El primer grup d’estudiants amb els quals ens decidim a parlar és amb els que han fet Creadors En Residència els anys anteriors. Com que hi ha una reunió al dia següent, aprofitem l’ocasió per explicar-los la proposta. Els hi demanem idees per com dur-ho a terme. Ens diuen que les normes de l’institut haurien de seguir funcionant. Els hi demanem ajuda per escampar la idea a la resta d’estudiants.

Hem decidit quina és l’acció que volem portar a terme: un dia sense profes.

Per organitzar-ho ens plantegem quins són els passos a seguir i ens adonem que el primer pas que hem de fer és compartir-ho amb la direcció del centre. És per aquest motiu que demanem una entrevista amb la Montse, la directora, per tal de fer-li arribar la nostra proposta, en aquest estadi tan inicial.

D’aquesta reunió en sorgeixen moltes qüestions, però una de ben clara: hem de pensar una estratègia per a què més persones del centre s’afegeixin a la nostra acció per tal que sigui possible. Hem de parlar amb la resta dels estudiants.

 

Apareixen els primers dubtes.

Què dirà la directora?

Què passa si hi ha algun problema aquell dia? Ens hem de fer responsables nosaltres?

Els altres estudiants voldran fer-ho?

I si al final no ho aconseguim?

Ens deixaran els pares?

Què faran els professors durant tot el dia?

Demà comença el procés per intentar dur-ho a terme: tenim una reunió amb la directora i només 1 mes de temps. Grabarem amb els movils i la càmara de l’institut per després fer una peli, arribem fins on arribem. I ho farem tot “sense profes”.

Després de dedicar un mes a organitzar i preveure les diferents accions que havíem pensat… ens adonem que tot és complicat, que no es pot fer res del que volem i que si ho fem estariem fent una cosa no permesa, potser alegal o ilegal.  Des de l’escola ens ensenyen a fer una cosa no permesa? Els pares diuen que això no te sentit.

A més ja no tenim ganes de dur-les a terme. Fem un llistat d’altres accions que ens agradaria fer dins o fora de l’institut. Volem relacionar-nos amb altres estudiants, fer algo que impliqui a tot l’institut, que el que fem es pugui compartir i no sigui només per a nosaltres.

Dediquem una sessió de reflexió per compartir els nostres dubtes amb la Luz. Està clar que anar d’acampada no ens motiva, i tampoc passar fora de casa 24hores pels espais que hem estat explorant.

De totes les nostres noves idees, n’hi ha una que ens agrada però que trobem impossible: estar un dia sense profes a l’institut.

Podem creure en l’impossible? Volem intentar fer-ho realitat?

 

Després de l’acció a l’institut… tornem a pensar qué podem fer fora de l’institut.

Fem un llistat d’activitats que ens agradaria fer junts, sense pensar en si són possibles o si poden o no ser art, o si tenim els diners per fer-ho. Només coses que ens agradaria fer junts.

Després ens preguntem si podriem fer alguna d’aquestes coses als espais que hem anat visitant durant les anteriors sortides. Hem tornat a veure les fotos d’aquests espais per veure on es podria fer cada una d’aquestes activitats.

Ara sí tenim en compte el pressupost real de què disposem i el component artístic que pot tenir cada acció. Fer una activitat de lleure a un lloc on no toca.

Ens quedem amb 6 propostes i  per tal de treballar-hi més a fons, ens hem dividit en 6 petits grups:

I començem a buscar informació, normatives, truquem a molts llocs per preguntar si podriem fer una foguera al parc,  acampar al riu Besós, jugar a “paintball” a les cotxeres dels trens, anar d’excursió per les rondes, fer parkour als voltants de l’institut o espeleologia a les sortides d’aigua del riu Besós, fer puenting al pont de Santa Coloma o tirar-nos d’un arbre.

Esperem resposta.

Per fi. Avui és el dia. Tots els rellotges posats a l’hora. Molts nervis.

A les 8:40 en punt ens aixequem i sortim de la classe. La profe no entén res i demana explicacions, però no li donem i s’enfada una mica. Pugem les escales i entrem a una classe de batxillerat. Ens quedem uns minuts quiets i callats. Sortim i anem a una altre classe a fer el mateix. Ningú entén res. Tornem a la classe però la professora no ens deixa entrar si no li expliquem què està passant. Com no li volem dir res ens fa anar a direcció. La directora ens renya i ens castiga a recollir la brossa del terra durant l’hora del pati (la veritat és que ens esperàvem una incidència i de fet ho preferíem, ja que ens l’havíem jugat anant a per totes). Els del grup que no surten de l’aula fan el registre del què ha passat vist des de dins.

