Des de Marilia Samper EN RESIDÈNCIA
Los alumnos de Creadors en Residència del instituto Emperador Carles os deseamos a todos…¡FELIZ NAVIDAD!
En las próximas horas colgaremos algunas de nuestras fotos para que así nos conozcáis.
¡Hasta pronto!
Comiat del trimestre i última sessió de l’any
Des de Lina Bautista EN RESIDÈNCIA
Durant aquesta sessió hem après la connexió que hi ha entre moltes disciplines artístiques, com per exemple la música i la pintura. Això ens ha portat a conèixer el terme «sinestèsia», una paraula que no havíem conegut mai, i que ara sabem que es tracta de la connexió o de la unió de diferents sensacions, sentits… com per exemple, poder veure colors quan s’escolta una cançó, sentir sabors quan alguna persona t’està parlant, poder olorar les paraules o els sons… sembla cosa de màgia, però moltes persones presenten aquesta peculiaritat.
I precisament molts artistes, com per exemple Kandinski, que era sinestèsic, va definir aquesta característica com a un component essencial per a poder desenvolupar el seu art.
Al següent enllaç podem veure un exemple d’això que intentava explicar Kandinski:
Una vegada feta l’explicació, se’ns va donar l’oportunitat de vivenciar aquesta experiència en primera persona. Centraríem la sinestèsia amb relació a la música i la pintura, així que ens deixaríem portar per una de les nostres cançons preferides, i individualment, plasmaríem de forma abstracta el que ens digués la música.
Les següents imatges són el procés de la nostra creació:
Programació de codi musical i d’imatge
Des de Lina Bautista EN RESIDÈNCIA
Durant la sessió del 24 de novembre i 1 de desembre la Lina ens ha ensenyat com programar música i imatge a través d’un programa on-line:
Aquest programa ens deixa fer Live Coding, una manera de fer música i efectes visuals en directe amb la qual podem comunicar-nos i interactuar directament amb algoritmes.
Sembla molt difícil a primera vista, i pot arribar a ser una mica embolicat, però gràcies a les seves explicacions hem pogut començar a fer les nostres pròpies creacions.
Abans d’això ens ha mostrat com treballa, i com aquest programa és una de les seves eines de feina. I fins i tot ens ha comentat algunes de les coses que es van fer durant el confinament de l’any passat, i com amb Estuary, es podien connectar moltes persones diferents i fer sessions de creació sonora i visual durant 7 minuts. Una mena de mostres o concursos on els participants creaven en directe, i que finalitzaven amb el so d’un gall!!
A continuació es pot veure una mostra sonora i visual:
El professorat ens van fer conscients de les cares que posàvem en veure i sentir l’explicació. Mai havíem vist rest semblant, així que estaven flipant una mica. No acabàvem d’entendre tot.
És interessant veure que no importa les vegades que t’equivoques fent el live coding, ja que un petit error no porta a fer malbé tota la creació, sinó que es pot obviar i seguir endavant. Forma part del procés i es pot veure com es produeix i, a la vegada, com se soluciona.
Després d’això hem passat part de les dues sessions fent les nostres proves i, comprovant la dificultat del procés de creació. Com costa poder fer alguna cosa, i veient l’experiència necessària per crear alguna cosa durant 7 minuts, en el cas que volguéssim formar part d’aquestes mostres virtuals que es van fer durant el confiament.
Durant l’última sessió relacionada amb aquests programa de creació ens va visitar la creadora de la part de so, aprofitant que estava per Barcelona.
Va ser molt interessant conèixer la seva història i com utilitza i edita les seves creacions.
Esperant que farem més endavant.
Gimcana Sonora
Des de Lina Bautista EN RESIDÈNCIA
El dia 3 de novembre vam fer una gimcana a classe de Residència, Una gimcana una mica diferent. Aquesta només era sonora.
Ens van donar un sobre amb 10 pistes on se’ns indicava els sons que s’havien de registrar. Per poder portar a terme les diferents proves, ens vam repartir en grups de 3 o 4 persones, i a cadascun d’aquests grups se’ns donava una gravadora especial (una de més potent per gravar tot amb molta qualitat) i uns cascos.
