Sense saber-ho estàvem fent la última classe abans de marxar a casa per confinar-nos per l’epidèmia del coronavirus.
Tots teníem ganes de cosir, així que amb uns retalls de roba de sac i moltes llanes de colors hem pensat en brodar alguna cosa que tingués significat per cadascú, alguna cosa que ens vingués de gust brodar. Després recordant que la Núria ens va explicar que darrera de les arpilleres les dones cosien una butxaqueta on amagaven una carta o una explicació de la seva història, hem volgut fer el mateix i hem fet una butxaca on em guardat un petit text, una reflexió, un secret, un pensament.
Fa uns dies vam veure unes fotografies d’unes dones sufragistes
que es manifestaven perquè volien votar. Això a nosaltres ens va interessar i
ens van donar moltes idees, així que vam decidir fer un cartell que manifestés
alguna cosa… i vam decidir fer una pancarta de tela amb una frase per la
jornada de portes obertes. La frase per votacions es va quedar així: AQUÍ
TEIXIM CONVERSES, AMISTATS I CONEIXEMENTS.
I com les dones
sufragistes ens vam posar a fer pancartes de tela.
Vam idear el disseny i ens vam organitzar per terminar-la a
temps.
Primer vam fer plantilles de les lletres, després les vam
posar sobre trossos de roba vella que havíem portat de casa i les vam dibuixar.
L’Abril organitzava el recompte de les lletres, hi havia
gent que les retallava, altres que hi posaven l’entretela, una espècie de tela
fina que quan la poses a la tela i la planxes es queda com un parxe, uns
ajudaven altres a planxar i enganxar les lletres en un llençol blanc, i
tornàvem a fer recompte de lletres…
El passat 27 de febrer la Núria Bonavila de Dones arpilleres de Congrés i Indians ens va visitar i ens va explicar l’origen de les arpilleres i les que ella i les seves companyes han confeccionat explicant històries de dones. Històries de vida, quotidianes, personals, i sobretot històries de la Guerra civil espanyola i com es va viure al nostre barri de Sant Andreu. Per exemple, una de les seves arpilleres explica a través de trossets de roba cosits sobre una tela de sac quan en un bombardeig sobre Barcelona la gent del barri es refugiava en el metro en construcció i es van quedar atrapats amb el fang. Un home del barri, el senyor Basilio, amb una corda els va ajudar a sortir del forat salvant-los la vida. Va ser molt interessant compartir el que ens explicava la Núria amb les coses que sabien els nois i noies que havien sentit a la seva família sobre la guerra, la transició i la justícia social. Mercè
.
L’altre dia la Núria Bonavila va venir a explicar-nos unes
quantes històries que estaven plasmades en les arpilleres que ens havia portat.
Ens va explicar que es reunia amb unes senyores que feien
arpilleres com ella, que escollien un tema per fer les arpilleres, com per
exemple: la postguerra, la transició, la desigualtat, etc. Normalment acostumen
a fer les arpilleres sobre els seus familiars.
Ens va explicar que una de les arpilleres parlava de que el seu pare se’n va anar a la guerra (Batalla de l’Ebre) i es va quedar traumatitzat. Una altra arpillera parlava que a les discoteques, els soldats agafaven als joves perquè lluitessin a la guerra. I així successivament vam veure les veritats amagades, el que no està escrit, el que no volen que sapiguem nosaltres.
També ens va ensenyar a fer unes personetes de roba per fer les nostres pròpies arpilleres.
Fa dies la Maria ens va ensenyar diferents tipus d’icones
per senyalitzar, indicar o fins i tot reivindicar coses. I vam dibuixar les
nostres pròpies icones.
Fa una setmana la Vanesa ens va portat una peça de roba on hi
havia uns dibuixos i lletres enganxats que ella mateixa havia dissenyat i
brodat. També ens va projectar uns “parches” que expressaven sentiments i
reivindicaven moltes coses que els creadors consideraven injustes, altres reivindicaven
la llibertat i la igualtat.
A nosaltres ens va encantar la manera en la que transmetien i vam pensar en provar de fer-ho nosaltres. Ens vam posar mans a l’obra i vam començar a dissenyar-los. Primer vam fer un dibuix i després el vam calcar a la tela, en trossos de pantalons texans o camises per reciclar.
Tot seguit vam cosir el nostre dibuix amb ajuda d’un bastidor per mantenir la tela tibada i que costés menys de brodar. Aquests “parxes” el posarem en alguna peça de roba nostra per reivindicar el que cadascú vol.
Hem anat a l’Hospitalet per veure obres d’una exposició
titulada Teixint Identitats. L’exposició recull el treball de 31 artistes que recuperen
tècniques artesanals tèxtils tradicionalment associades a dones.
