Etiqueta: Transductores

Confinades pel primer virus trans de la Història, el coronavirus-la Covid-19. Ens travessen multituds d’emocions simultànies i contradictòries: la incertesa, la ràbia, la por, l’avorriment, la solidaritat, les cures, els afectes, les ganes de no fer res, d’omplir compulsivament el temps, un impuls creatiu que construeix un munt de coneixement individual i col·lectiu…

El dia 13 de març ens vas enviar cap a casa. Mentre els carrers s’anaven buidant, anàvem pensant noves formes de relacionar-nos, per no aturar el procés creatiu que tenim entre mans, per mantenir una normalitat.

A través de Míriam,  vam demanar a les famílies tenir accés temporal als vostres telèfons per comunicar-nos directament entre nosaltres, totes, per WhatsApp. Les famílies, ràpidament, van donar la seva conformitat. També s’havien proposat que tot fos el més normal possible i que el procés educatiu del seus fills i filles no es veiés aturat per la quarantena.

Ens adonem que funcionem molt bé com a grup. Ens anem passant els contactes, atents i atentes per a que no falti ningú. Però si falten. Salma té el mòbil trencat i es comunicarà pel de la seva mare. A Chaima i Dikra no els hi funciona el WhatsApp…

Decidim tenir dues formes de comunicació: el WhastApp per enviar-nos missatges ràpids i el correu electrònic per enviar les instruccions a seguir per continuar amb les Memòries d’allò estrany.

Proposem que tothom estigui connectat el dijous, a les 10.30h, l’horari habitual d’En Residència. Enviem una proposta. Algunes persones contesten, altres encara dormen, altres no sempre tenen accés al Wifi quan volen…

Rebem missatges de bon dia a les 10.30h, alguns treballs fets a les 11h, i a les 16h, a les 17h, “no he pogut connectar-me”, “m’acabo d’aixecar”, “m’ha sonat el despertador però, disculpen, he continuat dormint, no m’he assabentat”. A les 23h “No tinc wifi”. “No es descarrega l’arxiu”… “No importa”, us anem contestant. “Allò realment important, és saber que esteu bé, que estem aquí, que ens escoltem, llegim… la resta ja la anirem fent, que temps, ara en tenim de sobra”. Però poc a poc van arribant els escrits i els dibuixos sobre La sexualitat que vull. Ens commou el compromís que teniu amb el projecte, amb nosaltres.

Però un virus ens va rondant el cap, i en aquest cas, no és la Covid-19.  És el virus de norma-litat, de la norma-lització.

És curiós, que un procés que es desplega sota el nom “Memòries d’allò estrany”, no veiés que, en aquesta situació estranya, res, més que mai, podia ser normal. El sistema es trontolla, s’esquerda. I nosaltres que qüestionàvem la seva norma/litat, de sobte, en posem a funcionar per mantenir-la.

Contribuint a reforçar les desigualtats educatives entre el grup de joves (no tothom té accés a Internet, no tothom té un dispositiu electrònic des del que llegir i enviar els exercicis, no sabem les situacions familiars de cada jove, no sabem com estan vivint aquesta situació de la que no tenim memòria).  

Contribuint a situar els nostres cossos i el de Míriam en un sistema de producció constant, una jornada laboral sense horaris, que fem amb molt de gust, perquè ens importen lxs joves, lxs posem al centre. Però, ens salten les alarmes. Estem immerses en una forma de fer que està descentrada de les preguntes que realment importen?

Quin tipus d’educació volem? Quin tipus de relacions entre professorat i alumant? Què aporta l’art a un moment vital com aquest? Com podem pensar l’educació com un acte creatiu i afectiu? Com no reproduïm i reforcem les desigualtats d’un sistema educatiu classista, sexista, racista, capacitista? Com reconfigurem un sistema educatiu i cultural més preocupat per trobar vies de comunicació que garanteixin el consum de continguts (curriculars i culturals), que per obrir vies alternatives per escoltar-nos, mirar-nos, tocar-nos, pensar-nos, aprendre i crear en comunitat. No ara, sempre.

No volem continuar com si res estigués passant. No volem contribuir a mantenir la ficció d’una normalitat que genera exclusions i desigualtats.

