Aquests mesos que he estat fent en residencia hi ha hagut classes que m’ha agradat més o menys, al principi no tenia un bon comportament però ara crec que estic millorant, m’agrada molt en la manera que treballem, i en el lloc on ho fem, l’Adiran em cau genial i m’agrada molt la manera que té d’ensenyar dansa, en general aquest espai temàtic m’està agradant molt, m’agrada que cadascú tingui el seu dia d’atenció el fet que faci una coreo i l’exposi davant dels altres és una manera de perdre la vergonya i tenir el teu moment d’atenció, també m’agrada que de tant en tant anem a veure una obra, és una manera d’aprendre, m’agrada que quan l’Adrian no pot venir ve un altre persona, en general tot ha estat molt bé i espero que la meva opinió no canvi durant aquest temps
Tot i les baixes del professorat, de l’artista i de força alumnes, seguim amb el nostre procés creatiu! Som poquetes però amb moltes ganes anem fent gravacions i vivint experiències creatives amb l’ajuda de l’Adrian. En aquesta foto començavem una sessió on havien introduït l’ús d’una càmera de vídeo i estavem experimentant amb l’espai.
Ahir no vam fer una classe “normal”, vam haver d’escriure normes per ser “diferent”. Cada grup va escriure coses molt diferents com, per exemple, vestir i ser extravagant, ser tu mateix, pintar-se el cabell de formes estranyes, no seguir els estàndards de la societat, tenir els ulls grisos… Va ser una classe per pensar i reflexionar sobre què era ser una persona mínimament “normal”. També vam haver d’escriure quina era la diferència entre estrany i diferent. Van sorgir explicacions molt ben pensades. Per últim, vam improvisar una presentació al grup com si fos una funció de veritat. Vaig riure molt. (Giada Trapasso)
En aquest dia vam haver d’agafar un full de paper i escriure 10 normes per ser diferents dels altres; hi havia gent que posava coses com caminar al revés, vestir diferent… Amb aquesta llista vam haver de sortir a l’escenari a parlar sobre les normes amb el micròfon i explicar-les; el meu grup va ser el primer i em va ser una mica difícil de saber-me explicar però em va agradar l’activitat. A més de la llista vam haver d’explicar la nostra opinió sobre la diferència entre ser rar i ser normal. (Miró Huguet)
Ens van demanar que agaféssim un paper i bolígrafs per poder escriure 10 coses sobre com ser estrany, i els meus companys i jo vam escriure sobre com ser un mateix i no adherir-se a les masses i no tenir por d’expressar la nostra opinió. També ens van preguntar la diferència entre estrany i especial, i crec que això no passa perquè una persona pot trobar-ho estrany i una altra persona especial amb habilitats inusuals. Després d’això vam anar al centre i ho vam presentar a tota la classe. Calia fer-ho tot amb emocions i bons gestos, i crec que ho vaig fer força bé, però altres vegades m’ho vaig passar millor perquè avui estava molt tímida. (Azhar Khalel)
Avui hem fet una llista amb 10 normes per ser diferent. Ha sigut una activitat que hem fet amb grups de tres i que després hem presentat davant els altres. Ha sigut divertit perquè tothom deia coses diferents. Per últim, hem començat a fer una activitat per grups de 4 on per ordre havíem de improvisar i dir coses que ens agradàvem del físic o del caràcter de la persona que teníem al costat o bé recordar un record fictici. (Júlia Güell)
Avui hem estat escrivint per grups normes per ser diferent, les normes que nosaltres creiem que havíem d’escriure en el paper per ser diferent. Quan hem acabat de pensar-les i escriure-les, les hem posat en comú. Ho hem fet parlant o explicant-les a través dels micròfons. Després en grups de 4 persones, ens hem hagut de dir coses bones… Per exemple, jo li deia a un company que tenia caràcter, coses relacionades amb el caràcter; a un altre li deia que m’agradava el seu estil… (Mireia Moliné)
El primer que vam fer va ser posar-nos en grups de tres i escriure en un paper les que creiem que són les normes per ser diferents. Després amb els micros, les vam explicar a la classe, i també vam dir el que creiem que era la diferència entre ser diferent i rar. Em va agradar escriure les normes en un paper però a l’hora d’escoltar els companys es va fer una mica avorrit. (María Fernández)
La classe d’ahir va ser interessant perquè cadascun tenia un concepte d’estrany diferent. I hi havia gent que s’ho prenia de broma però feien gràcia: com, per exemple, pertànyer a una secta o caminar cap enrere. Després d’això també ens van fer explicar què tenia de diferent ser “rar” i ser “estrany”. Crec que va ser interessant perquè, com he dit abans, cadascú té un concepte diferent d’una cosa dolenta o estranya. Però per a mi són paraules sinònimes i gairebé el mateix (Paula Moreno)
Avui hem fet una llista de normes per ser diferent. Ens hem reunit en grups de 3 i, quan hem escrit les nostres normes per ser diferent, hem hagut d’explicar la diferència entre rar i diferent. Després hem exposat les nostres normes a la resta dels companys. Quan hem acabat d’exposar tots els grups, han sortit quatre persones i han parlat d’una cosa que diguéssim nosaltres. (Gisela Núñez)
