Arriba la sessió de contaminació!

Des de Violeta Mayoral EN RESIDÈNCIA

Preparem la sessió de contaminació amb molta il·lusió. Tots volem participar, ja sigui tocant el teclat, explicant els nostres somnis, preparant essències d’olors cítriques, de lavanda… o fent sonar el bol tibetà.

Així ho viu l’alumnat i el professorat:

Me lo pase genial por que me he reido mucho y la verdad me dio gusto hacer esto con los profesores por a mi tambien me relajo un poco y me gustaría hacerlo otra vez 🙂

Dani

Jo al principi estava nerviosa però després m’ho vaig passar molt bé i jo crec que as van relaxar molt i els agraeixo les felicitacions de ells . Em va agradar que s’ho passessin molt bé i jo crec que es van relaxa molt mi al final no vaig tindre vargoña.

Sara

M’ho vaig passar genial, va ser una experiència que no havia tingut abans, vam deixar els professors boca oberts de lo bé que ho vam fer, m’ho vaig passar molt olt bé fent-ho, menjant amb les meves amigues de l’escola i tot això, espero que els meus companys també. 😄😎 🐞

Ainara

Jo em vaig sentir nerviosa però també feliç, però quan vam estar fent lo va ser molt divertit i tranquilitzat .

Erika

El dimecres estava nerviosa, quan jo parlava el meu cor bategava molt, però al final ho vaig passar bé.😊🤗😁

Nickolle

El dimecres em vaig sentir una mica nerviosa però desprès em vaig relaxar més, amb la música i els olors i quan van parlar sobre els seus somnis. Era divertit perquè tocavem el piano i tocavem la campana. La meva part favorita era la dels auriculars, els posaven els auriculars i es daven massatges era relaxant per els professors.

Pamela

Com em vaig sentir el dimecres? Em vaig sentir molt agobiat amb tots el profesors en la aula, També molt nervios y gairebé no em podía concentrar a fer bé això del piano i les olors. Encara que va sortir força bé i va estar bé

Pedro

Me lo vaig passar molt bé em vaig reir molt perquè no sabíem organitzar nos tan bé   

Víctor

Me lo pase genial  porque era muy divertido y también porque lo hicimos en grupos  y los profesores eran muy graciosos porque la monste parecía un alien y la marta parecía murciegalo

Izan

Què és l’ASMR?

Des de Violeta Mayoral EN RESIDÈNCIA

La Violeta ens ha presentat l’ASMR, Autonomous Sensory Meridian Response. Ens hem adonat que la resposta davant de diferent estímuls varia en cadascú de nosaltres. Però de forma casual hem fet un descobriment; el so dels gots del suc de l’esmorzar ens ofereix una sensació que a tots ens resulta tranquil·litzant quan hi freguem amb el dit. D’aquí que haguem elaborat la diadema relaxant i … funciona!

Visitem “La Capella”

Des de Patrícia Dauder EN RESIDÈNCIA

La Capella és un espai que s’utilitzava com la capella religiosa de l’Hospital de la Santa Creu, el més important de Barcelona al segle XII, considerat un monument històric d’interès nacional. Avui en dia és un espai dedicat a l’art emergent. Hem visitat les seves sales i l’exposició “Imaginaris Multiespècies. L’art de viure en un món de contingència i incertesa “, comissariada per Christian Alonso

L’exposició Imaginaris multiespècies em va sorprendre gratament. A primera vista sembla que el elements no tenen cap relació entre ells. Però a mesura que vas passejant, comences a veure que totes les obres parlen sobre maneres de vida diferent, l’ésser humà, els animals, els microorganismes, la tecnologia… Vaig trobar molt interessant observar amb calma cada peça intentant entendre el seu significat. 

Una de les meves obres preferides va ser una escultura de vidre que recreaba un niu de Circus aeruginosus. El significat que jo vaig entendre era que representava la fragilitat i delicadesa de la natura.

Abril López

L’exposició em va agradar molt ja que vaig poder veure l’espai no exposarem, i conèixer com es l’espai per poder interactuar amb ell. 

