SESSIÓ DE “CONTAMINACIÓ”

Des de Lo Relacional EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/verdaguer1920/2020/02/06/sessio-de-contaminacio/

Ahir vam tenir l’oportunitat de presentar què estem fent a Creadors en Residència a tot el claustre de professors juntament amb els nostres mediadors , els membres de l’ICUB i del consorci de Barcelona.

Lo Relacional va preparar una “reunió d’informació” genys habitual. La vam titular “sessió de contaminació”. Perquè el que volem no és només informar als professors, sino contaminar-los en el sentit més positiu de la paraula. I no volem informar de manera formal, sino trencant esquemes. I què millor que fer-ho dins del marc de l’art contemporani per mig d’una performance?

Doncs vam començar reunint a tot el professorat al pati de l’escola. Allà, com a aperitiu, els vam enviar un àudio en forma de rap. Aquí el teniu:

y la podeu descarregar aquí : )

Els profes escoltant l’àudio. Sorpresaaa!!!!!
El Pol Cruzate saluda i começa l’espectacle.
Alguns dibuixos de la última sessió del primer trimestre, abans de les vacances de nadal.

Moltes gràcies alumnes per la vostra col·laboració!!! Els profes es van emocionar i si! Els vau contaminar!

Pre-contaminació.

Des de Irma Marco EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1920/2020/02/06/per-contaminacio/

Entre tots vam proposar un títol per al nostre projecte, que es titula zona F hiperconectadxs.

Vam parlar sobre fer una presentació als professors pera a què sàpiguen el que fem en residència, després vam escriure en un full les idees per poder explicar als professors. Tots pensàrem que abans d’explicar, facin unes activitats.

La primera consistís en que cada professor busqués en 5 minuts, una fotografia d’alguna cosa que li agradés o representés. Al tenir-la, vam ajuntar tots els mòbils en una mateixa taula i vam fer una fotografia, semblant com si fos un collage. La segona activitat anava sobre que tenien 5 minuts per escollir un fragment de 10 segons, de la seva cançó preferida. Quan la tinguessin, les anirien posant una darrere l’altre, i gravar-ho tot, amb el objectiu de en un sol vídeo tindre totes les seves cançons.

Al finalitzar les activitats, vam començar amb el nostre power point, ple de fotografies nostres fent el projecte.

Ho explicàrem tot, la nostra experiència, el que havíem fet fins ara, el que teníem pensat fer… Al acabar, la Irma, la nostre artista, va tancar la exposició amb la seva idea del projecte.

Continuarà…

28.01.2020 RUBEN ÁLVAREZ.

Des de Beatriz Fernández EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/pedralbes1920/2020/02/05/28-01-2020-ruben-alvarez/

Avui, durant el pas de Gloria per la ciutat de Barcelona, i a causa d’aquesta, s’ha decidit suspendre la sortida a la Caldera, l’espai de creació que dóna suport al projecte “ En *Residència”. Decidim fer classe normal en el gimnàs i prosseguir amb el nostre projecte. Primerament, vam esperar a la Bea, perquè arribava tard a causa del temporal. Vam fer temps escoltant les nostres cançons. Quan finalment va arribar la Bea, ens va trobar a tots en la nostra zona de confort, i ens va fer sortir d’ella, triant a diverses persones ( entre elles jo) perquè, amb els auriculars, recreéssim una versió “En Residència” de Jerome Bel cantant molt i molt fort , sense que els altres sentin la música.
Com ningú estava molt convençut, va triar a tres persones per a cantar, i ella tenia el “control” sobre les nostres veus, amb les quals podia augmentar o disminuir el volum.
Més tard, vam tornar a reprendre un antic exercici que teníem apartat des de fa un temps: un escalfament compartit, per a començar a moure el cos fàcilment, recorrent el gimnàs de costat a costat. amb una variant: que no sols ens movem per tot l’espai i sense direcció fixa. “Som com a ocells” matisa Bea . Després de ser ocells per tot el gimnàs, passem a fer una cosa més recurrent: Practicar el *dembow. Aquesta pràctica que van introduir unes alumnes de la classe, ha passat a ser moviment insígnia d’En *Residència. El contacte del cos és el que interessa, eliminant qualsevol connotació sexual. Al final de la sessió, Bea ens va recordar que “estem en procés d’aprenentatge” i ens queda un llarg viatge fins a aconseguir els nostres objectius.