La gimcana la vam fer pel barri, pels voltants de l’institut. El professorat va delimitar un espai per a poder anar enregistrant tots els sons que havien de trobar. Ens van deixar sols, vam marcar un punt de trobada i, més o menys cada 35 min ens reuníem per fer comprovacions comptar quants sons portàvem recopilats…
Alguns exemples dels sons que havíem de trobar eren:
Porta tancant-se
Sorolls d’animals
Sons que no havíem escoltat mai
El so del cor
….
La sessió va ser divertida i tots vam participar molt bé, fent el registre de tot el que se’ns demanava, encara que en algunes ocasions era curiós veure el que costava poder fer-ho.
A la següent classe vam escoltar una sèrie de sons seleccionats de cada grup, vam escollir 5 dels 10 sons i els vam ajuntar amb els sons de tots els grups, per tal de crear així una composició totalment diferent.
A mesura que l’estàvem fent vam veure que podem crear una història.
Exemplaritat, coses estranyes i altres coses
Des de David Franch EN RESIDÈNCIA
Avui hem treballat la paraula EXEMPLARITAT. El David ens donava diferents situacions, per exemple, alumnes, professors, pares, una parella… I havíem de dir alguna cosa que facin aquelles persones que fos “exemplar”. Vam estar parlant una estona sobre les accions exemplars. (Martina Ollero)
En aquest exercici, no vam tenir prou temps per reflexionar. Com acostuma a passar, n’hi havia lloc només per la improvisació i reaccions. Personalment, per a mi, vaig fer la conclusió que tots tenim diferents opinions sobre què es ser una persona exemplar. Per a alguns, és ser moralment correcte i anar d’acord amb les lleis, i per a altres, és ser flexible i escoltar els desitjos d’altres. (Eva Vibliani)
Aquest dia el David ens ha dit de posar-nos en rotllana i ens ha dit que havíem d’actuar com un alumne exemplar, el que nosaltres crèiem que era, i cadascú havia d’interpretar-ho. Després vam fer el mateix però amb el professor ideal. També ens va fer dir una frase, la persona següent ha de començar una altra frase amb la darrera paraula de la frase de la persona anterior. (Gisela Núñez)
Avui hem fet una activitat que consisteix en fer un cercle tots junts i cada persona tenia que dir com era per a ell/a la persona exemplar que ens deia el David (primer vam haver de dir com era un alumne exemplar per a nosaltres). Una vegada acabada aquesta activitat, vam haver de fer-ne un altre que consistia en dir una petita frase amb l’última paraula que deia la persona anterior. Són activitats molt senzilles però que a la vegada m’han semblat una molt bona idea per improvisar. (Júlia Güell)
Aquest dia era diferent perquè, en comptes de ser en dimarts, va ser en dimecres que va venir el David. Vam parlar sobre les persones exemplars, com els alumnes exemplars, la parella exemplar, etc. Em va semblar molt interessant el tema que estàvem parlant i el que ens va demanar el David es que féssim com si fóssim gent “exemplar”. Jo crec que la gràcia era veure com era per a cada persona algun exemplar. (Miró Humet)
En aquesta sessió, de l’1 de desembre, vam estar parlant, explicant i fent què era un alumne exemplar, una parella exemplar… Aquesta activitat m’ha semblat xula, ja que cadascú té un pensament diferent de cada cosa i, d’aquesta manera, tots donem la nostra opinió. També vam estar fent una altra activitat: amb l’última paraula que havia dit la persona anterior a tu, havies de fer una frase. Aquesta activitat també em va agradar ja que has d’improvisar en aquell mateix moment, no t’ho pots pensar. (Mireia Moliné)
Avui el David ens ha dit que actuéssim com ho faria algú exemplar, com per exemple, un professor exemplar, una parella exemplar, i també ens va fer fer un exercici en el que algú deia una frase i la persona del costat havia de fer una frase amb l’última paraula de la frase de la persona anterior. Ha estat divertit i calmat, no hem fet massa. (Júlia Padonou)
Aquest dia em va agradar bastant ja que podíem fer-nos passar per persones que no érem, com per exemple un alumne exemplar, haha. També vam poder fer veure que li parlàvem a la nostra parella i dir-li com ens agradaria que ens tractessin. (Giada Trapasso)
