I si els espais que recorrem cada dia amaguessin històries que encara no hem descobert? I si, en lloc de dir-ne el nom, juguéssim a descriure’ls perquè els altres els poguessin imaginar?
Aquesta vegada, dins del projecte En Residència, hem sortit de l’aula per mirar el nostre institut amb uns altres ulls. Hem passejat pels seus espais, ens hem aturat a observar petits detalls i hem descobert que fins i tot els racons més quotidians poden despertar la nostra imaginació.
Entre espais interiors, racons exteriors i natura, cada alumne ha escollit un lloc especial per transformar-lo en una endevinalla. Però hi havia un repte: no podíem dir-ne el nom!
Calia trobar les paraules adequades per explicar com era aquell espai, quina forma tenia, quins objectes hi podíem trobar, per a què servia o què hi passava habitualment. Descriure sense revelar, donar pistes sense descobrir el secret!
I així, a poc a poc, els llocs coneguts s’han convertit en petits misteris. Les paraules han començat a jugar amb la imaginació i la resta de companys i companyes han hagut d’escoltar, pensar i endevinar quin racó de l’institut s’amagava darrere de cada descripció.
Hem descobert que descriure també és crear. És aprendre a observar allò que sovint ens passa desapercebut, trobar bellesa en els petits detalls i donar una nova vida als espais a través de les paraules.
Perquè, de vegades, no cal anar gaire lluny per descobrir coses noves. Només cal aturar-se, mirar amb curiositat i deixar que la imaginació faci la resta.
Un mateix institut, moltes mirades i infinites maneres d’explicar-lo!
Seguim caminant, observant, jugant amb les paraules i descobrint que, a En Residència, qualsevol racó pot convertir-se en el començament d’una nova creació.
