Ens envien a parlar amb la directora. I ens fa recollir la brossa durant el pati:

A tots, aquesta acció ens ha semblat molt emocionant pel fet de saltar-nos les normes i trencar la jerarquia amb els professors, però sobretot la sensació de llibertat que vam experimentar.

CLAUSTRE

A la tarda hi ha un claustre de professors on han d’explicar als profes què és això de Creadors en Residència i la Luz i la Mercè ens proposen que anem uns quants a explicar el que ha passat al matí. Mai hem anat a un claustre de professors.

La Luz fa una presentació de la seva feina i mostra el nostre blog. Després comencem a debatre el tema de l’acció que acabàvem de fer al matí. Ens fan preguntes, expliquem com i perquè ho hem fet i els profes donen la seva opinió. N’hi ha molts a qui els agrada la idea, altres que no i altres no li veuen sentit, però, això és el que li dóna una mica de joc i interès a la vida, no?

Ens ha agradat molt veure la reacció dels profes. Tot plegat ha estat una experiència molt interessant.

 

Fa un mes que vam començar a pensar què podíem fer a l’institut, com una manera d’intentar fer una acció en grup, tots junts, posar-nos d’acord. Vam pensar en els límits i les normes que complim quan som aquí dins. També vam pensar en decidir sols fer alguna cosa i fer-nos responsables de les nostres accions.

Vam tenir una idea i li hem estat donant moltes voltes a si fer-o o no fer-ho i ens hem discutit, hem pensat alternatives i no ens hem pogut posar d’acord, fins avui. Ahir una de nosaltres va fer el mateix que volíem fer com a acció grupal, però amb una altra intenció, i això ens va fer dubtar de si seguir endavant amb l’acció o no. Vam intentar decidir-ho diverses vegades i els resultats van ser sempre diferents!

Avui la Luz i la Mercè ens han dit que no calia fer-ho, que si no ens havíem posat d’acord no calia forçar-ho, i que de totes maneres havia estat un aprenentatge. Després cadascú ha expressat la seva opinió i finalment hem decidit SÍ seguir endavant. Un grup farà l’acció i l’altre grup observarà i farà el relat de l’acció. El dia i l’hora ha estat escollit per sorteig. L’acció serà demà a primera hora del matí.

 

Per anar familiaritzant-nos amb el fet de fer una acció, la Mercè ens ha proposat diferents exercicis des de principis de gener. El primer va ser pensar durant 5 minuts i fer una acció d’1 minut i gravar-la en vídeo.

Després ens va proposar que cadascú enregistrés 1 minut d’una acció quotidiana que fes a casa i l’enviés a la resta del grup.  Compartim 1 minut de la nostra tarda amb el grup. A partir d’aquí vam decidir fer una d’aquestes accions quotidianes entre tots a l’aula: pintar-nos les ungles uns als altres.

Demà farem un pas més. Algunes estem nervioses.

Ens trobem a la plaça. Mirem l’edifici del MACBA des de lluny. Ens preguntem quines diferències te aquest edifici dels edificis del costat, o de la majoria d’edificis que coneixem. Per on s’entra a un museu? Quantes i quins tipus d’obertures te? Pot haber-hi un forat al seu mur?

El busquem, uns per dins i altres per fora, fins que el trobem: “Obrir un forat permanent”. En veure l’obra de Luz, parlem dels espais públics i privats i la seva diferenciació. Mirem a través del forat, fem soroll a través d’ell, entra aire i so de fora…

Vam conèixer la base de l’exposició Especies d’espis gràcies al comissari de l’exposició, Frederic Montornès. Parlem dels espais de transició, dels espais útils i no útils, de mapes i recorreguts geogràfics que il·lustren la biografia de la gent.

De tornada a l’institut, dediquem una sessió a comentar el que em vist al museu i a parlar sobre l’art. Què és?

Aquí alguns comentaris:

“Deixar que la gent que ho entén critiqui” (Gemma) / Són artistes i han pensat una forma d’expressar-se. /”El quadre de Miró del punt i la ratlla jo també ho puc fer, però els artistes porten una carrera” (Julia). / Plantejar el límit entre qui és artista i qui no, i per què fer la mateixa cosa de vegades és art i altres no. / Parlem de la figura del comissari. / ¿Entenem per si sola aquesta obra fora de l’exposició? / “No cal que siguis ningú per fer art, sinó que si que has de tenir la intenció perquè has pensat prèviament que vols fer art” (Lluna).

Dediquem les següents sessions a veure  treballs d’altres artistes i altres projectes de la Luz, veiem videos d’accions, fotos, textos sobre accions a espais tant privats com públics.