Em va interessar molt l’exposició que vam poder veure, Imaginaris multiespècies, ja que tenia un rerafons que vaig aconseguir entendre amb les explicacions del David Armengol(el director de la capella). Ens va explicar que l’exposició reflexionava sobre el domini de l’espècie humana per sobre de la resta d’espècies i com seria el món si totes les espècies (plantes, animals, microorganismes…) fossin igual d’importants.

Laia Olaizola

A mi em va agradar molt la forma en la qual estava l’exposició, la forma tan original de posar monticuls de terra i plantar plantes, amb la combinació d’aparells tecnològics vells, em sembla molt interessant.

Carla Naranjo

A mi l’exposició em va encantar, van tractar d’un tema molt interessant per a mi i per primera vegada vaig entendre una exposició. La manera en la que estaba tot distribuït se’m va fer fàcil d’entendre i ho vaig trobar atractiu visualment. Realment em fa molta il·lusió poder fer una exposició a aquest espai, sento que podem fer una exposició atractiva visualment i elaborar-la bé amb l’ajuda de la Sandra i la Patrícia.

Iratxe Vázquez

Aquesta exposició em va entrar primer pels ulls i després per l’explicació. El títol de l’expo (imaginaria mulitespècies – l’art de viure en un món de contingència i incertesa) em va sugerir el següent text: Els éssers vius. Què està viu? Què no? Com afectem? Els ordinadors no estan vius, però projecten vida dintre. 

El desenvolupament i evolució de la natura a mans humanes. Posar totes les espècies al mateix nivell. Com hem maltractat i dominat la natura. VIDA

Més enllà d’això, em van cridar l’atenció dues zones específiques. La primera es creada per Eduard Ruiz i s’anomena “Mobilitat Intervinguda”. Aquesta mostra un parell de passaports amb dibuixos d’animals. Dues de les quatre cares mostrades estan tapades per una reixa de fils.

Empresonament d’animals als passaports; la nostra llibertat, la seva presó. Com el turisme i la globalització ha destruït ecosistemes. La fragilitat de la natura i l’esforç que requereix tenir-la, el vidre. La seva bellesa.

La segona part que em va interessar es titula “Jardí d’Exòtiques Invasores”. Un conjunt de plantes sobrevivint en petits turons de sorra repartits per la sala central.

Les suposades invasores de la natura. Qui envaeix en realitat? L’antinatura que suposa l’espècie humana. 

Com un camp de refugiats. No volen aquestes plantes. Venen de fora. Indesitgables.

Neo Moncosí

CONTAMINACIÓ AL BROGGI !!!

Des de Marc Vives EN RESIDÈNCIA

Per fi ha arribat el moment !! “Avui 10 març hem realitzat una mostra artística contemporània en el marc de la Jornada de Contaminació del projecte En Residència” (Julia) “Hem volgut transmetre el nostre projecte i per fer-ho vam decidir unir diferents aspectes que hem treballat durant el curs en una performance (Clara).

La performace estava planificada en tres parts amb un fil conductor transversal que les unia, el silenci. En una primera part “Començàvem algunes persones del grup anant a buscar a professors o alumnes d’altres classes ” (Clara).

“Es tractava d’entrar en silenci en una aula totes vestides de negre amb una mascareta vermella per impactar” ( Aina B). Un cop allà “Ensenyàvem dues pissarres, en una posava –silenci- i a l’altra -que s’aixequin 10 persones– i a aquells que s’aixecaven els tancavem els ulls amb antifaços” ( Lucia).

“Els guiàvem fins a la sala d’actes donant moltes voltes perquè no sabessin on anaven” (Gina). “Portaven antifaços per tot el recorregut, els agafàvem de les mans i això feia que haguessin de confiar plenament amb nosaltres” (Ane).

“Per primera vegada hem tingut el poder de guiar nosaltres als professors, s’han canviat els papers. Aquesta també era una de les intencions” (Natalie) Trencar, canvi de rol, confiança… “ Volíem fer canviar la rutina del institut” (Gina).

