Vam començar a les 15:15 o així. Per començar, vam baixar al gimnàs i vam saludar a tothom i vam posar cadires, moltes cadires. Vam estar xerrant una mica, jo en el meu cas vaig aprofitar a fer-me una foto amb el Pau Matas. Vam fer un petit repàs i van arribar els profes. Tot el grup ens vam posar a l’entrada lateral de l’escenari.
Vam fer un “Crit” grupal. Van sortir tres companyes primer, i després tota la resta. Ens vam plantar dalt de l’escenari com estaquirots i vam mirar als profes. Seguidament, cadascú va buscar el seu lloc per sentar-se i vam agafar els miralls, mirant als profes i dient si sí o no amb el cap per si creiem que tenien vergonya. Al cap d’uns minuts vam llegir els mini poemes que vam fer amb l’anagrama “La Vergonya”. Una companya va ballar per acabar el “show” i ens vam asseure tots a la platea. Els profes van preguntar-nos coses sobre el que fèiem: com per exemple activitats, com ens hem sentit, i com han sigut els nostres inicis. Quan tots els profes vam marxar, tot el grup vam berenar. Segons la meva opinió va ser una demostració curta, però va fer que cada persona del grup s’adonés dels petits errors que cometien, com jo amb la cama per exemple. En resum, va ser una bona experiència. La sensació en general va ser de nervis, en el meu cas no vaig sentir (molt curiós, ja que fa dos anys jo no hagués pogut pujar a l’escenari ni de conya).