Avui en grups de tres hem fet un llistat de normes per a ser diferent. Després hem hagut també de respondre a la pregunta següent: quina diferència hi ha entre diferent i rar? Un cop respostes les preguntes, les hem dit davant de tothom, i després alguns grups han fet una mini improvisació entre 4 persones. Ha estat bé. (Júlia Padonou)
A la classe d’avui ens hem posat en grups de tres persones, i entre els tres havíem de pensar 10 normes per ser diferents. Hem estat 10 minuts aproximadament pensant sobre això, i entre tots els grups han sortit idees molt interessants i divertides, com per exemple: tenir una discapacitat física, caminar cap enrere, tallar-se el cabell al zero, no plorar, etc. Aquesta activitat m’ha semblat molt interessant, ja que hem hagut de reflexionar i escoltar les idees de la resta dels companys. (Ada Aparicio)
Ahir la classe de creadors en residencia em va semblar bastant divertida, encara que en alguns moments va ser una mica avorrit. Vam començar amb grups de tres i en un paper havíem de posar coses que et feien no ser normal, i a continuació les havíem d’explicar als nostres companys. Era interessant saber les opinions dels nostres companys. En conclusió, m’ho vaig passar bastant bé a l’hora de presentar. (Hugo Ledo)
Avui hem estat escrivint en un paper les normes per ser diferent, després vam sortir per grups a l’escenari a dictar-les amb el micròfon. Vam posar en comú totes les coses que ens semblaven diferents en les persones. (Martina Ollero)
Al principi vam mesurar-nos a nosaltres, peus, pams… Ara, fem amidaments de diferents elements de l’institut i recorrem la seva arquitectura. Recompte de portes.
Ens coneixem compartint i posant en comú una pluja d’idees entorn a : procés de creació / tecnologia / programació / robòtica / videojocs / intel·ligència artificial / … i situem algunes preguntes :
-Per què hi ha robots assistents que tenen nom i veu femenina ?
-Per què Terminator és un home ?
-Poden ser els robots creatius ?
També fem una acció per grups (programadores i ordinadors) posant en joc els cossos. Consisteix en una pràctica de pensar i executar consignes (algoritmes) des d’un altre lloc, fora de les pantalles.
‘Té a veure amb el que vam parlar amb la Tanit a la primera sessió. Es plantejava el canvi de sensacions que ens provocava el nostre entorn. Per exemple, una sensació de claustrofòbia en estar tancats. ‘
‘A mi em va generar molta inquietud, no trobar portes em posava molt nerviosa’
‘Quan no és possible fer alguna cosa, més ganes de fer-la tenim. I com l’arquitectura té més intencions de les que ens pensem i sol ser restrictiva per controlar-nos.‘
‘La Tanit volia fer-nos veure que l’art no només són quadres’
‘Vaig sentir inquietud, animació de sortir d’allò quotidià, curiositat, confortable amb la companyia.’
‘Penso que la Tanit ens va portar a aquesta exposició perquè ens fixem més en l’arquitectura i no tant en quadres. Crec que l’artista volia transmetre la importància de la distribució dels espais. Aquelles parets em van transmetre neguit i ànsia de buscar sortides extra, una altra manera d’interconnectar les habitacions.’
Sens dubte la millor sessió de totes. Va ser molt divertit veure com feien volar una companya o com m’intentaven fer invisible i com li feien ser un gos a un company. Després realment va ser una cosa bonica dir les virtuts dels altres; la meva autoestima va pujar molt després d’aquesta sessió. (Paula Moreno)
Ayer salimos al escenario con un poder: salió una persona diciendo que su poder es volar, y entre seis personas la cogieron en brazos simulando que sabia volar; salió otra persona diciendo que su poder consiste en que con la mirada podía conquistar a las otras personas y decidir qué hacían cada una de ellas. Después una persona se ponía en el centro del escenario y hablaba sobre sus virtudes, y los demás podían ayudarle diciéndole virtudes de esa persona, y después la persona del centro hacía un monólogo hablando de sus virtudes. (Ada Aparicio)
Ahir, primer vam continuar amb allò dels poders. Per exemple, jo vaig dir que tenia el poder de volar, i entre uns quants m’havien d’aixecar. I després els companys ens deien les nostres virtuts i les havíem d’explicar. (María Fernández)
Avui hem fet unes activitats noves. Hem fet una activitat on havíem d’inventar un súper-poder i després les altres persones havien d’intentar fer veure que aquest poder era real. És a dir, si era la invisibilitat, havíem de simular que la persona que tenia el poder era invisible. Per últim, vam haver de dir les nostres qualitats i a més a més els companys ens deien d’altres. Desprès havíem de presentar-nos dient totes aquestes qualitats o habilitats. (Júlia Güell)