Aquest dimecres va venir el David, vam estar l’hora que teníem parlant sobre la sortida al Teatre Lliure, vam parlar sobre els llocs que més ens van agradar, sensacions… Em va semblar divertit ja que m’ho vaig passar molt bé al teatre. En conclusió, he tingut una classe molt entretinguda. (Hugo Ledo)
Havíem de interpretar un alumne exemplar; per exemple, van dir que un alumne exemplar en comptes de quedar amb els amics es quedava a casa fent els deures. (Ariadne Zuazaga)
Em va agradar aquesta tasca, vam retratar diferents papers i també m’agradava veure com als meus companys els canviava les expressions facials. Crec que aquesta és una tasca força interessant, ja que has d’esbrinar com retratar una persona que no coneixes. (Azhar Khalel)
Me ha gustado esta sesión porque hemos hablado con David acerca del Teatre Lliure (al que fuimos ayer), profundizando en “cómo nos visualizamos actuando allí ” y también en “¿es como esperábamos que fuera?”. Y ya conociendo el teatro hablamos más técnica y profesionalmente con él, haciendo también ejercicios de improvisación, hablando de la implicación que tenemos cada uno en el teatro y lo que significa y/o conlleva eso. En resumen, hablamos de cosas de las que no podíamos hablar anteriormente porque no conocíamos tan a fondo el teatro. Estuvo genial xD. (Dio Carbone)
I altres coses…:
Creadors En residència Salvador Espriu
Des de Matilde Amigo EN RESIDÈNCIA
Desprès d’un aterratge prou interessant durant aquesta avaluació, per fi podem fer servir aquesta finestra al mon i mostrar les activitats i sortides que anirem penjant durant el curs.
Amb la nostra estimada guia i creadora, Matilde Amigó, els alumnes de 4r ESO A, de l’institut Salvador Espriu, estan experimentant sobre la relació de l’art i la ciència.
A partir de la visita al CCCB de l’exposició “Ciència Fricció“, la Matilde ens va presentar la seva obra artística i va proposar al grup fer un curtmetratge amb aquesta temàtica.
Us deixem un recull de les activitats, sortides i algunes primeres petites creacions fetes durant aquest trimestre.
Esperem que us agradi!
Sortida a l’exposició “Ciència Fricció” 13/10/2021
1ª ACTIVITAT: L’EXPRESSIÓ DEL COS.
La idea era formar amb parella tres figures, sincronitzant els moviments. L’objectiu principal, treball en equip i cohesió de grup. Aquí teniu alguns vídeos d’aquesta sessió.
ACCIÓ!
I desprès d’algunes sessions més, la nostra artista, la Matilde Amigó, ens va mostrar les seves obres. A partir del seu projecte “Marcials”, vam formar grups reduïts per començar a treballar en petits treballs amb aquesta temàtica: la possibilitat d’una nova humanitat a Mart, i amb aquesta premissa: Què volem fer? Com? I amb quina finalitat?
De moment, us podem mostrar alguns pòsters i esperem gaudir dels resultats ben aviats:
A la última sessió del trimestre vam fer una activitat molt interessant que versa sobre la confiança i la percepció amb els sentits (menys la vista). Amb parelles, una persona havia de guiar a l’altra amb els ulls tapats. la idea era percebre el món d’una altra manera.
Un recull de fotos:
La Central del Circ i LUCHA
Des de Emília Gutiérrez Epstein EN RESIDÈNCIA
Aquest any, en la nova aventura de Creadors En Residència, ens coordina en manera la feina LA CENTRAL DEL CIRC.
https://lacentraldelcirc.cat/?lang=es
I…qui és La Central?, dons…
és un espai de creació, investigació, entrenament, assaig i formació continuada destinat als professionals de les arts del circ.
Amb un espai de més de 3.000 m² al Parc del Fòrum de Barcelona, per acompanyar-los/ les en totes les àrees i fases del seu treball, des de l’entrenament quotidià a la residència de creació, passant per la formació continuada, la mobilitat internacional i l’acompanyament artístic en les diferents fases de creació d’un espectacle.
La missió de La Central del Circ és el suport a les arts del circ i l’acompanyament dels projectes artístics en els àmbits de la creació, la gestió, la producció i la difusió, afavorint el desenvolupament del circ i els seus creadors i creadores, generant sinèrgies amb altres arts i promovent la interrelació a través de xarxes a nivell local, nacional i internacional.