Primer gran repte: maquetant en brut!

Des de Clara Nubiola EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/salvadorespriu1920/2020/02/04/primer-gran-repte-maquetant-en-brut/

Avui dimarts 4 de febrer hem començat a fer la maquetació del que serà el nostre fanzine i presentar-ho la tarda del 19 de febrer a tot el claustre del nostre centre, així com aprofitant la ben entesa, explicarem en què consisteix el nostre projecte fins la data d’avui i quin objectiu final tenim! . Cadascú de nosaltres està preparant i s’encarrega d’una doble pàgina, que correspon a un dia de treball diferent fins la data actual. En aquest fanzine de resum del nostre treball hi haurà un títol, imatges i text preparats mai més ben dit amb el “corta y pega”. la Clara ens ajudarà aplicant una post-producció a la nostra maquetació en brut. Estem molt il·lusionats de poder fer una primera mostra al públic del nostre treball!

Formes de vel…

Des de Marc Artigau EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/alzina1920/2020/02/04/formes-de-vel/

Estan cecs. Només veuen imatges (Mahmoūd Shabistari, poeta persa sufí del s. XIV)

Ens diu el poeta i filòsof llatí Tit Lucreci Car (s. I aC) que “el tacte, pels sagrats genis dels déus, és el sentit del cos” (tactus, pro divum numina sancta, corporis est sensus), és a dir, que el tacte és el sentit per excel.lència (segons la seva concepció atòmica de la Realitat). Doncs bé, en Marc ens va proposar un vell i sensual joc: tractar de reconèixer l’altre únicament a través del tacte, amb els ulls embenats: només podíem tocar la mà i el braç de tres voluntaris, en una primera ronda; i els seus caps, en la segona. Aquí en teniu un exemple:

Les mans (i l’enteniment) del Kolna consideren que la Ramandeep és la Kaixin, que el Jordi és el Quique i, finalment, que l’Adri és l’Adri.

Després, i seguint d’alguna manera en la mateixa lìnia, li van demanar al Marc jugar de nou a allò que nosaltres anomenen “quart obscur”, un dels jocs que més ens agraden. En la imatge de sota podeu observar el que féiem (dissortadament ens manca el so):

Donat per acabat el joc, aquests són els morts (eliminats):

La nostra càpsula del temps

Des de Míriam Cano EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona1920/2020/02/04/la-nostra-capsula-del-temps/

Ja fa uns quants divendres que la Míriam ens va parlar sobre les càpsules del temps. Hem vist algun documental i ens n’hem informat força. Ens sembla una bona idea fer-ne una, enterrar-la al pati i que la descobreixin en un futur proper o llunyà. A continuació expliquem els objectes que hem triat. Per cert, avui 4 de febrer de 2020, ja és oficial que som l’institut Teresa Pàmies.

GERARD
Una agulla d’estendre + un val de descompte del Bonpreu
He triat una agulla d’estendre que porto a la butxaca petita de la motxilla des del 14 d’abril del 2019, el dia de l’examen de les oposicions. L’he triat perquè és un objecte que em va portar molt bona sort durant el procés d’oposicions, però potser ja està bé que faci la seva i deixar de pensar-hi. També hi posaré un val de descompte del Bonpreu: sempre que me’n donen un penso que el faré servir però mai ho aconsegueixo. Els he triat perquè vull que al futur tothom tingui sort i que es compleixin les seves expectatives.

YAZMIN
Un trozo de papel

Mi objeto es un trozo de papel que me dieron en Venecia. Por vacaciones de Navidad me fui a Milán, nos dimos cuenta que estar dos semanas enteras solo en ese lugar era aburrido así que decidimos ir a Venecia ya que era el destino más barato. Sinceramente no es un objeto tan importante para mí, siendo sinceros se me olvidó tirarlo y como dijeron que necesitábamos un objeto que tenga valor pero no tanto lo cogí. Aunque lo encontré en el fondo del bolsillo pequeño de mi mochila, ahí fue cuando me di cuenta que no lo tiré. Creo que cuando abran la caja y vean el trozo de papel no sabrán que hace eso ahí, lo más probable es que le den poco interés. 

