Ha estat una presentació meravellosa, ens hem trobat molt ben acompanyats, i hem gaudit del compartir una estona, una conversa, la feina d´aquests darrers mesos, el vídeo de la Bea, les paraules dels nois, les preguntes dels assistents, els desitjos de futur. Hem gaudit d´estar junts i de que les emocions i l´experiència compartida travessessin les pantalles del cadascú a casa seva. Gràcies als que heu vingut, sense vosaltres no hauría estat possible.!
I Aquí el mega document, marca de vida un tempteig des-de el no saber a l´e
Beatriz Fernández: “Creo que sería importante encontrar un tema al que todos nos podamos unir, algo común que nos sirva para estar juntos, algo interesante como construcción de colectividad y como negociación.
GEORGINA HIDALGO: Si, se puede!!!
La Bea comença la sessió preguntatnt als alumnes com estàn i com es troben, comenten que una mica agoviats per les entregues de tasques acadèmiques, ja tenen
Anna tiene pensado,Edurne tiene frases sueltas, no son rollo cancion, Jordi tambien tiene frases.
Els alumne estan una mica dsconectats, es dificil connectar amb ells. Pregumtem per les frases que ha escrit, alguns les han pensat durant la setmana,
Pensamientos, sensaciones d ecosas que imaginais, deseais,
Laia:
NAJLAE: i HAJAR : se comprometen a pasar algo x el grupo.
DANI: no ha podido pensar nada
JORDI:
hecho de menos salir con mis amigos.
me gusta despertarme cada mañana viendo el mar.
cuando me pongo a dibujar es el momento para poder desconectar.
ULTIMOS 10 Minutos.
Darrera proposta de la Bea, feu un cartell amb una frase del que volgueu, del que us inspiri, Claudia del que voleu fer en sortir d aqui, busqueu una posicio de descans a la taula, la cadira , el terra i posar la frase .
Beatriz Fernández: “Hicimos fotos de familia en el parque (…) Derivamos cantando por la memoria del cancionero popular y propio de nuestra infancia y adolescencia observando su efecto en el cuerpo, avanzando juntas, nos nombramos gritando todos a una.”
HECHO DE MENOS
Ho hem aconseguittttttt !!!. Lletra composta per Georgina Hidalgo a partir de les frases dels seus companys durant el confinament.
Echo de menos los abrazos y los paseos,
mis amigos y mis deseos, y también el bocata del recreo.
Menos, uh, uh
Cada mañana ver el mar, con mis amigos estar y al dibujar desconectar .
Veo, uh, uh. como los pájaros vuelan, libres aquí lideran, cantan y a todos nos consuelan.
Veo. Mis vecinos en la terraza, sin poder salir de casa y este calor que nos abrasa.
Un día más y sigo aquí, no puedo más, quiero salir quédate en casa , ten paciencia y volverás a vivir. !
Pronto podremos salir correr, gritar y poder decir: por fin, a todos os puedo sentir muy cerca de mi hoy no vamos a dormir tú, tú, tú, tú, dices que me quieres ver ahora puedes, ven aQUI. nada de abrazos pero soy feliz por que a mi lado sé que volverás a estar.
sé fuerte, sé fuerte, sé fuerte, sé fuerte, muy fuerte, muy fuerte, por que lo eres, puedes, tú puedes, sé fuerte, fuerte, fuerte, tú puedes, lo eres: fuerte.
Echo de menos los abrazos y los paseos, mis amigos y mis deseos. Y también el bocata del recreo.
D´Esquerra a dreta i de baix a dalt: Júlia Sánchez, Ada Llopis, Rubén Rosales, Ainara Coria, Najlae Haddad, Laia Marín, Rosita Revollo, Anna López, Edurne Ballesteros, Claudia Lidón, Hajar Ouacha, Mª José Garcia, Beatriz Fernández, Georgina Hidalgo, Rubén Álvarez, Jordi Sáncez, Quim Aubach.
El Jordi i el Quim han estat un dels incondicionals del projecte En Residència especialment durant el temps de confinament. Ells eren els que sempre estàven, els que sempre participàven, uns resilents i unes persones extraordinàries amb qui fer equip. Bravo Jordi! , Bravo Quim! … i gràcies !
