Compartim, endrecem i creem! Quan els desitjos es transformen en cançons

I si una cançó comencés amb un desig? I si allò que ens agradaria viure, canviar o imaginar es pogués convertir en música?

Aquesta vegada, dins del projecte En Residència, hem començat una nova aventura creativa a partir de l’escolta de la cançó «M’agradaria», de les artistes lleidatanes Lil Jlayy i Ssanxxo.

Una cançó que ens ha convidat a jugar amb les paraules i, sobretot, a preguntar-nos: què m’agradaria a mi?

A partir d’aquesta pregunta tan senzilla, però plena de possibilitats, cada alumne ha escrit dues frases que començaven amb «M’agradaria…». Han aparegut desitjos, somnis, pensaments, emocions i petites idees que, potser, fins aquell moment no havíem compartit.

I aquí ha començat la màgia!

Hem posat totes les frases en comú i, entre tots, les hem anat llegint, escoltant i endreçant. Hem descobert que les paraules d’una persona podien connectar amb les d’una altra, que dos desitjos diferents podien trobar-se i que, canviant l’ordre de les frases, podíem començar a construir una història compartida.

Sense adonar-nos-en, els nostres primers versos han començat a prendre forma!

Perquè crear una cançó no és només buscar paraules que rimin. També és aprendre a escoltar, respectar les idees dels altres, deixar espai a totes les veus i descobrir que allò que imaginem individualment pot créixer quan ho compartim.

Compartim, endrecem i creem! Tres accions que ens han ajudat a transformar els nostres desitjos en els primers versos d’una cançó que comença a ser de tots i totes.

I qui sap on ens portaran aquestes paraules?

De moment, ja tenim el més important: moltes veus, moltes coses per explicar i una cançó que comença a néixer!

Paraules que amaguen llocs: descobrim l’institut a través de les endevinalles! 

I si els espais que recorrem cada dia amaguessin històries que encara no hem descobert? I si, en lloc de dir-ne el nom, juguéssim a descriure’ls perquè els altres els poguessin imaginar?

Aquesta vegada, dins del projecte En Residència, hem sortit de l’aula per mirar el nostre institut amb uns altres ulls. Hem passejat pels seus espais, ens hem aturat a observar petits detalls i hem descobert que fins i tot els racons més quotidians poden despertar la nostra imaginació.

Entre espais interiors, racons exteriors i natura, cada alumne ha escollit un lloc especial per transformar-lo en una endevinalla. Però hi havia un repte: no podíem dir-ne el nom!

Calia trobar les paraules adequades per explicar com era aquell espai, quina forma tenia, quins objectes hi podíem trobar, per a què servia o què hi passava habitualment. Descriure sense revelar, donar pistes sense descobrir el secret!

I així, a poc a poc, els llocs coneguts s’han convertit en petits misteris. Les paraules han començat a jugar amb la imaginació i la resta de companys i companyes han hagut d’escoltar, pensar i endevinar quin racó de l’institut s’amagava darrere de cada descripció.

Hem descobert que descriure també és crear. És aprendre a observar allò que sovint ens passa desapercebut, trobar bellesa en els petits detalls i donar una nova vida als espais a través de les paraules.

Perquè, de vegades, no cal anar gaire lluny per descobrir coses noves. Només cal aturar-se, mirar amb curiositat i deixar que la imaginació faci la resta.

Un mateix institut, moltes mirades i infinites maneres d’explicar-lo!

Seguim caminant, observant, jugant amb les paraules i descobrint que, a En Residència, qualsevol racó pot convertir-se en el començament d’una nova creació. 

Paraules que amaguen llocs, llocs que desperten paraules.

I si poguéssim descobrir els espais del nostre institut sense mirar-los, només escoltant les paraules?

En una nova sessió d’En Residència, amb la Clara Viñals, hem sortit a caminar pels racons de l’Institut Torre Vicens per observar-los amb uns altres ulls i deixar que les paraules ens ajudin a descobrir tot allò que sovint ens passa desapercebut.

Perquè les paraules poden transformar, comunicar, suggerir i descriure… però també poden jugar a amagar pistes! 

