On

Una altra de les parts indestriables del nostre entorn és l’espai. Per això, després de reflexionar sobre qui som, toca fer-ho sobre on som. I és que, a vegades, trepitgem cada dia un mateix lloc i, alhora, el desconeixem profundament. En el nostre cas, tot i que el lloc principal on té lloc aquesta experiència sigui la classe de dibuix del centre, ha estat fonamental escrutar tot l’institut.

Així, planta per planta i amb l’ajuda de l’Albert Daví, coordinador pedagògic del centre, hem fet un recorregut per l’edifici, en el qual molts de nosaltres hem descobert parts del centre que mai no havíem vist i que ni tan sols sabíem que existien. I no només espais, sinó objectes lligats al lloc i que ens parlen del funcionament dels espais i de la mateixa història del centre.

Qui

Una de les parts indestriables de l’entorn som nosaltres mateixos. D’aquesta manera, una de les primeres sessions, va ser una presentació dels integrants del projecte. Més enllà d’una presentació normal i corrent, la sessió dedicada al qui va convertir-se en un espai de reflexió sobre qui som.

Cavil·lar sobre la nostra identitat, en aquest cas, va haver de sobrepassar l’aula, ja que actualment no només expressem la identitat en carn i ossos, sinó que ho fem a través de les xarxes, amb imatges. Un dels resultats més sorprenents d’aquesta sessió va ser la diferència entre la imatge que tenim de nosaltres mateixos quan ens presentem en persona i la que tenim quan ho fem al mur.

Per això, una de les activitats que vàrem dur a terme aquell dilluns dedicat al qui va ser mostrar una fotografia que ens representés. Posteriorment, i per fer una passa més enllà en la reflexió sobre imatge i identitat, els alumnes varen realitzar una tasca en què havien de cercar una fotografia d’un fotògraf de referència i substituir-ne la persona que s’hi retratava.

A continuació podeu veure’n alguns exemples amb extractes dels escrits dels alumnes:

“Per mi el que vol transmetre (o el que em transmet a mi) és com les persones intentem encaixar en els cànons de bellesa o ser acceptades per la societat.”

“La Maren va venir a casa meva i em va ajudar a fer la foto. El que vaig fer va ser pintar-me els llavis de vermell i després, per fer la foto, em vaig posar davant d’una porta amb un forat i amb un mòbil vaig utilitzar la llanterna perquè la llum m’enlluernés directament l’ull.”

“Per a mi té un significat molt especial perquè em recorda una persona propera. Crec que em representa pel fet que es tapa els ulls; i a mi de vegades m’agrada fer veure que no he vist res.”

“El significat que té per a mi és que mai no es neix amb el do de la música. Pot ser molt difícil i no per això t’has de donar per vençut, ja que tothom a començat des d’un inici sense saber res i has de fer el sacrifici d’estudiar bastantes hores per aconseguir ser bo tocant qualsevol instrument.”

Jordi Ferreiro a l’Institut Jaume Balmes

La proposta

A l’aula de dibuix, al pis superior de l’Institut Jaume Balmes, fa setmanes que s’hi cou alguna cosa nova. Cada dilluns, la visita d’un artista i una mediadora ens fa parar un moment el rellotge. A través de la proposta de Jordi Ferreiro, aquestes dues hores es converteixen en un temps de reflexió que ens fa prendre consciència, a través de la metodologia site-specific, de totes les parts indestriables que conformen l’entorn que vivim.

En un curs escolar de molta incertesa i reformulació com es preveu aquest 2020/2021, el projecte que volem desenvolupar amb els alumnes de l’Institut Jaume Balmes pretén treballar a través de la història del centre educatiu, el passat, present i futur de l’educació a Catalunya, donant resposta a algunes de les següents preguntes: Quina és la funció de l’escola en temps de confinament? Pot ser l’educació una activitat col·lectiva encara que estem separats en la distància? Podem trobar altres maneres de compartir i socialitzar a través de les arts? Pot el pensament contemporani ser un espai per imaginar un futur post-COVID?

Jordi Ferreiro