
Penso que la Béa es nodría d´aquests interessos, els deixava fer, per en un moment determinat apropiar-se d´aquestes produccións i donar-lis un gir radical. Però bé, per radical, el Coronavirus.
Una de les produccions pròpies que ha quedat més truncades ha estat la Bachata i el Dembow proposats per l´Hajar i la Najlae, però també és una de les aportacións pròpies que més ens han fet gaudir durant tot el procés. A la Béa li interessaba especialment aquesta pràctica, així que en el fons vam gaudir d´ella moltes vegades.
Aquí us deixo una de les sessions que recordem amb amb plaer. Psicions de descans proposades per la Béa, amb la música aportada per la Najlae i l´Hajar .
I com va acabar tot això amb el confinament?, doncs aquí una mostra, L´Hajar i la Najlae van fer el confinament juntes.., aquí el regalet que ens van enviar.
BEA FERNANDEZ; haced un cartel con la frase que queráis, de lo que os inspire, de lo que queréis hacer al salir de aquí. Buscad una posición de descanso, en la mesa, en la silla , en el suelo…, y poned la frase.
Ara, a les trobades, la Béa repren algunes de les activiats que hem fet al llarg del curs. Una de les propostes que més agrada i que més hem practicat és : Posicions de descans. hem fet moltes versions, però aquest cop a la posició de descans li hem afegit un cartell amb paraules, frases, sensacions que provoca aquest confinament. Els alumnes que no van participar per videotrucada, després pel wasap ens van enviar els seus cartells.
Beatriz Fernández: “Creo que sería importante encontrar un tema al que todos nos podamos unir, algo común que nos sirva para estar juntos, algo interesante como construcción de colectividad y como negociación.“
GEORGINA HIDALGO: Si, se puede!!!
La Bea comença la sessió preguntant als alumnes com estàn i com es troben, comenten que una mica agoviats per les entregues de tasques acadèmiques, costa centrar-los, costa que tots estiguin connectats, hem detectat que les sessions és important que siguin productives , sinó els alumnes es desconnecten, així que planteja el tema de la produció col·lectiva, i la nostar meravellosa Georgina Hidalgo ho té claríssim, una cançó col·lectiva. Aquesta idèa ja estava abans del confinament, però ara agafa encara més sentit.. , així que en posem a la feina:
1- tria de la cançó: mitjançant votacions per wasap decidim que la cancç´triada és I´ve got a feeling.
2- La lletra de la cançó : Ens preocupa que hi hagi un cos comú, un tema comú.., així que la Bea demana que escriguin paraules, frases curtes que tinguin a veure amb aquest moments de confinaments. El que senten, imaginen, desitgen ó troben a faltar.
GEORGINA HIDALGO: Miro hacia afuera, y veo cómo los pájaros vuelan libres aquí lideran cantan y a todos nos consuelan. Miro, mis vecinos en la terraza, sin poder salir de casa y este calor que nos abrasa.
LAIA MARIN: Se que el camino se ve oscuro y que crees que no hay final, pero te prometo que algún día mejorará.Te sientes atrapado, como si no pudieras escapar salir es imposible, pero lo conseguirás. La distancia nos da una razón para querer romperla, y apreciar más lo que antes teníamos cerca. La distancia sólo nos separa si nosotros dejamos que lo haga.
ANNA LÓPEZ: Un día más y sigo aquí, no puedo más.., quiero salir!
EDURNE BALLESTEROS: Echamos de menos a las personas que queremos, echamos de menos los sitios a los que solíamos ir, nos damos cuenta de lo importante que es tenernos cerca, los pequeños momentos ahora se parecian más, queremos salir a la calle para hacer muchas cosas y disfrutar.
JÚLIA SÁNCHEZ: Quédate en casa y échale paciencia para que después de tanto esperar nos podamos volver a abrazar.
AINARA CORIA:
AINARA CORIA: De llamada en llamada, el único contacto que hay es con la pantalla. De eso queremos salir, volver a cogernos de las manos y vivir. Desde nuestros balcones esperamos el día en el que todo vuelva a juntarse, animando a aquellos que trabajan para que esto pueda arreglarse.
JORDI SÁNCHEZ: Hecho de menos salir con mis amigos. me gusta despertarme cada mañana viendo el mar. cuando me pongo a dibujar es el momento para poder desconectar.
El Marc la Laia i l´Ada van estar assajant un sketch -extret d´un text de Marc Lluís- amb la supervisió de la Bea, era un treball molt interessant de veure a l´escenari, però el corona time els va ha obligar a fer canvis.