“Ha sigut molt interessant veure com gent amb la que no tenim gaire relació com els profes o els alumnes de batxillerat confiaven plenament amb nosaltres per moure’s per l’institut amb els ulls tapats” (Júlia). “Els marejàvem passejant-los per l’institut” ( Bruna). “Durant el camí els hi fèiem sorolls, els hi fèiem fer voltes sobre si mateixos” (Sara). “Es podia observar l’evolució de la intriga durant el recorregut”(Duna).

“Amb aquest  laberíntic recorregut arribàvem al la porta de la sala d’actes, on enllaçaríem amb la segona part d’aquesta experiència. “A la sala d’actes, sonava una musica de fons tranquil·la. Euforia. que et convidava a pensar”  (Clara). “A la porta ens esperaven el segon grup de companys” (Lena).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_1123-768x1024.jpg

“Els hi cedíem els nostres acompanyants i eren llavors elles i ells qui els guiaven a damunt de l’escenari.  Un cop estaven tot el grup de voluntaris,  alumnes o professors, a l’escenari, els hi trèiem l’antifaç: Nosaltres  baixaven i ens asseiem a les butaques” ( Lena)

 Volíem veure que passava quan fèiem un canvi de rol, els que preparàvem la performance ens convertíem avui en espectadors “ hem volgut donar el protagonisme als altres, avui han sigut ells els que han estat a l’escenari” (Lena).

“Lobjectiu era veure com reaccionaven front una pissarra (situada en un costat de l’escenari) amb una pregunta  “Qui ets?” i davant d’una estructura de taules i cadires  situada a l’altre costat ( Lena). Una estructura que semblava a mig construir amb diferents objectes pel terra: teles, cadires, papares ,

“Un cop a l’esenari es miraven entre ells amb cara de desconcert..però després d’una estona anaven reaccionant , contestant a la pregunta o reformant l’estructura ..” ( Natalie)

“ El ritme  amb que es feien les coses i la música que se sentia a la sala d’actes ( Euforia) transformava l’ambient i el feia intrigant” ( Lena)

“La majoria de gent no sabia que fer davant la pregunta Qui ets? i això em porta amb molts altres pensaments i reflexions”( Duna).

“moltes de les respostes en la pissarra deien que encara no sabien qui eren” ( Aina D.)

“una resposta que m’ha impressionat ha estat la de soc un esser en construcció” (Gina).

“La intenció era veure com reaccionaven davant d’aquella pregunta  però també penso que havia de servir per cercar una serenor individual que els hi servís després col·lectivament per reinventar l’estructura, de manera que allò fos la representació tridimensional del que és cadascú” (Lena).

“Hi havia reflexions molt profundes sobre qui eren i grups que van saber crear una experiència pròpia molt original” (Aina D)

“Potser també hagués estat xulo veure com reaccionaven en un espai buit, sense cadires, ni pissarra, ni res” ( Bruna)

“Després de 10 minuts a l’escenari enceníem totes les llums, tancàvem la música, ens aixecàvem i marxàvem” (Julia). Deixant la gent damunt de l’escenari. I així iniciàvem la tercera part.

Era moment de recollir sensacions i reflexions. “Volíem saber els pensaments i sentiments de la gent davant d’aquella situació inesperada i impactant” (Sara).

“Quan anaven sortint els hi repartíem un paper amb algunes preguntes” (Júlia) .“volíem fer reflexionar a les persones sobre la seva pròpia reacció ( Nora). 

“Que has sentit en la situació que acabes de viure?” Davant d’aquesta pregunta trobem respostes com : “desubicació”, “confusió”, “incertesa, emoció”, “estímul, curiositat”, “manca de control sobre mi mateixa”, “m’he sentit observada i això m’incomodava, no sabia que havia de fer”.. “impotència, inseguretat, vulnerabilitat”, “confiança,” “felicitat de sortir de la monotonia”, “que els docents som una colla obsessionats amb l’ordre i l’organització”….