Avui hem començat fent una activitat que encara no l’havíem fet mai. Cada persona s’ha hagut d’inventar un súper-poder i l’havia de posar a prova; per exemple, una persona s’inventa que el seu poder es volar, i llavors amb un grup de cinc o sis persones, hem de fer que voli, per exemple aixecant-la amunt. L’altra activitat que hem fet ha sigut pensar les nostres virtuts; com que no se’ns acudíem, els altres companys ens han ajudat a pensar-les. Tot seguit hem hagut de fer com un monòleg explicant les nostres virtuts. (Mireia Moliné)
Avui hem estat parlant sobre les virtuts de cada persona. Sortia una persona a l’escenari i la resta li deia les seves virtuts. Després aquella persona sortia i feia un monòleg sobre les seves virtuts representant una mica tot el que havíem dit la resta. Van sortir coses molt positives de tots. (Martina Ollero)
Avui hem improvisat que teníem súper-poders. Havíem de dir que teníem súper-poders i entre algunes persones havíem de fer que aquest súper-poder es pogués fer a la realitat. Després vam anar sortint dient súper-poders que tenim a la vida real, qualitats, com per exemple, simpatia, etc.; i si no sabies les teves qualitats, els espectadors t’anàvem dient algunes, i després havies d’interpretar un personatge que tenia molta seguretat i sabia les seves qualitats. (Júlia Padonou)
Doncs ahir hem fet això: cada persona havia d’escollir un súper poder i cada persona havia d’exercir aquest súper poder amb tots els companys. Després cada persona havia de buscar virtuts i expressar-les davant del públic, i el públic havia de dir virtuts de la persona també. (Gregory Junior)
Ayer salió una persona al escenario diciendo que tenía un poder, y una compañera salió diciendo que tenía poder de volar y entre 6 personas la agarraron para simular que estaba volando. Y despues salió una persona al centro del escenario a hablar sobre sus virtudes y los demás le ayudaban dicéndole virtudes suyas. (Santhiago Ubilluz)
En poques paraules, es tractava d’inventar-se súper poders al principi, i que altres actors es veiessin influenciats per ells. Però, al final de la classe, semblava un càsting. Una persona es col·locava en la cadira i altres li disparaven compliments. Després, amb tota la seguretat que es pot tenir, el personatge surt i explica tot el que havia escoltat, d’aquesta manera recomanant-se. Òbviament, en l’últim cas, s’intentava combatre la nostra vergonya tan poc ferma que no ens deixa mostrar tota la nostra capacitat ja que raonem que no som el suficient. Va ser molt curiós observar com es mou l’escenari des de la càmera, en l’estat de confinament. M’ha fet repensar moltes coses, i entendre què contempla l’espectador estàtic. Molts sorolls, crits, gent parlant de fons, actuacions boges, caos. A vegades, tot es submergia en un silenci, i de cop, veia en la pantalla agressions tan realistes que a vegades pensava que era de veritat, i on estan els professors per parar-ho! (Eva Vibliani)
Hoy la sesión estuvo bastante entretenida, y algo inesperada. Empezamos con un ejercicio de improvisación simulando que teníamos superpoderes, cada uno tenía algo único y especial, y lo pusimos en práctica con los demás, interactuando con ellos como si fueran reales (porque para nosotros lo era). Luego hicimos un ejercicio que, desde mi punto de vista, ayuda un poco a la autoestima, al menos indirectamente: cada uno subía al escenario y decía las que creía que eran/son sus virtudes; cuando acababa de hablar, el público tambien le decia cosas buenas de su personalidad y de esa persona, ya fueran físicas o sentimentales. En fin, otro día más improvisando con cosas random que te sacan un poco de la rutina del cole y te hacen tener otro punto de vista de las cosas… Básicamente xD. (Dio Carbone)
Ahir vam fer unes sabatilles d’esta per casa súper xules! Les meves són de unicorn de brilli brilli, Teníem molts materials de colors, tacte, textures… diferents. També teniem dferents plantilles i farciments per posar a dins i que fossin més còmodes. No vam acabar ni una, anem súper lentes, bé una gairebé l’he acabat i l’altra ja la tinc a mitges. La meva amiga Erika va fer unes que també són molt originals.
Ainara
Ahir vam fer unes sabatilles d’estar per casa. Jo les vaig fer amb un bloc d’escuma que vaig haver de perforar per tal de poder posar el peu a dins. Seguidament les vaig folrar amb una tela taronja com de borreguet. La vaig enganxar amb una pistola de silicona. El proper dia farem un tall a la part superior per poder posar-hi el peu. Van quedar súper xules!
Anem al CCCB a veure l’exposició“Ciència Fricció”.
A l’exposició ens trobem fangs, plàstics, diferents materials i moltes imatges abstractes. Al principi ens sobta però poc a poc anem entenen la gran relació entre art i natura a traves de les moltes i diferents obres que ens trobem a cada sala: pintures sobre la natura, com creixen les plantes, la relació amb el medi, la vida de les cèl·lules…
Hem d’escollir una obra que ens cridi l’atenció i explicar-la, podem també fer fotos i dibuixos.
La sortida ha estat molt interessant, ens ho hem passat molt bé i hem après que hi ha altres maneres de comunicar-se a traves de les plantes i la natura i sobre tot aquesta intensa relació entre art i natura.
(Paula Moreno)