Abans de pensar en què fer a fora de l’institut, ens plantejem fer una petita acció, per anar calentant motors, dins l’espai que més coneixem: l’institut.

Apareixen algunes idees que poden implicar que ens posin una incidència. Algú pregunta quants asumirien aquesta conseqüència.

 

Què és una incidència? Quina és la normativa de l’insitut? Debatim sobre els pros i els contres. Per a que serveix una norma? Tenim opinions contraries. Molts ho comentem a casa. Les nostrse mares i pares també opinen.

Avui els apunts de la sessió els ha escrit la Gemma:

 

Començem l’any amb el Xavier. Estarà amb nosaltres durant el projecte. Ell es estudiant d’un master d’art i educació.  Parlem una mica sobre educació: “L’informe de la UNESCO sobre educació de 1996 va establir els quatre pilars de l’aprenentatge: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser, i aprendre a viure junts. […] El coneixement requerit no es transmet i prou, sinó que s’explora, s’investiga, s’experimenta i es crea segons la necessitat humana […] És un coneixement al qual s’arriba per vies que nodreixen el que potser és la competència més important de totes: la capacitat per accedir i processar críticament la informació. Aprendre a aprendre no ha estat mai tan important com avui.”

Aprofitem per explicar al Xavier el que hem fet fins ara.

La Luz llegeix tot seguit i barrejat les paraules que hem subratllat a les nostres anotacions de les 6 sortides. Ens serveix per fer un resum d’aquests primers 3 mesos:

escales

señal prohibit bicicletes

gats

no podem entrar a les escales

obrim

veiem

algú (desconegut)

un lloc on potser viu algu

casa amagada

volen que ens posem en un lloc ple de branques, semblem criatures rares endinsant-nos per allà

camí de terra, ple de coses molt estranues com roba, molts objectes i fins i tot closques d’ou

experiencia fascinant

m’he quedat sol i despres he anat corrents fins unir-me amb el grup

mur camí

sortim

arribem a un barri desconegut, un lloc desconegut

no sabem on som,

desviar del recorregut

discutim si es privat o no

IIIIIIIII autopista, so molt fort (la luz volia atravessar la carretera, ens pregunta si podem atravesar l’autopista). mig grup s’ha pujat al mur, els cotxes piten, m’ha impressionat estar tant a prop de la carretera

carretera amb cotxes

carretera gigante

excursió

vida normal

rampa

III estació de trens amb una via trencada, persones caminant a les vies, vies destrosades/abandonades

porta oberta al no res

una escala que baixa, 49 esglaons

una altra escala, 34 esglaons

han obert porta misteriosa, hem pogut obrir la porta

hem pujat per una mini montanyeta

arbustos

a la zona de picnic es poden fer barbacoes

forat

parking policia

passem per un tunel

creuem un pont

bicis, emoció

pont inacabat

por, mal rollo, cagadets, espantats (carabana aparcada, para-sol II, gos + seguretat), tothom tenia por

IIII para-sol , casa feta amb coses habituals

furgoneta gitano

cartell en blanc

fabriques lluny

caure al riu

IIun home/senyor trucant per telefon/meditant al bosc

un noi fen el pi durant molta estona amb una ma, a la pista blava del Parc de la Trinitat

ens hem perdut

camí ple de pedres

IIII va caure a l’aigua, m’he caigut estic mullada, la vam ajudar a sortir

hem passat per un lloc on molt poca gent passa (al contrari del camí de la platja)

IIII moltes caques, caca vermella, el Rob l’ha trepitjat

no hi habia sortida

Ivam pujar les vicis per una rampa

el que mes em va agradar es quan estabem davant del petit riu

II sortida de clavegueram/ vam entrar a un sortidor d’aigua

plafons historia del barri

vistes de barcelona

parc enorme, vistes precioses (caballs II)

plaça molt chula, es un lloc agradable pero esta en un barri chungo, just al costat de la muntanya

castell

molts arbres

passadís “xungo” amb molts arbres (ocupes)

rabia no poder trepar la maldita valla

camins nous

aquesta part la coneixo bastant, per això no escric

una tanca trencada

legionarios

mur grafitis

“villamorquilandia”

II Meridiana

creuem semafor en vermell

pas de zebra sense sentit

entrem a la periferia Baró de Viver

II casa meva

 

A partir d’aquí pensem que ens agradaria fer tots junts, coses que no fem habitualment, sense pensar si podem o no fer-les, alguna cosa que recordem, que sigui com una aventura, on aprenguem alguna cosa, haguem d’esforçar-nos una mica, posar-nos d’acord i no aborrir-nos!

Podriem fer això als espais que ens envolten, que hem estat recorrent aquests mesos?