Així, entre passejades, espais oberts i moments per gaudir de la natura, hem anat construint descripcions en forma d’endevinalla. Cada paraula, cada detall i cada imatge suggerida es convertien en una pista per reconèixer un lloc conegut d’una manera ben diferent.

Després, el repte ha estat endevinar de quin espai parlàvem. Observar, imaginar, interpretar i escoltar les idees dels altres ens ha permès descobrir que una mateixa realitat pot despertar mirades molt diverses.

I és que crear també és aprendre a mirar, sentir i explicar el món d’una altra manera. De vegades, només cal canviar les paraules per descobrir que els llocs de sempre amaguen històries que encara no havíem sabut veure.

Seguim explorant, jugant i creant plegats. Qui sap quantes històries més s’amaguen entre les parets, els arbres i els racons del nostre institut!

Visual Remix: quan la música es dibuixa i les emocions prenen forma! 

I si una cançó es pogués dibuixar? Quin color tindria una melodia? Quines formes amaguen les paraules d’una cançó? 

Durant el mes de setembre, l’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Torre Vicens, dins del projecte En Residència, ha deixat volar la imaginació amb l’activitat «Visual Remix: traduint la música en imatges».

A partir de la cançó «Repartit», de Renaldo & Clara, hem descobert que la música pot anar molt més enllà d’allò que escoltem. Pot convertir-se en colors, línies, textures i imatges que expliquen allò que sentim, fins i tot quan ens costa trobar les paraules.

Amb creativitat, experimentació i treball en equip, els nostres joves artistes han dissenyat les seves pròpies portades musicals, donant vida a interpretacions úniques i personals d’una mateixa cançó.

I el més bonic? Que cadascú ha escoltat la música a la seva manera! Allà on uns imaginaven formes i colors intensos, d’altres hi trobaven emocions, històries i petits detalls que havien passat desapercebuts.

Entre traços, idees compartides i alguna rialla, hem après que crear també és escoltar, deixar-se sorprendre i atrevir-se a provar coses noves.

Perquè l’art té aquesta màgia: una mateixa cançó pot despertar mil imaginaris diferents. I tots tenen alguna cosa per explicar.

Seguim descobrint, experimentant i gaudint d’aquest viatge creatiu que és En Residència!

ARA SÍ, COMENÇA EL VIATGE! En Residència 2026-27 a l’Institut Torre Vicens

Hi ha camins que comencen sense saber ben bé cap a on ens portaran. I potser és precisament això el que els fa tan especials.

El dimarts 22 de setembre del 2026, a l’Institut Torre Vicens, vam tornar a obrir les portes a la creativitat amb el programa En Residència, una experiència artística que compartirem amb un grup d’alumnes de 3r d’ESO i que ens convida a explorar, experimentar i descobrir noves maneres de mirar el món.

Ens acompanyarà la Clara Viñals, compositora, guitarrista i cantant del grup Renaldo & Clara, que arriba amb la seva mirada artística i tot un univers per compartir. Al seu costat, Marc Balfagón, de la cooperativa de serveis culturals l’Afluent, mediador del projecte, i els docents Kenneth Pitarch i Meritxell Miret, que ens embarquem en aquesta aventura amb moltes ganes i il·lusió.

Ja ens hem conegut, ens hem presentat i hem començat a compartir les primeres paraules, preguntes i idees. Ara sí que sí: posem fil a l’agulla! 

No sabem encara què acabarà sorgint d’aquesta trobada, quines idees prendran forma ni quines sorpreses ens esperen pel camí. Però sí que sabem una cosa: volem donar espai a la curiositat, atrevir-nos a provar, escoltar-nos, equivocar-nos, crear i aprendre plegats.

Perquè l’art no sempre consisteix a trobar respostes. De vegades, consisteix a fer-nos preguntes que mai no ens havíem plantejat.

Comença l’aventura d’En Residència 2026-27! Que sigui un viatge ple de descobertes, complicitats i moments que ens deixin empremta. I que, quan arribem al final, ens adonem que hem après molt més del que imaginàvem quan vam començar.