Com podeu veure, des de l’Institut Verdaguer, i en moments de confinament, hem estat seguint el fil durant aquestes tres setmanes de confinament. Al principi pensàvem, com tothom, que serien tres setmanes i ens tornaríem a trovar, però finalment no ha estat així.
Avui hem fet una reunió virtual per prendre decisions de com portar el projecte des de la distància, amb quines èines, com materialitzar-ho donades les circumstàncies….
Hi ha molts alumnes que han desaparegut virtualment. Anem rebent respostes i feedback dels alumnes a comptagotes. El projecte s’està convertint en propostes individuals. Intentem compartir les propostes dels alumnes via watsaps per agilitzar la informació.
Estem en un moment d’imaginació política i, pedagògica i artística.
No perdem les esperances!. Estem fent tot el que podem des del confinament.
Crec que la realitat supera la ficció, però, com a professora de plàstica, penso que la creativitat supera la ficció i a la realitat i ens en sortirem!!!!.
Després de la “sessió contaminadora”, vam reflexionar amb els alumnes. Aqui hi ha algunes reflexions:
Pol:
Abans de les performances estava molt però que molt nerviós perquè no volia que sortís malament ni que se m’oblidés res. Era una sensació molt extranya que no sé descriure molt bé. Era una barreja entre emoció, vergonya, por i nervis.
Les performances van anar superbé ens vem oblidar en alguns momements del que haviem de fer, però tot va sortir superbé.
Intercanviar el rol amb els profes va ser algo diferent i extrany, al principi vaig sentir molta vergonya al haver de parlar davant de tots aquells profes i que no coneixia a molts d’ells.
Una cosa sobre mi va ser que crec que vaig mantenir bastant la calma i vaig estar molt tranquil.
Els meus companys ho van fer super bé, estaven supertranquils i els hi va sortir molt bé.
I com a conclusió final em va sorprendre molt la Jasmine que és molt tímida i ho va fer increïblement bé davant dels profes, i també no m’esperava gens lo bé que va sortir tot ja que als assajos semblava que no ens enterésssim de res.
Gerard:
La impressió: va ser de molta satisfacció ja que una part va ser completament improvisada. Per exemple quan havia de narrar les”memòries de les paraules”, amb els nervis no recordava del tot el que havia de dir i em vaig haver d’inventar algunes paraules.
A part també em va encantar que els profesors es deixessin anar una mica i els hi pogués contaminar les meves emocions.
Sorpreses generades pels meus companys: desde el meu punt de vista les sorpreses no van estar només generades per la performance davant dels profes sino que també han estat generades durant tot el projecte, ja que he vist a companys sobre els quals tenia una idea realitzada i els he vist obrint-se durant tot el procés.
Els cavis de rols: em van semblar sumament ineteresants i molt sans ja que de tant en tant esta bé que els alumnes tambe puguin controlar els profesors i perdin la por a lliberarse davant el alumnat.
Jasmine:
Abans de que el procés de contaminació comencés, estava tranquila, pensant i repassant el que havia de fer, però en el moment que ho havíem de fer de veritat em vaig començar a posar nerviosa i una mica insegura. Una vegada ja havia començat la performance, vaig començar a tenir més confiança i al final tot va anar bé.
Totes les actuacions van anar molt bé, potser alguns estàven nerviosos però van saber com afrontar-ho.
Canviar el rol amb el professorat va ser extrany però divertit a l´hora.
Una cosa que em va sorprendre de mi mateixa va ser que en el moment de la performance em vaig alliberar una mica, vaig intentar no ser la persona tímida que sempre sóc i vaig intentar gaudir del moment.
Una cosa que em va sorprendre sobre els companys va ser la seguretat i confiança que tenia una persona del grup fent la performance, desde el principi fins al final.
Chaimaa:
Em vaig sentir molt nerviosa i tenia molta vergonya tenia ganas de començar i acabar ja.
L’ actuacio la vaig fer molt bé però tenia molta vergonya!!! hi havien molts ulls mirant i molts profes!!!!. Em va sorprende que tots els meus companys la van fer molt bé.
Els profes estaven molt atents al que fèiem i els hi va agradar molt. El que no em va agradar és que habien profes que estaven com avorrits i com que estaven amargats . Al final de l’actuació els profes havien de fer preguntes com per exemple què hem après o preguntes aixi i van preguntastar pocs profes com que no estaven interessats, però al final alguns profes es van contaminar i molt i es van animar a preguntar mé s coses.
Quan habíem d’agafar a un profe per dir-li a la orella què havíem après, no sabia què dir i els dèia a tots la mateixa cosa a l’orella.
Salma:
SALMA: QUÈ
VAIG SENTIR EL DIA DE LA SESSIÓ DE CONTAMINACIÓ?
Vaig sentir molta emoció i molts nervis per la performance que anàvem a fer i estava molt contenta.
l’actuació quant la vam fer, molt bé perquè ens va sortir molt bé al principi, encara que tenia molta vergonya però al final em va agradar molt.
El que més em va sorprendre va ser que no vaig tenir vergonya de rés, sobretot en el moment en que vam agafar de la mà d’un a un a professors i professores i els vam xiuxiuejar a l’orella el que hem aprés a En Residència: per ejemple jo vaig els vaig dir que que he aprés el que és la creativitat.