Ens agrada saber-nos connectats, escoltar-nos. Ens emociona saber que cadascú i cadascuna de nosaltres, en algun moment de la seva intimitat domèstica, treu uns llapis de colors, una fulla mal tallada d’una llibreta, el mòbil o un ordinador i obre un parèntesis al seu confinament, per pensar en el projecte, pensar-nos com a grup, pensar-se com a persona i per què no?, pensar-nos com a societat. Els vostres escrits, els vostres dibuixos sobre la sexualitat que voleu, són una oportunitat per pensar quin sistema social, sexual, corporal, de gènere, del desig, del plaer, de parentiu, de salut… volem.

De moment són reflexions individuals. Parteixen d’un procés col·lectiu que ha travessat la frontera que separa l’institut de la vostra casa. En Residència s’ha colat a la vostra intimitat, i ha perdut una mica la força de la creació col·lectiva. Malgrat el grup de WhatsApp i de correu electrònic, ens esteu enviant a nosaltres les vostres creacions. De casa vostra a casa nostra, sense passar per les cases de tothom.

Nino diu: “mai havia viscut una situació així”. Ni tu, ni cap de nosaltres. No tenim memòria d’aquesta situació estranya. Però volem aprendre. Volem viure, sentir, explorar aquestes noves formes de relació i de creació que el confinament ens està obligant a inventar. Són dies de memòries estranyes.

Continuarà…

Avui és 31 de març, Dia de la visibilitat Trans. Celebrem aquest dia, des de casa, confinades pel primer virus trans de la Història, el Coronavirus-la Covid 19. La història del confinament, i de les memòries estranyes que ens fa viure, la deixem per un altre dia.

Avui, des de Memòries d’allò estrany, volem contribuir a la visibilitat de les persones trans, compartint com l’espai En Residència en ha permès conèixer persones trans, reflexionar sobre les diferents formes de viure la transsexualitat i sobre el sistema sexe-gènere-desig que les possibilita i/o limita.

Ja us vam explicar en aquesta entrada, el dia que vam conèixer la Sonia i la seva glorieta al Parc de la Ciutadella, on està el nostre institut. Arran de la història de la Sonia, vam començar a investigar sobre el gènere, sobre el col·lectiu LGTBIQ+, sobre la sexualitat. Hem reflexionat en molts nivells: com a societat, com a joves i de manera individual.

Una persona que ens va ajudar a reflexionar sobre aquests temes és Miquel Missé. És un noi trans, activista, sociòleg, escriptor i moltes altres coses. El vam conèixer al jaciment del Born. Pensar en com les restes arquitectòniques ens poden parlar de com estava organitzat el gènere i la sexualitat a la ciutat, és una cosa que no havíem pensat mai. Miquel ens va parlar de la seva vivència de la transsexualitat i com aquesta ha anat variant des de l’institut a l’actualitat. Els instituts no sempre són espais de seguretat per a les persones que viuen el cos, el gènere, la sexualitat des de la dissidència a la cisheteronorma. També ens va parlar del Cabaret trans, aquí fem l’ullet a la Sonia, i com la cultura, l’art són espais per construir col·lectivament el món que volem.

• 

• 

Vam demanar a Miquel que es digués 3 paraules per afegir a La Memòria de les Paraules del projecte.

contradiccions, cossos i utopies

Són les tres paraules que ens va regalar i que ja formen part de les Memòries d’allò estrany.

Així vam valorar la sessió:

• A mi m’ha semblat molt descobridora, si es pot dir així perquè hem descobert i vist des d’un altre punt de vista el tema de la transsexualitat. Ho hem vist des del punt de vista de la persona i no des del punt de vista de la gent que ho investiga.
• M’ha encantat la sessió d’avui perquè he après moltes coses noves i m’he sentit còmoda parlant d’això i m’he informat molt millor.
• Me ha parecido una sesión interesante, creo que deberíamos hablar de esto más veces y en diferentes centros. También hemos podido ver cómo han vivido estas personas desde que eran adolescentes.
• Aquesta sessió m’ha semblat molt interesant sobre el tema de la transsexualitat. Pienso que es una cosa muy interesante que todxs tenemos que aprender sobre ello.
• A mí me ha gustado mucho esta sesión, informativo, increíble, me ha gustado conocer al chico, Miki. Ha estado muy interesante. Me ha gustado saber de su vida.
• A mí también me ha gustado mucho, porque no conocía a ningún chico o chica Trans y creo que tendríamos que conocer a más gente porque, al final, viven entre nosotros y no nos damos cuenta y tendríamos que aprender más de ellos.
• Ha molado mucho, hacía falta una charla así para nosotros y ha molado mucho porque teníamos preguntas sin respuestas y ahora están solucionadas.
• Le hemos podido preguntar todo con total normalidad, como si nada estuviera pasando, todo muy guay.
• La verdad es que ha sido increíble, ha sido una sensación extraña, ha sido guay.
• A mí, esta experiencia me ha parecido única, me ha parecido interesante y el chico muy majo. He aprendido a nuevas percepciones desde otras personas.