Respecte l’altra pregunta Que sents quan connectes amb tu mateixa? Has connectat amb tu mateixa? La majoria relacionava aquesta connexió amb la sensació de “calma”, “pau”, “seguretat”, “llibertat”  o el fet de “sentir la pròpia respiració”.  En canvi la majoria diuen que no han pogut connectar massa, potser quan estaven” amb els ulls tancats passejant” o “escoltant la música” o “pensant davant la pissarra” però en general han estat alerta i preocupats sobre que havien de fer. En canvi sí que senten haver “connectat amb el grup”.

I pel que fa a la tercera pregunta, La reacció hagués estat diferent si enlloc de ser en grup haguessis estat tu sola? Tothom ho va considerar així , “m’hagués sentit més intimidada i més fora de lloc”, “més bloquejat” “El grup m’ha ajudat a fer coses que sola no hagués fet” “Si, formar part d’un grup condiciona la forma d’actuar”, “les accions del altres són les que provoquen les meves”…

“Quan havien respost les preguntes  els hi donàvem en un petit sobre vermell una frase i un codi QR que els portava al nostre blog” (Julia), La frase deia així: “Acabes de presenciar una mostra artística contemporània. La clau és que li trobis el teu propi sentit interpretant i connectant amb tu mateixa i la resta de gent amb la que has participat”

 Finalment marxem cap a el que serà el noste espai d’ara en andavant per fer algunes reflexions en grup.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_4172-756x1024.jpg

“M’ha agradat perquè hem tramés el que hem fet al llarg del curs als altres” ( Aina B) “Potser ens feia falta practicar-ho més” (Clara). “ He aprés que s’ha de planificar molt bé però tot i així, en situacions com les d’avui tot pot passar, fins i tot l’impossible” ( Lena). I això forma part també de l’experiència.

 “Em quedo amb les diferents reaccions de la gent i m’emporto una nova experiència artística” ( Aina B:). “Em quedo amb un munt de pensaments sobre com i perquè han reaccionat de la manera que ho han fet ..hi han moltes variants que fan que la gent actuï d’una manera o altra” (Sara). Em quedo amb les reaccions i el riure de la gent ( Samantha).

M’ha agradat moltíssim veure com cada grup reaccionava de forma diferent, alguns han reaccionat de forma més participativa, alguns més eufòrics o altres de forma més tímida (Gustav) però al final i un cop superats els moments d’incertesa i desorientació.. sempre hi ha hagut una resposta.

Concrete Matter

Des de David Franch EN RESIDÈNCIA

El dijous 10 de març vam visitar El Graner Centre de Creació.

Vam veure un assaig d’un tros de la impactant obra Concrete Matter de la companyia Los detectives.

Després de l’assaig, vam participar en un debat molt interessant amb tots els membres de la companyia.

Concrete Matter s’estrenarà el dijous 17 de març a l’Antic Teatre de Barcelona. Molts pensem anar-hi!

NIT a l’institut

Des de Tanit Plana EN RESIDÈNCIA

Ho hem aconseguit. Ha arribat el gran dia!

Bé, la gran nit en la que farem a l’institut quelcom que no acostumem a fer…

Hem fet un taller on la Tanit ens ha explicat com treballa, hem sopat, hem jugat al pati de nit i hem vist una pel·lícula abans d’anar a dormir. Calia llevar-se d’hora per fer una sessió fotogràfica aprofitant la llum de l’albada.

En breu us mostrarem el resultat i les nostres impressions sobre aquesta experiència…

Sortida a la CORDOBA gallery

Des de Natalia Domínguez EN RESIDÈNCIA

El passat divendres 4 de març vam anar a la sala CORDOBA per veure l’exposició Eyes jr. de les artistes Ellie Hunter i Anni Puolakka. La Natalia la va escollir perquè tenia molt a veure amb el nostre globus. Una estructura feta amb tela i plena d’aire com la nostra. Es podia entrar. L’espai interior era molt acollidor, a causa de la llum natural i els colors de la tela, també es movia com el nostre. A dins hi havia un monitor i un vídeo que feia referència a la figura de la mare.