Quan vam entrar vam veure una mena de sofà fet amb fusta i
tela i allà va ser quan tots nosaltres vam treure el mòbil per fer fotos a
aquelles obres tan originals, tan boniques. Allà ens va rebre l’Úrsula i ens va
explicar que cada obra era d’una artista diferent i que venien de diferents països
i utilitzaven moltes tècniques tèxtils. Vam veure moltes obres impressionants,
com una xarxa feta amb els filferros que tanquen les bosses de pa de motlle, un
casc de guerrer representat en un didal, també vam veure un vestit fet a partir
de cables, un quadre on estava brodada una carta d’amor cosida de baix a dalt…
Totes les obres tenien un sentit, tant per l’autor com per nosaltres, molt
interessant (i tu pensaves, quina paciència fer això!).
A tots ens va agradar l’exposició i en ho vam passar molt
bé.
Quan vam acabar de veure totes les obres i de parlar una mica d’elles, vam escollir l’obra que més ens va agradar a cadascú i vam escriure les dades importants a la llibreta que portàvem.*
També vam fer una activitat amb cadires i fils on l’objectiu
era saber i acceptar que tots som diferents.
Lucia L., Anna, Candela i Rut
*Algunes de les obres que vam triar:
– M’agraden totes les obres, però especialment: ¿Yqué? 2014 de Fanny Galera (València, 1973). Fil de coure amb bany de plata. 60x12x12. Sobre la duresa de la vida i la capacitat de l’esser humà de refer-se. A mi m’ha transmès esforç i que a vegades un pes molt gran et cau a sobre i només penges d’un fil, però a vegades hi ha un “forat” on hi pots sortir i t’ho fa més fàcil. JOANA JORBA
– He escollit l’obra El Bordado(declaración de principios) de Carmen Marcos i Victòria Bahenà perquè és una de les meves obres preferides, quan he sabut que era un homenatge m’ha agradat encara més, aquesta obra té brodades moltes paraules en anglès, cada paraula d’un color (crec que com és tan acolorida fa que a la gent li agradi més, això és el que m’ha passat a mi). Aquest detall és una cosa que m’agrada de l’obra. M’agradaria veure més com aquestes. RUT BARRIOS
– Rocío Garriga (Albacete 1984) Is there anybody in there? Una referència als bombardejos sostinguts que van tenir lloc a Londres durant la 2a guerra mundial. M’ha agradat molt perquè és bastant abstracte i explica bastant bé tot el que va passar, també m’agraden les formes de les peces, el significat i com queden posades. GISEL·LA SERRA
La Vanesa i la Maria ens han demanat que portéssim les
etiquetes de la nostra roba i avui hem dedicat la classe a investigar. La Maria
ens ha ensenyat a la web Seampedia.com
“la etiqueta obligatoria en la ropa” les diferents etiquetes i el seu
contingut.
Després hem llegit la informació que porten les nostres
etiquetes sobre la composició, el rentat, l’origen, la marca, la talla i el
lloc on l’han fabricat. Al fer-ho ens hem fixat en el país d’on venia la peça
de roba, tot i que no és obligatori posar el país de fabricació a l’etiqueta. I hem decidit que les
classificaríem pel lloc de la seva fabricació, el “Made in”, i les hem unit cosides
per països.
(El pare de la Lucia L. fabrica tela per fer etiquetes, quina casualitat! Ens en portarà un tros).
Després entre tots hem fet un mapa del món per penjar les etiquetes.
Hem decidit que ho faríem amb unes xinxetes i un fil vermell
que representi la sang i l’esforç que van fer les persones al fer aquest
treball. Hem vist que la nostra roba no es fa al nostre territori, que es fa
molt lluny, en altres països i en altres condicions, per exemple amb més
pobresa i masclisme.
La darrera sessió vam estar parlant sobre la qualitat laboral en alguns països com la India, la Xina, l’Afganistan, etc…, la Vanesa i la Maria ens van ensenyar uns documentals que parlaven sobre les condicions laborals en les que s’havia fet la nostra roba.
Això ens va impactar perquè les condicions eren pèssimes i
perquè mai havíem pensat que la nostra roba estigués tacada de sang.
Els documentals mostraven el masclisme que les dones patien
a les fàbriques, les jornades laborals infinites per una mísera moneda,
empreses multimilionàries buscant el lloc més barat possible sense tenir en
compte les condicions laborals. Eren moltes les coses que mostraven.
El primer vídeo, “Xina blue”, relatava la vida d’una noia xinesa que feia texans. A aquesta noia li pagaven 5 cèntims de dolar cada 2 texans, cada texà li costava de fer 30 minuts.
Després vam veure un documental que parlava de com es tenyien les robes i vam veure que els manipulaven els tints treballaven amb condicions inhumanes i no cobraven quasi res.
Després vam veure un altre que comentava sobretot el masclisme laboral, (per exemple, que els homes tocaven les parts íntimes a les dones) i ens vam adonar que les dones eren treballadores i els homes tenien més poder a l’empresa.
Per últim vam veure un tràiler d’una pel·lícula que parlava de com es manifesten pacíficament els treballadors per voler implantar una llei perquè el seu sou fos millor i com la policia pegava als manifestants.
Ens va semblar molt interessant i molt injust que hi hagués unes condicions tan pèssimes en alguns països.
Després vam projectar el llençol de paraules i vam escriure a sobre més paraules que ens venien a la ment. Es va crear el silenci i moltes ganes de sortir a escriure paraules.