A la següent sessió d’En Residència, vam veure una conversa de Miquel Missé amb Judith Butler, al CCCB. La vam veure a les golfes de l’institut, on està ubicada la classe de plàstica. Sembla una de les aules de Hogwarts. Míriam ens va explicar que el pare de Pablo Picasso, feia classes de pintura en aquesta aula. Es respira misteri, màgia i memòria. Però és una aula i la memòria que s’activa és la memòria de les classes tradicionals, costa més entrar en una dinàmica d’escolta i creació conjunta. Veiem el vídeo i pensem que Miquel parla molt bé i que la Butler és molt simpàtica i que també s’explica molt bé. Bulter no es defineix com a trans, però si ens sorprèn que diu que viu entre categories (les categories del gènere, la sexualitat i moltes altres suposem).

Aquí podeu veure la conversa, és per joves de diferents instituts. Ens agrada que als museus es facin activitats per gent de la nostra edat.

Després de veure el vídeo escollim unes paraules i frases, que ens han cridat l’atenció i que ens inspirem per pensar la lletra de la cançó que partirà de la Sonia.

Algunes de les paraules són:

És nen /// és nena /// això és de nens /// això és de nena /// QUE NO ENS DIUEN: BENVINGUDE AL MÓN, A PARTIR D’ARA ANIRÀS DESCOBRINT QUI, QUÈ I COM VOLS SER. /// EXPECTATIVES /// acceptació /// definir /// (In) visibles /// NO SOM PERSONES, SOM UN GÈNERE /// no es pot VIURE ENTRE CATEGORIES /// LA GENT S’IMAGINA EL TEU FUTUR, EN FUNCIÓ DEL TEU SEXE // la cisheteronorma /// té penis és un noi /// té vulva és una noia /// NO TENIM PODER PER DECIDIR QUI VOLEM SER  /// POR A LA DIFERÈNCIA ///rebutjar /// insultar/// aïllar ///tristesa ///  encaixar  /// jutjar /// estereotips de gènere /// racisme ///LGTBIQ-fòbia ///  MARICA /// PUTA ///MARIMACHO /// tòxica /// ESPAI PÚBLIC ORGANITZAT PER SEXES /// LA FANTASIA DEL GÈNERE /// la policia del gènere /// cicatrius /// societat ///desitjar sense limitacions /// ZONA DE LLIBERTAT /// SI ESTAS A GUST AMB LA NORMA, FANTÀSTIC///  PERÒ PREGUNTA’T, COM ÉS EL MÓN ON VOLS VIURE? ///decidir sobre la pròpia sexualitat /// sobre el propi cos ///

Per acabar la sessió vam jugar a un joc, que no us expliquem per si mai tenim oportunitat de jugar juntxs.

Aquests dies de confinament, Míriam, la profe, va proposar veure La chica danesa, per continuar pensant en la transsexualitat. Es pot veure a Netflix. Però no tothom té Netflix. De fet, no tothom té accés continuat a Internet. Aquest tema també ho deixem per un altre dia, per quan us expliquem quina és la nostra memòria estranya del confinament. A Youtube es poden veure altres vídeos que expliquen la seva història, lligada a la història de la pintora i il·lustradora Gerda Wegener.

Us compartim les reflexions de Nino.

“Me ha parecido una película maravillosa. Lo quería ver de ya hace tiempo y no sabía que estaba en Netflix hasta que nos lo dijo Míriam. Me parece bien trabajar esta película ya que está muy relacionada con lo que hemos hecho En Residència a parte de que te ayuda a entender la situación de estas personas que tienen que pasar por el cambio.

Algunos pasajes me parecieron preciosos por como estaban enfocados en la película y los colores igual de bonitos. Me gustó mucho verla y la verdad me inspiré para dibujar algunas cosas. El final me rompió el corazón pero me pareció súper bonita la escena final en donde se le escapa la tela que le dio Lili a Gerda”

Hi ha altres pel·lícules que podeu veure aquests dies de confinament com Tomboy ó 3 generaciones.

#transvisiblesdesdecasa