El Quim i el Jordi han aprofitat la plataforma En residència per fer el que volíen fer. Rap, rap, i més rap!.
El Marc, la Laia i l´Ada han estat treballant conjuntament a partir d´un fragment d´una peça teatral. Us deixo amb el seu treball i els seus comentaris.
18.02.2020, 13:30 hrs, Vam celebrar la sessió de contaminació a l´institut Pedralbes. Els alumnes van fer prèviament flyers i pòsters per convidar a professors, tutors i companys. Els resultat va ser una sessió de contaminació plena d´amics, curiosos i coneguts que entre tots vam ser capaços de crear un ambient de creativitat i confiança.
Edurne Ballesteros explica l´objectiu de la sessió de contaminació.Anna Lopez explica el perquè del dispositiu de presentació.
Cada alumne portava una fotografia que servia com a disparador per comentar les activitats que fem amb la Bea.
Laia Marín Explica la seva experiència a les sessions de relaxació. Claudia Lidón explica la seva experiència a les sessions fetes a La Caldera.Rosita Revollo explica les sessions de manipulació del cos del company.Hajar Ouacha explica la sortida a La Poderosa.
A banda d´explicar el que fem també es van afegir comentaris sobre com anem desenvolupant els nostres afectes al grup, i comentaris entorn a la part acadèmica del projecte.
Laia Marín. Como una pequeña família. Mar Miranda. Si no se hace un examen.., entonces cómo se evalúa?.
L´objectiu principal era compartir l ´experiència, i quina millor manera que fer passar als participants per una experiència corporal comunitària i col·lectiva.
Rotllana !
I per acabar.., una meravellosa sessió de relaxació guiada per la Béa. Molt gratificant estar tant de chill a l´institut, alumnes i professors plegats.
Els assistents van estar molt agraïts per la sessió de contaminació, vam sortir empoderats , animats i relaxats, la Béa es va fer estimar!
Està en joc la nostra confiança i el nostre cos, el no sobrepassar els límits de l´altre, tractar amb cura el cos de l´altre, relacionar-me amb el cos de l´altre des-de l´escolta activa. El que en altres contextos és entès com a errada aquí és material de treball. A En Residència pots ser vulnerable. Les errades es veuen d´una altra manera, ens fan ser vius.En Residència? un espai per conèixer-nos a nosaltres mateixos, i als altres, un espai on fer activitats que ens agraden de veritat. Relaxació, expressió, confiança, espai on trobar la meva zona de confort, espai on relacionar-me amb els altres, conèixer el propi cos i el cos dels altres.
Avui, durant el pas de Gloria per la ciutat de Barcelona, i a causa d’aquesta, s’ha decidit suspendre la sortida a la Caldera, l’espai de creació que dóna suport al projecte “ En *Residència”. Decidim fer classe normal en el gimnàs i prosseguir amb el nostre projecte. Primerament, vam esperar a la Bea, perquè arribava tard a causa del temporal. Vam fer temps escoltant les nostres cançons. Quan finalment va arribar la Bea, ens va trobar a tots en la nostra zona de confort, i ens va fer sortir d’ella, triant a diverses persones ( entre elles jo) perquè, amb els auriculars, recreéssim una versió “En Residència” de Jerome Bel cantant molt i molt fort , sense que els altres sentin la música. Com ningú estava molt convençut, va triar a tres persones per a cantar, i ella tenia el “control” sobre les nostres veus, amb les quals podia augmentar o disminuir el volum. Més tard, vam tornar a reprendre un antic exercici que teníem apartat des de fa un temps: un escalfament compartit, per a començar a moure el cos fàcilment, recorrent el gimnàs de costat a costat. amb una variant: que no sols ens movem per tot l’espai i sense direcció fixa. “Som com a ocells” matisa Bea . Després de ser ocells per tot el gimnàs, passem a fer una cosa més recurrent: Practicar el *dembow. Aquesta pràctica que van introduir unes alumnes de la classe, ha passat a ser moviment insígnia d’En *Residència. El contacte del cos és el que interessa, eliminant qualsevol connotació sexual. Al final de la sessió, Bea ens va recordar que “estem en procés d’aprenentatge” i ens queda un llarg viatge fins a aconseguir els nostres objectius.