La Central del Circ forma part de la xarxa de Fàbriques de Creació de l’Institut de Cultura de Barcelona, una xarxa destinada a la generació d’espais on desenvolupar el treball creatiu dels/les artistes i que reconeix el circ com una de les arts estratègiques de la ciutat.
I qui és la capitana del vaixell que ens portarà a un desconegut, (per ara), port?
Dons la Emília Gutiérrez Epstein, més coneguda com a LUCHA.
Lucha Emilia, menys coneguda com a Carmen Emilia Gutiérrez Epstein, és una artista de circ professional. Xilena de naixement i radic (alitz) ada a Europa des del 2014, s’ha format en diverses escoles i no-escoles de circ i dansa com la Universidad Academia de Humanismo Cristiano de Santiago de Chile, l’antic centre d’investigació escènica AKI Republica 550 (Santiago de Chile), L’école de cirque de Bordeaux, La Arena (Buenos Aires), l’Escola Nacional de Circo de Río de Janerio, l’école de cirque de Lyon, Le Lido (Toulouse), especialitzant-se en acrobàcia aèria (corda llisa). Posteriorment se sotmet a diverses formacions de Clown, bufó i comèdia física a França i obté la Licenciatura en Artes del Espectáculo y Comunicaciones a l’universitat de Toulouse II.
Ha participat com a creadora i artista dins de diverses companyies i espectacles: Compañía Choka-Choka amb l’espectacle “Entiendes lo que digo?”, compania London Beaches amb l’espectavle “If you dont mind” i el Colletivo Terzo Livello, col·lectiu d’experimentació escènica a partir del circ i la poca vergonya. Actualment es troba en creació del seu primer sol en escena, dins de la compagnie Grand Vacarme: Projecte PAPY, espectacle de bufó i circ sobre l’existència.
A més de la seva carrera com a artista, Lucha Emilia s’ha interessat en la pedagogia i l’intercanvi a través del circ i la investigació escènica, impartint cursos i laboratoris per a nenis, adolescents i adultis en diverses circumstàncies.
El seu treball escènic i creatiu es basa en la recerca a través del personatge i el cos, la llibertat de l’escena i la possibilitat de transcendir. És així que de la mà del bufó i el clown s’ha anat forjant una línia personal i universal d’existir en el medi.
Bé, aquesta és la nostra companyia i la nostra capitana… en la propera entrada, us presentaré la tripulació…
Jordi Sánchez.
Professor. Institut Barri Besòs.
Barcelona.
Primera sessió amb la Tanit Plana
Des de Tanit Plana EN RESIDÈNCIA
Escrivim algunes de les primeres sensacions i idees després de la primera sessió amb la Tanit Plana. Compartim alguns pensaments:
‘El dijous passat vam parlar de moltes coses. Doctrina, imatge, temps, rebeldia, entre més coses. També ens vam medir, a nosaltres mateixos, les nostres mans i els nostres peus. La Tanit i nosaltres vam proposar medir més coses: L’Institut, la classe, una cadira, la dignitat, les espatlles, etc.
La sessió va estar molt bé i em va agradar molt.’
—
‘La primera sessió em va semblar una mica abrumadora ja que tothom feia milions de preguntes. Vam tractar molts temes diversos. Temes com la rebelia i la doctrina. Va ser una successió de temes que quasi no tenien res a veure. Com l’estètica amb la gestió del temps. Però una cosa que em va semblar interessant va ser com ens inspiràvem i també la nostra capacitat de no ser adoctrinats i quan ho estàvem.’
—
Quina capacitat teniu de no seguir una doctrina?
Tinc la capacitat de parlar quan les coses no són justes.
Amb què et quedes de la sessió?
M’ha agradat molt els conceptes que hem parlat com l’administració del temps i què es la doctrina.
—
‘Jo no em consideraria rebel, ja que no sóc molt de sortir de la meva zona de confort.’
—
‘Amb el què em quedo de la sessió és de no suposar que no podràs fer algo abans d’intentar-ho.’
