Compartim, endrecem i creem! Quan els desitjos es transformen en cançons

I si una cançó comencés amb un desig? I si allò que ens agradaria viure, canviar o imaginar es pogués convertir en música?

Aquesta vegada, dins del projecte En Residència, hem començat una nova aventura creativa a partir de l’escolta de la cançó «M’agradaria», de les artistes lleidatanes Lil Jlayy i Ssanxxo.

Una cançó que ens ha convidat a jugar amb les paraules i, sobretot, a preguntar-nos: què m’agradaria a mi?

A partir d’aquesta pregunta tan senzilla, però plena de possibilitats, cada alumne ha escrit dues frases que començaven amb «M’agradaria…». Han aparegut desitjos, somnis, pensaments, emocions i petites idees que, potser, fins aquell moment no havíem compartit.

I aquí ha començat la màgia!

Hem posat totes les frases en comú i, entre tots, les hem anat llegint, escoltant i endreçant. Hem descobert que les paraules d’una persona podien connectar amb les d’una altra, que dos desitjos diferents podien trobar-se i que, canviant l’ordre de les frases, podíem començar a construir una història compartida.

Sense adonar-nos-en, els nostres primers versos han començat a prendre forma!

Perquè crear una cançó no és només buscar paraules que rimin. També és aprendre a escoltar, respectar les idees dels altres, deixar espai a totes les veus i descobrir que allò que imaginem individualment pot créixer quan ho compartim.

Compartim, endrecem i creem! Tres accions que ens han ajudat a transformar els nostres desitjos en els primers versos d’una cançó que comença a ser de tots i totes.

I qui sap on ens portaran aquestes paraules?

De moment, ja tenim el més important: moltes veus, moltes coses per explicar i una cançó que comença a néixer!

Paraules que amaguen llocs: descobrim l’institut a través de les endevinalles! 

I si els espais que recorrem cada dia amaguessin històries que encara no hem descobert? I si, en lloc de dir-ne el nom, juguéssim a descriure’ls perquè els altres els poguessin imaginar?

Aquesta vegada, dins del projecte En Residència, hem sortit de l’aula per mirar el nostre institut amb uns altres ulls. Hem passejat pels seus espais, ens hem aturat a observar petits detalls i hem descobert que fins i tot els racons més quotidians poden despertar la nostra imaginació.

Entre espais interiors, racons exteriors i natura, cada alumne ha escollit un lloc especial per transformar-lo en una endevinalla. Però hi havia un repte: no podíem dir-ne el nom!

Calia trobar les paraules adequades per explicar com era aquell espai, quina forma tenia, quins objectes hi podíem trobar, per a què servia o què hi passava habitualment. Descriure sense revelar, donar pistes sense descobrir el secret!

I així, a poc a poc, els llocs coneguts s’han convertit en petits misteris. Les paraules han començat a jugar amb la imaginació i la resta de companys i companyes han hagut d’escoltar, pensar i endevinar quin racó de l’institut s’amagava darrere de cada descripció.

Hem descobert que descriure també és crear. És aprendre a observar allò que sovint ens passa desapercebut, trobar bellesa en els petits detalls i donar una nova vida als espais a través de les paraules.

Perquè, de vegades, no cal anar gaire lluny per descobrir coses noves. Només cal aturar-se, mirar amb curiositat i deixar que la imaginació faci la resta.

Un mateix institut, moltes mirades i infinites maneres d’explicar-lo!

Seguim caminant, observant, jugant amb les paraules i descobrint que, a En Residència, qualsevol racó pot convertir-se en el començament d’una nova creació.