Dikra:
El dia que vam presentar la sessió de contaminació, jo estava molt nerviosa, em va sorprendre molt quan el meu company Pol em va tranquilitzar, em vaig equivocar i em va dir que no passa res que segueixi com si res.
Tenia molta vergonya perquè era la primera actuació davant del meus profes, el dia de
l’ actuació no em podia creure que el meus profes anaven a ser el nostre públic!!!
No els podia veure com profes, va sortir més bé del que jo creia.
Vaig notar als meus profes molt intrigants i confosos per saber què anàvem a fer.
Quan vam acabar l’actuació, estaven tots bocabadats i no paraven de felicitar-nos pel treball que vam fer. No s’ho podien creure de lo PERFECTE que ho vam fer!!!!!!
Ashly
Contaminació
Yo me sentía un poco nerviosa al principio porque estábamos participando y tal, pero después de que saliéramos al patio y entráramos a hacer la performance, me fuí relajando. Al ver que lo estábamos haciendo bien me sentí segura.
Jo, la professora:
Us estic molt agraïda tant als que vau poder participar com als que no vau poder venir. Perquè ho vam estar assajant tots junts. I tot i que en els assajos hi havia moments de nervis, tensió, caos, dispersió, …..vau ser capaços d’interioritzar, de comprometre-us i de posar-ho magníficament en escena.
Crec que donar cara i ulls i compartir un projecte amb persones alienes, us fa prendre més consciència de la rellevància que suposa el que esteu fent.
Crec que quan un projecte, sigui de l’àmbit que sigui, “surt fora de l’aula” i ho veuen altres ulls, pren molt més sentit. Alguna cosa es queda consolidadada. Es tanca un cercle per obrir-se’n un de nou. Us quedarà un record que mai oblidareu perquè no hi ha com sentir les emocions a flor de pell tot experimentant. Experimentar i sentir per aprendre i recordar sempre.
Ahir vam tenir l’oportunitat de presentar què estem fent a Creadors en Residència a tot el claustre de professors juntament amb els nostres mediadors , els membres de l’ICUB i del consorci de Barcelona.
Lo Relacional va preparar una “reunió d’informació” genys habitual. La vam titular “sessió de contaminació”. Perquè el que volem no és només informar als professors, sino contaminar-los en el sentit més positiu de la paraula. I no volem informar de manera formal, sino trencant esquemes. I què millor que fer-ho dins del marc de l’art contemporani per mig d’una performance?
Doncs vam començar reunint a tot el professorat al pati de l’escola. Allà, com a aperitiu, els vam enviar un àudio en forma de rap. Aquí el teniu:
Els profes escoltant l’àudio. Sorpresaaa!!!!!El Pol Cruzate saluda i começa l’espectacle.Alguns dibuixos de la última sessió del primer trimestre, abans de les vacances de nadal.
Moltes gràcies alumnes per la vostra col·laboració!!! Els profes es van emocionar i si! Els vau contaminar!
Els nostres alumnes saben que existeix aquest blog. Els he projectat un parell de cops aquesta pàgina on tots els i les creadores “Residents” compartiu experiències, reflexions, microrrelats, enregistraments, fets artístics,…Entenem que és un espai per compartir Però costa molt aconseguir que escriguin i comparteixin les seves experiències en aquest espai públic. Parlem sovint sobre la importància de compartir, contaminar, expandir-se …en aquest blog. Ells prefereixen “l’Insta”. Per això hem obert un perfil d’instagram que es diu #enresidenciaverdaguer. Però tampoc acaba de funcionar.
Hem reflexionat sobre el tema: el fet que de vegades es troben incòmodes si es publiquen fotos o vídeos a diferents xarxes socials on hi surten ells . Respectem aquesta situació, per això vam decidir crear el perfil d’instagram. Veurem com anem compartint les sessions o moments més rellevants.
Gràcies a aquestes reflexions, però, vam acordar que a cada sessió un alumne es faria càrreg d’enregistrar fotos i vídeos i d’escriure una petita reflexió per penjar a “l’Insta” etiquetant el nostre hashtag.
Si! Han passat molts dies desde la última entrada. Els alumnes de l’Institut Verdaguer estan molt contents amb les nostres artistes “Lo Relacional”.
És defícil resumir tot el que hem anat fent.
Després del Nadal hem començat a treballar al voltant del que és o no NORMAL. I entre mig vam anar al CCCB els nostres alumnes de En Residència van poder veure diferents performances a càrreg de Judit Vidiella i Assumpta Bassas #alabalala. Aquestes performances van estar realitzades per alumnes de Belles Arts i de Cicles Superiors d’Arts Escèniques responent als feminismes. Van estar totes molt potents i els alumnes van entendre molt bé què és una performance.
De moment el que hem fet fins ara és trobar, enregistrar, escoltar paraules passejant pel barri.
Un cop vam reunir totes les paraules , vam escollir un ritme de trap entre tots i dos alumnes van improvitzar una cançó que va resultar molt divertida.
Aquí alguns enregistraments:
Aquest segon vídeo el vam fer a l’institut. Es tractava d’endevinar les paraules que a la sessió anterior habíem trobat pel barri i amb les que habiem improvitzat un rap. Paraules com : ajuntament, residents, art, “sin”, lloguer, polítiques, Aldy, patriarcat ….
Paraules que ens han fet pensar en com poden afectar a la gent del barri i a nosaltres mateixos. Paraules trobades per les parets, als anuncis, a les valles, aparadors, botigues,…