En general ens va agradar el lloc i l’ exposició. Vam veure que a vegades diferents persones o artistes que treballen a diferents llocs del món arriben a crear coses molt similars.

“I remember you saying once that you wanted to live inside as many bodies as possible, Mother, not just the five bodies that came from your belly. Art is a non-linear form of reproduction, moving forwards and backwards in time. I want to be part of something like that. I want to be pregnant with your legacy, Mother. To decompose and birth you with the others. Maybe then we wouldn’t all be so lonely.”
Eyes Jr. is an exhibition featuring individual and collaborative works from artists Ellie Hunter and Anni Puolakka.

LA CREACIÓ D’UN PERSONATGE

Des de Emília Gutiérrez Epstein EN RESIDÈNCIA

Avui ha estat un dia especial. Hem treballat amb un material nou.

EL COLOR

La sessió ha començat, debatint sobre què eren els colors i el seu simbolisme…

els /les participants han començat escrivint què significava per a ells els colors: blanc, vermell i negre…

A partir d’aquí…ha començat el treball de recerca d’una identitat, és a dir, la Emilia ha tret els maquillatges i els ha explicat com fer-los servir… esponges, aigua…

Distribuïts per la sala, els participants han començat a maquillar-se, sense mirall, utilitzant la intuïció… creant un alter ego…

No es veien, ho feien per intuició, tampoc no veien els companys /yes…

I de repent…

Et voilà…

Alguna cosa estava naixent… ells i elles ja no eren ells i elles.. .s’estaven transformant…

naixien uns éssers diferents, nous, irreconeixibles… els faltava quelcom… la màscara, la personalitat definitiva….

Síii, els NAS!

ara ja eren ells i elles… el desmemoriat, l’eloqüent, la despistada, la que parlava “raro”….

Un conjunt d’ésser meravellosos i fantàstics que aterraven al Barri Besòs…

Magnífic matí, ple de sorpreses i d’emocions…

SEGUIM…

Jordi Sánchez. Professor.

INS. BARRI BESÒS. Barcelona

Sessió de CONTAM…vull dir INFORMATIVA

Des de Emília Gutiérrez Epstein EN RESIDÈNCIA

Avui ens reunim en Claustre a l’Institut Barri Besòs.

Un dels punts del dia és la reunió informativa que fem els participants al projecte Creadors en Residència…

No vull utilitzar la paraula maleïda… CONTAM… de fet, algun dels profes presents, va caure en mans del CoVid …

Així dons direm SESSIÓ INFORMATIVA, apel·lació que vinc reivindicant des de fa anys!

La Central del Circ està ben representada, la Marissa Paituvi i el Gregorio, estan aquí per a informar sobre el projecte i per participar de manera activa.

La Emilia Gutiérrez, LUCHA EMILIA, la nostra Creadora i jo mateix, presentem el treball que estem desenvolupant amb les noies i nois de 4art d’ESO aquest any.

Volem que el Claustre del Barri Besòs, conegui de primera mà la nostra feina i decidim que siguin els participants els que portin la batuta. Tant la Emilia, com jo sabem que els veritables protagonistes són ells…

I… comença l’espectacle!

Avui hi haurà un canvi de rol important… Els/les nostres estudiants han dissenyat la sessió i han decidit que es convertiran en profes i les/els profes faran d’alumnes, tot seguint les seves indicacions…

tot plegat resulta curiós…

L’Arooba, la Natalia, el Víctor, la Anisa, la Danae es converteixen en l’alma mater de la presentació…

fan i desfan…com volen, relaxen als profes, els exciten, els fan participar, els fan escriure, els converteixen en espectadors…

tot plegat fa que el Claustre sigui diferent, lúdic, participatiu i… que voleu que us digui… fantàstic!

Gràcies a tots els participants en aquest meravellós projecte.

Jordi Sánchez.

Professor.

INS. BARRI BESÒS. Barcelona