Vam començar la classe fent activitats en moviment i ens ho vam passar molt bé. Primer vam jugar a un joc que consistia en posar-nos per parelles i mentre un tenia els ulls tancats, l’altre l’havia de guiar per l’espai. Després vam fer el mateix però unint-nos amb un fil agafat per la punta, un guiava a través del fil i l’altre havia d’anar amb els ulls tancats. I després canviàvem de parella. Una altra activitat consistia en fer grups i lligar-nos fent una forma units amb fils. A la forma li havíem de posar un nom. També vam fer escultures amb el company.
Vam acabar de brodar totes les paraules. Després sobre un
llençol blanc vam escampar les nostres paraules cosides, les vam ordenar com
ens va semblar que es relacionaven millor i les vam cosir al llençol.
Candela i Erika
Un altre dia, cadascú va pensar i escriure una frase amb una de les paraules del llençol
Les artistes van entrar per la porta amb una capsa i una bossa. Tots ens vam preguntar què hi havia. Van treure teles de colors i un costurer amb molts fils i agulles.
Havíem de cosir a un tros de tela una paraula de les que
havíem escrit l’anterior setmana a la pissarra. Primer calia tallar un tros de
roba i dibuixar la paraula, després enfilar una agulla, fer un nus al fil i
començar a brodar la paraula.
Alguns hem aprés a cosir i d’altres ja en sabien una mica. Ha
sigut molt divertit.
Algunes de les paraules triades han sigut: MODA, DONES, VIDA/LIFE, PASSAT, FILS, DEBAT, MONEY/DINERS, ÀVIA, ESFORÇ, DIFERENT, WORK, LIVE, RECORDS, DISSENY, TELA….
Oihane, Abril, Lucia i Gisel·la
Ha estat molt interessant observar com després del neguit per no saber enfilar una agulla o com començar a cosir, s’han anat relaxant i han començat a conversar de mil coses personals al voltant de la taula, sense deixar de cosir. Mercè.
Ahir estàvem molt nerviosos per conèixer les artistes i vam estar parlant de com volíem que fossin i com ens agradaria que fos aquest projecte. Avui ja són aquí. Seiem en rotllana per fer les presentacions.
La Vanesa és de Lugo, ha treballat amb el tèxtil, fent roba
i altres coses. La Maria és de Barcelona i ens fa una pregunta: Cosir és cosa
de dones? La mare, l’àvia,…
Qui del nostre entorn té relació amb el tèxtil?
L’àvia de la Lucia feia vestits de núvia a casa i al taller. A l’àvia de la Clàudia li agrada cosir i a ella també i fa mitja, ganxet i cus a màquina. La tieta de l’Abril li fa vestits i samarretes i ella va aprendre a cosir amb la màquina i fer mitja. A l’àvia de la Joana li agrada, però cus més la mare. A la Gisel·la de petita li agradava dissenyar roba i omplia llibretes, feia vestits i costura, però ara està més pels dissenys. Una àvia de la Lucia arregla roba i l’altra fa mitja i ganxet. A la Lizzy de petita li agradava cosir i dissenyar roba, però ara no, s’ha cansat i prefereix dissenyar anuncis. A la Lucia una veïna li fa coses de mitja i ganxet. L’àvia del Dani fa ganxet o punt (no sap la diferència) i per Nadal li fa bufandes. L’àvia de la Clàudia cus i de petita feia vestits amb ella per les nines. La Natàlia, quan era petita, l’àvia cosia fundes de coixí i feia ganxet. L’Hugo ens explica que la mare, el pare i l’àvia saben el suficient per arreglar roba, posar parxes, fer vores… A l’Edna li agrada fer polseres amb fils. Altres van cosir a l’escola fent murals brodats. Les profes també tenen molts records familiars relacionats amb el tèxtil.
Comencem una conversa sobre modistes i sastres, les grans
marques, els diners, el consum, la publicitat, reutilitzar la roba d’altres,
poder triar la roba que porten…
Llavors la Vanesa i la Maria ens passen fragments d’un documental sobre els inicis de Zara, empresa on treballava la mare de la Vanesa a Galícia.
L’Abril ens ho resumeix: “La gent es va quedar sense treball perquè les grans empreses volien que tota la gent treballés només per a ells, però quan les grans empreses van tenir màquines automàtiques (o enviaven la confecció a la Xina) els van dir que havien de marxar perquè no els necessitaven. Tots els tallers es van quedar sense feina i amb molts deutes.”
Arriben les
reflexions:
-Hi ha
persones darrera la roba que portem?
-Només hi ha
màquines, és absurd que hi hagi persones.
-La meva
tieta em diu que la roba feta a mà és millor.
-Cal tela,
persones que s’organitzin, transport… però la producció marxa a la Xina.
-Als
empresaris els importa els diners no la gent pobre.
-Treballa
tothom o els pobres?
-Hi ha dos
tipus d’empresaris…
……
Per acabar,
tothom escriu a la pissarra una paraula que ens resumeixi el que hem parlat.