MARC MIRANDA: El canvi a digital va ser, i és encara, molt diferent al cos present . No podem moure’ns, i tampoc expressar-nos de la mateixa forma. Òbviament no és igual, i és una mica incòmode fer-ho, però teníem l’esperança de poder continuar el sketch, i així va ser. (…) Vam creure que fer el sketch en directe seria molt millor que gravar-ho en vídeo, ja que podem expressar-nos d’una manera més natural i directa que no pas tan preparada.
El nostre sketch és majoritàriament basat en una obra teatral en viu, així que ens passàvem les nostres classes practican en viu, sentint l´emoció en les cares d’uns dels altres. Quan feiem el mínim esforç es notava que es compartia el sentiment de treballar i presentar el millor moment als que veien l´actuació. Quan vam saber que marxàvem de quarantena el nostre treball va quedar una mica parat, ens vam preguntar si necessitaríem treballar de forma separada o fer un video que s´adaptés al format videotrucada . En tot cas, teniem clar que no podriem fer la mateixa experiència en viu en digital, pero seria un repte que poder experienciar entre tots, tant com amics com un grup treballador de tres persones fent una activitat que ens omple.
EL MESTRE DEL RAP.
“Entre mis delirios y que vivo preso, pilla ángel eso, dame un beso, pasa al pase, trae todo lo que quise y que me emblise con una sonrisa.
Enamorado del dolor yo no quiero ver al cielo iluminarme porque caeré en su hechizo, no me pasa el tiempo y me congelo”
El Jordi ha aprofitat la plataforma En Residència per fer el que volia fer. Rap, rap, i més rap!. Ha estat treballant juntament amb el Quim i el Rubén Álvarez.
Per la Béa, per la Cristina-la mediadora- i per mi mateixa ha estat un dels pilars del confinamet, ha participat amb interès i confiança a totes les sessions. Era una alegria veure´l, sempre somrient, de bon humor i aportant. Gràcies Jordi!
LLETRA RAP EN Residència.
En esta clase lo hacemos todo con mucha pasión ,todos pensamos que era nuestra última elección, aquí hacemos diferentes formes de arte, aquí hacemos coses muy interesantes, cada uno tenemos nuestras propias ventajas, eso lo damos en clase mientras te relajas, aquí somos muy soñadores , pero para gustos los colores.
Siempre gana el mejor, del peor no se acuerda nadie. En esta clase hemos aprendido a respetarnos y poder capacitarnos de sabiduría. El primer día todos decíamos ¿qué pasaría? Todos pensamos que nos aburriría, no pensamos que al final nos encantaría.
EL JORDI DIU DE LA SEVA FEINA;
Aquest any a En Residència he fet molt treball personal, però el que més he gaudit és la feina que he fet amb els meus companys Quim i Rubén.
Mitjançant el Rap hem dit el que pensem i hem expressat els nostres sentiments amb la música i el ritme. El que hem fet és una cançó, per fer-la hem hagut de fer videotrucades per parlar sobre el tema , sobre com la faríem i sobre com muntar-la. No sempre ha estat fàcil, la veritat, posar-nos d´acord i decidir-nos ens ha costat, però haver-ho fet m´omple d´alegria, sobretot perquè ho he fet amb els meus companys.
RUBEN ÁLVAREZ: RAP!
LETRA RAP RUBÉN ÁLVAREZ
yo no tengo na’ que enseñar
Aunque si lo hago me pulo a la mitad
del panorama además
yo no lo digo lo voy a demostrar
Porque aquí todos bla bla
pero yo sigo y no escucho un tema bueno y menos de rap
no creo que puedas
seguir mi ritmo
si cojo el pilot provoco seísmos
Me da lo mismo pararme o hacerlo en slowmo
O si lo prefieres sigo marcandome un combo
me sale redondo
con el beat de fondo
fluyendo al estilo Eminem
Han llegado los rappers para jugar en serio y subirte el nivel
No pueden conmigo
mi estilo exigente
vuelve el asesino vestido de agente
No entiendo como siendo este niño me vean como un delincuente
El chico obediente que al que atacan y muerden como una serpiente
se ha vuelto una fiera y lo llaman el zombie vivente
Tu escapas
No vuelvas
Te traigo motivos más que suficientes
Su
Pera cada prueba
Que te queda en esta vida de faenas
Tengo que desinfectarme aunque la sala está en espera
Y aunque tengas mil cadenas que te ordenan no seguir
Que te ordenan no vivir
No te rindas en la arena cuando truena
Con los cantos de sirenas que te dicen matales
Matales
Una y otra vez, disparales
¿Lo oyes?
Oh, yeah
Nadie sobrevive a mis disparos
Y a mis balas dentro de outbreak