—
‘Vam parlar de la importància del temps i com el distribuïm a la nostra rutina, també de la doctrina i de quines coses es poden fer a l’institut, de la imatge personal i què és la inspiració per nosaltres.
La Tanit em va semblar una persona molt alegre i decidida.
Sou rebels?
Depèn del significar que li donis a la paraula, igual la pregunta hauria de ser ‘Què és per tu ser rebel?’
—
‘L’última sessió em va donar una sensació de rebeldia i diversió. Es va sentir molt comunitari i còmode. Vam parlar de temes com doctrina, autoimatge, el que es pot o no es pot fer, colonització, rebeldia, deconstrucció…
Vam mesurar la nostra alçada, la mà, el peu.’
Ets rebel?
Responent la pregunta jo sí que em considero rebel perquè no m’agrada conformar-me amb el que diu el sistema o l’autoritat.
Què és la inspiració? Es el sentiment que ens anima a crear.
Què és l’estètica? És la filosofia que estudia les condicions de la bellesa.
Quina capacitat tens de no seguir una dotrina? Tinc la capacitat d’informar-me de per què pensem el què pensem i així deconstruir les meves creences.’
—
‘Amb què et quedes de la sessió 1?
Amb lo entretinguda que va ser la classe quan vam estar parlant.’
—
‘El que més em va interessar va ser el fet de quedar-nos a l’institut a dormir perquè així trenquem la normalitat durant una nit, perquè sempre es vindre aquí a estudiar i anar-nos-en, però mai hem fet com en les pel·lícules de passar la nit aquí i em molaria molt. Però sense moltes normes perquè sempre estem amb moltes normes aquí dins.’
—
‘D’aquella sessió em va quedar una sensació de confiança i comoditat amb aquesta artista. També vam parlar sobre la doctrina i que significava per a nosaltres, i vam parlar i fer-li preguntes interessants sobre lo que feia aquesta artista.’
—
‘El dia vint-i-tres vi una professora a donar-nos diverses charades reflexives, també molts a classe van treure alguns temes i preguntes que en el personal no m’interessa molt, encara que tampoc eren avorrides. Sincerament no em va servir de molt, almenys a mi, ja que aquest tipus de temes ja els parlem en filosofia i quasi repetitiu, quan això es tracta de dibuixar, tampoc dic que va ser una perduda de temps però que si que podria haver fet alguna cosa més afiliat al dibuix, que per a això estic.
En la segona hora ens… mesurem els peus i l’altura?
Una gran manera d’aprofitar el temps, comptat i debatut no li vaig veure el sentit a està activitat, però em va servir ja que necessitava les meves mesures per a un projecte personal.’
Visita al Teatre Lliure!
Des de David Franch EN RESIDÈNCIA
Avui hem anat al Teatre Lliure de Montjuïc. Ha sigut una experiència molt interessant. He quedat meravellada amb el gran que és la sala principal ! Ens han ensenyat tot el teatre, és a dir, els camerinos, la part del darrere d’un escenari, el soterrani, les sales d’assaig, etc. El que més m’ha cridat l’atenció ha sigut que ens han explicat que la part dels seients del públic es pot personalitzar segons es vulgui. Cada seient forma part d’un grup de plataformes que es poden moure i elevar, formant així diferents formes. També ens han ensenyat la sala on actuarem: si sóc sincera, no m’imaginava que actuaríem a una sala d’aquest tipus però no està malament i a més a més trenca amb els estàndards que nosaltres estem acostumats a veure. (Júlia Güell)
Per començar, aquesta excursió va transfigurar la meva plena i estable visió sobre aquesta construcció. Quan em plantejava la possible aparença, pensava que hauria de ser un lloc únic, no tan complex, amb decoració feta per sobre sense massa detall. Un lloc on el centre d’atenció son els actors, improvisadors sense una vestimenta repensada i carregada de sentit. Però la realitat em va fascinar. La bellesa de l’edifici no només la donava el seu estil passat de moda, elements antics, a la vegada barrejats amb un interior modern, a vegades cridaner i a vegades minimalist, sinó també amb la seva estructura inclusiva per cada element del teatre. Més que la història de la creació d’ella em va arribar al cor la maqueta, entenen que la maqueta ensenyada va ser l’última creació d’un autor. Acabant