Dijous 26 de febrer, el Pau ens tenia preparades dues activitats.
La primera era el joc de les pilotes, que consistia a passar-nos la pilota seguint un ordre que havíem creat al principi del joc i dir el nom de la persona a qui li passaríem la pilota. Vam estar jugant-hi una bona estona.
Després, a la segona activitat, el Pau ens va preguntar quins objectes representaven la vergonya per a nosaltres. Llavors havíem de representar-ho a l’escenari. Al principi havíem pensat en fer com un despatx, però no ens va acabar de convèncer.
Finalment, vam decidir fer una caixa i, a dins, posar-hi com una taula, com si fos un regal sorpresa. Més tard, el Pau va dir que la caixa era massa petita per a un escenari, així que vam acabar fent una caixa molt gran on hi cabíem tots els alumnes que érem a classe, és a dir, nou persones.
La caixa era molt gran i estava feta amb matalassos. Com que per a nosaltres la vergonya és de color vermell, ens anava bé perquè els matalassos eren roses i, en veure-ho a l’escenari, semblava que representessin la vergonya i quedava millor.
Quan va acabar la classe, vam haver de recollir tot. Ens va agradar molt la classe.
La preestrena!
Vam començar a les 15:15 o així. Per començar, vam baixar al gimnàs i vam saludar a tothom i vam posar cadires, moltes cadires. Vam estar xerrant una mica, jo en el meu cas vaig aprofitar a fer-me una foto amb el Pau Matas. Vam fer un petit repàs i van arribar els profes. Tot el grup ens vam posar a l’entrada lateral de l’escenari.
Vam fer un “Crit” grupal. Van sortir tres companyes primer, i després tota la resta. Ens vam plantar dalt de l’escenari com estaquirots i vam mirar als profes. Seguidament, cadascú va buscar el seu lloc per sentar-se i vam agafar els miralls, mirant als profes i dient si sí o no amb el cap per si creiem que tenien vergonya. Al cap d’uns minuts vam llegir els mini poemes que vam fer amb l’anagrama “La Vergonya”. Una companya va ballar per acabar el “show” i ens vam asseure tots a la platea. Els profes van preguntar-nos coses sobre el que fèiem: com per exemple activitats, com ens hem sentit, i com han sigut els nostres inicis. Quan tots els profes vam marxar, tot el grup vam berenar. Segons la meva opinió va ser una demostració curta, però va fer que cada persona del grup s’adonés dels petits errors que cometien, com jo amb la cama per exemple. En resum, va ser una bona experiència. La sensació en general va ser de nervis, en el meu cas no vaig sentir (molt curiós, ja que fa dos anys jo no hagués pogut pujar a l’escenari ni de conya).
Vam fer un “Crit” grupal. Van sortir tres companyes primer, i després tota la resta. Ens vam plantar dalt de l’escenari com estaquirots i vam mirar als profes. Seguidament, cadascú va buscar el seu lloc per sentar-se i vam agafar els miralls, mirant als profes i dient si sí o no amb el cap per si creiem que tenien vergonya. Al cap d’uns minuts vam llegir els mini poemes que vam fer amb l’anagrama “La Vergonya”. Una companya va ballar per acabar el “show” i ens vam asseure tots a la platea. Els profes van preguntar-nos coses sobre el que fèiem: com per exemple activitats, com ens hem sentit, i com han sigut els nostres inicis. Quan tots els profes vam marxar, tot el grup vam berenar. Segons la meva opinió va ser una demostració curta, però va fer que cada persona del grup s’adonés dels petits errors que cometien, com jo amb la cama per exemple. En resum, va ser una bona experiència. La sensació en general va ser de nervis, en el meu cas no vaig sentir (molt curiós, ja que fa dos anys jo no hagués pogut pujar a l’escenari ni de conya).