NICOLE
Una pulsera que me regaló mi padre

Porque tengo mas iguales ya que me dio unos cuantas. Es importante porque todo lo que tenga que ver con él lo es, porque al tener más me da igual deshacerme de uno.

ERIK
Una imatge meva

Porque tengo mas iguales ya que me dio unos cuantos. Es importante porque todo lo que tenga que ver con el lo es,porque al tener mas me da igual deshacerme de uno.

JAN GÓMEZ
El meu objecte és un preservatiu

He escollit aquest objecte per als nois de futur vegin com ha evolucionat la qualitat d’aquests productes. També per que utilitzin sempre protecció davant d’una relació sexual. Aquest objecte no és important per mi. Perquè està caducat i no el puc fer servir. Espero que el nois siguen preventius i que la taxa de naixement  no pugi dràsticament per els adolescents.

CARLA ESPRIU
El meu objecte és una arracada de festa.

Aquesta arracada és una imitació d’or, en realitat és ferro pintat. És llarga i té forma de gota d’aigua. Aquestes arracades les vaig comprar amb unes amigues abans d’anar-nos de colònies. Vam fer un viatge amb tren ja que vivíem en un poble i no hi havien botigues. Va ser el primer viatge en tren que vam fer soles. Desprès, vam comprar roba i arracades per la festa de les colònies. Són importants ja què em recorda al primer viatge i festa de colònies que vam fer tota l’escola. Posaré aquesta arracada ja que és un objecte important perquè té una història personal al darrere, però, no el vull, ja què vaig perdre l’altra mentre ballava. No espero res quan la trobin, suposo que m’agrada saber que no va acabar en una deixalleria ja que va ser important durant un temps.    

MÍRIAM
Collar hecho por mi hermana

Yo no conocía a mi hermana por q soy adoptada a si q seria la hija de mi madre adoptiva, pero como no se hablaban mucho entonces, un día decidieron verse de nuevo y cuando la conoci me regalo un baul lleno de joyas hechas por ella. Es importante por q fuela una de las ultimas veces q la vi y como ahora la familia no se lleva muy bien, lo quiero poner en la capsula para que sea un recuerdo que a lo mejor en un futuro si me lleve bien con ella y la recuerde con eso. Espero q despues de todo cambié el motivo por q me no quiero ese collar cerca mio y llevarme mejor con mi hermana y sobretodo me da ilusion usar una cápsula del tiempo.

ÁLEX
“Una cápsula del tiempo es un recipiente que almacena una foto recuerdo familiar balon de futbol representativos de cierto período o sobre un tema específico, que tengan un significado particular para una comunidad, grupo de personas, persona concreta o por toda la humanidad y que se esconde con la esperanza de que sea recuperada por esta o estas en un futuro más o menos lejano. Es decir, son recipientes con mensajes para el futuro.”

CHLOE
Tinc dues coses que m’agradaria afegir a la càpsula del temps: un bitllet d’avió i un tiquet de la compra

El primer és important per mi perquè significa el viatge que faré (en el moment d’enterrar la càpsula, hauré fet) a Paris, una ciutat que mai he visitat tot i ser la meva capital per part materna. El segon perquè documenta la meva “pasta” preferida del moment.
M’agrada la idea de les càpsules del temps perquè és informació de primera mà, a la qual podem accedir a la història sense un munt d’intermediaris, de forma més verídica. A part, em sembla emocionant el fet d’enterrar una caixa i no saber del cert què passarà amb ella, si serà descoberta en el moment propici, abans d’hora o per sempre abandonada.

ABI
El objeto que pondré en la caja del tiempo serán unos pendientes.

Solo hay un simple motivo para ponerlo en la caja,que es que no lo quiero tener en casa.A pesar de todo son especiales porque me los regaló mi hermano que es una persona muy importante para mi .No espero gran cosa de esta caja del tiempo ya que no creo que a nadie le importe estos pendientes

GABBY
ES UN BOTE PEQUEÑITO DE PERFUME
.
PORQUE TENGO UNO MEJOR. LO QUIERO PONER EN LA CÁPSULA DEL TIEMPO POR QUE YA NO TIENE. FUE UN REGALO DE MI ABUELA CUANDO YO TENÍA 11 AÑOS.