d’ expressar el meu encanteri, voldria a més referir-me al lloc on actuarem. No vull dir mentides, a mi, igual que a algunes persones més, m’entusiasmaria molt anar a l’escenari gran, tan espantós i professional. Però, quan vaig contemplar la vertadera plataforma pel nostre art, m’ha fet seu. Crec que un contacte tan a prop amb el públic dóna el seu punt a la jugada, i a més, regala una sensació de confort i seguretat amb el seu disseny. En conclusió, perdonant-me per l’extensió del comentari, puc dir amb fermesa que ja no puc esperar el dia quan trepitjarem les portes del Teatre Lliure amb un destí plantejat per mesos, l’actuació. (Eva Vibliani)
Aquesta setmana hem fet una sortida amb la classe de Creadors en residència al Teatre Lliure. Ha estat molt divertida, he après molt sobre el teatre, com les seves parts, sales, també sobre els actors, què fan a l’actuar… Ha sigut una visita guiada per la major part del teatre lliure, totes les sales eren molt interessants, però les millors eren els camerinos: em va semblar molt interessant que cada actor tingués el seu camerino personal, i que també hi hagin camerinos públics en els que poden entrar més d’un actor. A més a més vam veure la sala en la que actuarem a final de curs, així que va fer aquesta visita guiada encara millor. En conclusió m’ho vaig passar genial i tot el que hem fet ha sigut molt interessant. (Hugo Ledo)
La visita em va agradar molt ja que em pensava que seria més avorrida i poc interessant. Quan vam arribar, ens van explicar curiositats sobre el Teatre Lliure de quan es va inventar i de la seva distribució. Ens van portar per dins del teatre ensenyant-nos les diferents parts i sales que n’hi havien. La sala on s’actuava era molt gran i em va agradar molt com funcionaven les cortines i els focus de dalt de l’escenari. També em van sorprendre els camerinos ja que els miralls tenien molta llum. El que em va decebre va ser el teatre on actuarem nosaltres ja que me l’esperava diferent. La visita va ser molt xula i tinc ganes de tornar-hi a anar. (Víctor Mendo)
La visita al Teatre Lliure em va agradar, ja que mai abans havia vist com era un teatre per dins, tot el que hi ha darrera l’escenari. Les sales d’assaig, els “camerinos”… El que em va cridar més l’atenció són les butaques on el públic s’asseu: poden canviar de lloc i l’escenari es pot tapar i d’aquesta manera queda camuflat, i hi ha un altre escenari, a un altre lloc de la sala. També vam veure una sala més petita on el tipus d’obres de teatre són més properes al públic. En aquesta sala hi caben aproximadament 150 persones. Personalment em va agradar més el primer tipus d’escenari, però de l’altre tipus (proper al públic) no n’havia vist mai. (Mireia Moliné)
El dia que vam anar a visitar el teatre vaig aprendre les diferents formes de modificar una sala per l’obra, una mica de la seva història i com es va crear. Va ser divertit ja que jo havia estat al Teatre Lliure prèviament i vaig tenir molts records. (Giada Trapasso)
La salida me encantó, la verdad, me gustó mucho explorar y saber cómo es un teatro por dentro, especialmente el Lliure de Montjuic, que es enorme. Lo que más me llamó la atención fue que se podían cambiar los asientos, su altura o su sitio en el espacio. (Ella Whiteman)
El dia 30 de novembre vam fer una sortida al Teatre Lliure, un lloc rellevant en el món del teatre ja que es fan actuacions en sales de més de cents de persones. Al arribar-hi, davant del Lliure ens van explicar què es el Teatre Lliure, la seva història i les diferents sales que hi havia dintre. Seguit vam entrar dins on les mateixes persones que ens van rebre a l’entrada ens van fer una visita per dintre del Lliure, ens van explicar la història i les curiositats d’aquest i de les seves diferents sales. Va ser una visita entretinguda i molt informativa, va ser interessant aprendre la història del teatre de Barcelona i més concretament del Lliure. (Martí Sepúlveda)
Obrir una llibreta
Des de Tanit Plana EN RESIDÈNCIA
Iniciem el projecte EN RESIDÈNCIA amb la creadora Tanit Plana. Abans de conèixer-nos amb ella, preparem les llibretes pel projecte.
